Exercicis per als estudiants (Nº 1)

 

Informe J.G.

    Diagnòstic.
J.G., xiquet de 7 anys 2 mesos. És el menor de quatre germans, les tres majors xiques, amb qui té bastant diferència d'edat. L'ambient i les relacions familiars són bones. Aparentment, s'accepta el problema d'aquest xiquet, però se li fan més manyagueries i és més patent una actitud de superprotecció envers ell per ser l'únic fill (masculí) i per tindre una diferencia d'edat considerable.
    L' articulació lingüística es troba alterada per l'existència de dislalies en diversos fonemes. Presenta Sigmatisme, kappacisme i gammacisme. En els tres casos es dóna l'error de substitució, ja que es canvia el fonema: /s/ per /z/, el /k/ per /t/ i el /g/ per /d/; el defecte és permanent en qualsevol forma de llenguatge.
    La  maduresa psicomotora és escassa, i presenta especial dificultat en tot tipus de coordinació dinàmica. L'agilitat bucofacial és deficient, principalment a la llengua. Li costa molt seguir amb la llengua els exercicis que es proposen i, quan aconsegueix fer-ho, ho fa molt lentament. La  respiració és poc profunda: l'espiració no dura  més de 4 segons,  i la  força en la intensitat del bufit és escassa.
    Té algunes dificultats en la discriminació auditiva, tant pel que fa als sons com als fonemes i a les paraules, per tant, és necessari repetir-li els exercicis diverses vegades perquè siga capaç de diferenciar-los.

Tractament.
   En l'aspecte familiar s'ha orientat els pares perquè ajuden el xiquet a aconseguir la maduresa psicològica adequada, en aquest sentit, els pares i les germanes no han de tractar-lo com a un bebé sinó com a una persona de la seua edat.
   Pel que fa a la articulació de les paraules s'han fet els exercicis articulatoris corresponents als fonemes amb què tenia problemes.
   Per a desenvolupar la seua motricitat s'han fet, principalment, exercicis de coordinació motora, que era l'habilitat menys aconseguida, i jocs i exercicis d'habilitats motrius. L'agilitat bucal s'ha normalitzat fonamentalment mitjançant exercicis de la llengua. La respiració s'ha fet més profunda i ara té molta més força quan bufa gràcies a exercicis d'espiració i d'altres realitzats amb materials diversos. Ha sigut necessari insistir en tots els exercicis de discriminació auditiva.

 Conclusió.
   El xiquet ha superat completament el problema que presentava: ha aconseguit un domini total de l'articulació correcta després de sis mesos de tractament.


Procedir:

    L'exercici que es proposa consisteix a identificar el model diagnòstic en què es basa l'Informe anterior  i a resoldre unes qüestions epistemològiques relacionades amb les diverses  fases procedimentals utilitzades.
    Per a fer-ho, selecciona l'enllaç següent:  Qüestions a resoldre.


Tancar:

     Retornar a la   Plana principal