Col.loqui amb Javier Cercas

Amb Motiu de la publicació del llibre 'El loco de Dios en el fin del mundo'

Participen

Paco Cerda. Periodista i escriptor

Cristina García Pascual. Cap d'iniciatives Aula de Narratives

Javier Cercas (Ibahernando, Càceres, 1962) és professor de literatura espanyola en la Universitat de Girona, Honorary Fellow de la Universidad de Oxford i professor honorari de la Universidad Diego Portales, a Xile. Traduïda a més de trenta llengües, la seua obra consta de les següents novel·les: El móvil, El inquilíino, El vientre de la ballena, Soldados de Salamina (The Independent Foreign Fiction Prize, Premi Grinzane-Cavour, Premio de la Crítica de Chile, Premio Ciudad de Barcelona, Premi Llibreter, Premi Salambó, entre altres), La velocidad de la luz (Athens Prize for Literatura, Premio Arzobispo Juan de San Clemente, Premio Fernando Lara, ex aequo), Anatomía de un instante (Premio Nacional de Narrativa, Premio Internacional Terenci Moix, Premio Mondello Città di Palermo, Prix Jean Moner, Premio Radovan Galonja), Lss leyeis de la frontera (Prix Méditérranée Étranger, Premio Correntes d’Escritas, Premio Mandarache), El impostor (Prix du Lliure Europeén, Premio Internazionale Isola D’Elba, Premio Internazionale Ceppo di Pistoia, Premi Arzobispo Juan de San Clemente, Premio Taofen a la millor novel·la estrangera publicada a la Xina), El monarca de las sombras (Prix Malraux), Terra Alta (Premio Planeta i Dagger Prize), Independencia i El castillo de Barbazul (Premio Internazionale NordSud). 

També ha publicat llibres miscel·lanis –Una buena temporada, Relatos reales, La verdad de Agamenón, Formas de ocultarse, No callar i La aventura de escribir– i assajos: La obra literaria de Gonzalo Suárez i El punto ciego. 

Ha rebut a més diversos premis d'assaig i de periodisme, com el Francesco de Sanctis, a Itàlia, o el Joaquín Romero Murube i el Francisco Cerecedo, a Espanya, així com diversos reconeixements a tota la seua carrera, entre ells el Premi EÑE, a Espanya, el Prix Ulysse o el Prix Dialogo, a França, o el Premio Internazionale del Salone del Libro di Torino, el Premio Friuladria, el Premio Internazionale Città di Vigevano o el Premio Sicília, tots ells a Itàlia, així com el International Literary Flame Award a Montenegro.

Sinopsi

Al maig de 2023, Javier Cercas estava signant llibres en el Salone del Llibre de Turín quan un representant del Vaticà es va presentar amb una proposició: havien pensat en ell per a acompanyar al papa Francesc i la seua comitiva a Mongòlia i escriure un llibre sobre el viatge, l'Església o el que desitjara.

No es tractava d'un encàrrec, li va explicar Lorenzo Fazzini, responsable de l'editorial de la Santa Seu, sinó que, per primera vegada, el Vaticà li obria les seves portes a un escriptor donant-li llibertat total, i les facilitats necessàries, per a parlar amb qui volgués i preguntar el que volgués. I les hi obria, precisament, a un ateu confés, anticlerical i laïcista militant. Sense eixir de la seua sorpresa, Cercas va voler saber si això significava que podria conversar uns minuts tot sol amb el papa: una pregunta que es transforma, a l'instant, en la condició per a acceptar la insòlita proposta.

Tres mesos més tard, a la fi d'un agost calorós, Javier Cercas s'instal·là en els voltants del Vaticà, en un xicotet hotel propietat d'unes monges. Abans de viatjar rumb a Mongòlia, Fazzini li ha concertat entrevistes amb gent pròxima a Francisco: un jesuïta considerat l'intel·lectual de capçalera del papa, un cardenal poeta, el teòleg al capdavant del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, antiga Inquisició, el director editorial dels mitjans de comunicació del Vaticà i varis vaticanistes.

En conversa amb ells, Cercas es va endinsant en el laberint de la doctrina catòlica i la dimensió política d'una institució d'immensa influència, el Summe Pontífex de la qual sembla ser una figura polièdrica, esmunyedissa. Jorge Bergoglio és el papa que arriba a Roma des de la perifèria llatinoamericana, decidit a veure el món des dels seus marges, a combatre el clericalisme i a posar a la misericòrdia en el centre de l'Església; però és també un religiós de controvertit passat, retratat pels jesuïtes argentins en els anys setanta com un home autoritari, personalista i manipulador, i temps després, com un arquebisbe que es desviu per assistir als pobres en una Argentina en crisi. Què hi ha de cert en totes aquestes versions? Qui és realment el papa que ha pres el seu nom de Francesc d'Assís, el boig de Déu? El seu papat constitueix una revolució en el si de l'Església? Com lídia amb els escàndols d'abusos sexuals i corrupció, la pèrdua de fidels o el debat per l'abolició del celibat? I per què viatja a Mongòlia, un país on sol hi ha mil cinc-cents catòlics i el cristianisme és poc més que una excentricitat?

Són innombrables les preguntes que sorgeixen quan les portes del Vaticà s'obren, i la majoria d'elles no tenen a veure amb la religió. Però si Cercas accepta viatjar amb Francisco a Mongòlia és per a parlar amb ell sobre la vida eterna i la resurrecció de la carn; o en altres termes, per a preguntar-li si els seus pares es retrobaran més enllà de la mort, i transmetre-li, paraula a paraula, la resposta del papa a la seva mare, una devota catòlica arribant al final de la seva vida. Empès pel misteri de la transcendència i l'ànsia d'immortalitat, l'escriptor, un boig sense Déu, s'embarca llavors en una extraordinària aventura seguint al boig de Déu fins a la fi del món.

Entrada gratuïta amb reserva: https://links.uv.es/LpXD0Jq

Aforament limitat