La recuperació funcional és el principal objectiu en patologia aguda i crònica, tant en l’enfocament preventiu com terapèutic. A més, és el que té més evidència científica en els diferents àmbits d’aplicació, en el context de les Ciències de la Salut.

Per aquesta raó, amb aquest màster es pretén que les i els fisioterapeutes:

1. Adquirisquen els coneixements i les capacitats necessàries per disenyar i planificar una recuperació funcional integral de les diferents afeccions, patologies o lesions.

2. Aprenguen les estratègies necessàries per prescriure i dissenyar un programa d’exercici adient fonamentat en l’adeqüada avaluació del pacient i que possibilite la seua recuperació funcional de manera integral.

Per a una correcta recuperació funcional mitjançant exercici i altres tècniques fisioteràpiques cal tenir coneixement d’una sèrie de matèries bàsiques específicament dirigides a aquesta teràpia. Algunes d’aquestes matèries generals són l’anatomia i biomecànica clínica, la histologia i fisiologia de l’exercici, l’aplicació del diagnòstic per la imatge en la recuperació funcional del/de la pacient, la planificació i protocol·lització de l’exercici, així com aspectes específics en les diferents fases de la recuperació.

A més d’aconseguir competències relatives al coneixement d’aquestes ciències bàsiques i de les tècniques més adequades per a la correcta valoració i diagnòstic, l’estudiant/a ha d’aprendre aquelles tècniques específiques encaminades a la recuperació funcional del/de la pacient amb alguna afecció i/o patologia, que, d’una banda, el/la millore funcionalment i, de l’altra, l’ajude a tenir una millor qualitat de vida.