Manipulació de l'estímul
El programa permet un conjunt reduït de manipulacions de l'espectre i el color de la imatge amb utilitat en experiments de visió. Fent clic amb el botó dret del ratolí en l'escena, s'obrirà el requadre de la figura, que ens permet canviar la luminància, afegir un altra imatge, introduir soroll multiplicatiu, filtrar l'espectre de freqüències de la imatge, simular la percepció d'un dicròmat o tornar-la al seu estat original. Totes les operacions s'apliquen a l'última imatge generada. El resultat final es mostra en una figura independent, en la qual es compara l'escena original amb l'escena tractada. Per a recuperar la imatge inicial, disposem de l'opció Restaura. Una vegada se selecciona l'operació desitjada, el botó OK mostrarà el següent quadre de diàleg.
L'operació Canviar luminància permet modificat la luminància de la imatge sencera per un factor k>0, que hem definir amb un quadre de diàleg:
Sumar un estímul uniform suma a tota la imatge el color especificat a un espai de representació a escollir:
Amb l'operació Soroll additiu podem sumar soroll uniforme, l'amplitud del qual es pot definir en cada direcció d'un nou espai de treball, que podem escollir a continuació. La funció Soroll multiplicatiu funciona de manera anàloga.
En l'exemple de la figura, sobre un fons definit en l'espai de cons (valors triestímul [18,10,10], que són generables pel dispositiu) hem afegit un senyal en la direcció M ([0 -5 0]), per a construir un test de detecció de deuteroanomalies. Per a minimitzar la influència d'un possible senyal acromàtic residual, hem introduït soroll acromàtic (amb l'amplitud màxima i la direcció del vector [18 10 10], i, per tant, en la mateixa direcció que el fons).
Un dels objectius d'aquest programa és mostrar que alguns espais s'adapten millor a la resolució d'un problema concret. Per exemple, si volem construir un test per a la detecció d'anomalies cromàtiques, a més de modular el fons en la direcció adequada (per exemple, mantenint S/M constant, si volem detectar un protanop), hauríem de minimitzar la probabilitat d'intrusió del mecanisme acromàtic. Això es pot aconseguir afegint soroll que afecte tan sols aquest mecanisme. Aquesta operació es faria més fàcilment en un espai A, T, D, que separa el senyal acromàtic dels dos cromàtics, que en un espai de cons.
Suma imatge permet sumar a l'estímul un d'altre prèviament generat amb demo_estimuls i guardat com arxiu *.mat. En primer lloc, s'ha de carregar l'arxiu:
Si la imatge actual i la del arxiu no tenen la mateixa mida o el mateix número de píxels, el programa avisarà de la necessitat de fer una interpolació, i la farà, adaptant les dimensions de la figura guardada per a fer-les compatibles amb la imatge que estem processant:
Si les dues imatges estan definides a espais colorimètrics diferents, de nou es transforma la descripció de la imatge arxivada per a fer-la compatible amb la imatge que estem processant. Per exemple, podem afegir una textura a una sinusoide, per a fer experiments d'emmascarament, com a la figura següent:
. 
Pot ser necessari combinar aquesta eina amb la de Sumar un estímul uniform, per exemple per a reduir la luminància del fons, sense alterar el senyal.
La funció Filtratge permet definir filtres de diferent amplada de banda, sintonitzats a diferents freqüències, i amb perfil binari o gaussià. De nou, és possible triar un altre espai de treball i en cada direcció de l'espai triat es pot definir un filtre diferent o no aplicar-ne cap.
Els filtres poden ser passabaix, passabanda o passaalt. La informació que es demana en cada cas per a definir el filtre canvia lleugerament. Si el filtre és passabaix, assumim que el filtre té una banda en forma d'el·lipse (o gaussiana), i hem de donar l'orientació d'aquest a l'espai de freqüències i les freqüències de tall.
En l'exemple, el filtre talla qualsevol freqüència superior a 10 cpg en la direcció 1 (que forma un angle de 30° amb l'eix fx) i qualsevol freqüència superior a 50 cpg en la direcció perpendicular. A mesura que actuem sobre cada direcció de l'espai, el programa ens mostra en una finestra auxiliar l'espectre de la imatge original i l'espectre de la imatge filtrada.
La imatge processada es mostra a la finestra principal, com es veu en la figura següent.
Simultàniament, en dues finestres auxiliars podem veure una comparació entre la imatge original i la filtrada i la paleta de colors de la nova imatge, representada en l'espai de representació escollit.
La resta dels filtres disponibles té menys opcions de configuració. Per al filtre passabanda assumim una forma d'anell i donem el centre de la banda i la seua amplada de banda.
Per últim, per al filtre passaalt, donem la freqüència de tall i de nou assumim que dintre del cercle amb radi igual a la freqüència de tall s'elimina el contingut de l'estímul. En el cas del filtre gaussià, els quadres de diàleg són similars.
Per últim, l'opció Simulació permet simular la percepció de un dicromat, amb l'algoritme del parell corresponent (Capilla et al., 2004). El model utilitzat és el modelo ATD de Guth (Guth, 1995 ), assumint substitució de cons per als defectes roig-verd (L per M per als protanops, M per L per als deuteranops), anul·lació per als tritanops (S=0) i en tot cas, anul·lació del canal oponent defectiu per a tots els dicromats. No més cal escollir el tipus de defecte.
La imatge simulada es mostra al costat de la imatge original a una finestra auxiliar i a un altra imatge es representa la paleta de colors de la simulació. La imatge original no es modifica. Per exemple, a la imatge de la figura, sobre un fons L=18, M=10, S=60, introduïm un senyal (L=10, (M=0, (S=0 a l'espai de cons de Smith i Pokorny. Un protanop, els cons del qual poden diferir d'aquests en un factor d'escala, percep tota la imatge del mateix to i colorit, però podria distingir la C gràcies a claus de luminància.
Aquestes claus es poden eliminar introduint soroll de luminància a la imatge original:
