Als seus 78 anys Enjuanes dirigeix el grup d'investigació en Coronavirus al CNB-CSIC, on realitza la seua labor investigadora des de fa 37 anys. El mes de febrer passat el prestigiós viròleg va visitar la Universitat de València per a participar com a ponent en el 2n Congrés de Virologia de la UV, on va alertar del problema que suposa el Covid persistent.

P- Podries explicar-nos l'estat actual de la investigació entorn del Coronavirus i, en concret, de les vacunes?

R- En el nostre laboratori tenim diverses orientacions. Una línia de treball es basa a estudiar la relació del virus amb la cèl·lula, sobretot la resposta immune innata, que actua en 3 hores i per això és molt important. I, d'altra banda, tenim el desenvolupament de vacunes basades en Replicons RNA, són vacunes de nova generació. Hem comprovat que tenim una per al MERS d'Orient Mitjà i una altra per al SARS Coronavirus 2, que funcionen molt bé, però ara no sols basta que tingues una vacuna fantàstica en termes de protecció, sinó que ha de tindre rendiments que siguen competitius i en aquests moments estem pujant eixos rendiments. D'altra banda, quan tu vols aplicar una vacuna a humans, aquesta ha de passar unes regles de seguretat. En el laboratori per a produir la vacuna hem posat un promotor que funciona molt bé, per això ho hem posat, però com té un origen viral les agències que regulen l'administració dels medicaments no volen que el poses per si de cas. Llavors estem canviant eixe promotor, pujant rendiments… en definitiva, fent ja el Scale Up de la vacuna.

P- Pel que fa al tema del COVID de llarga duració o COVID persistent, amb quina hipòtesi esteu treballant per a buscar tractaments o pal·liar els símptomes?

R- La veritat és que eixe és un tema importantíssim. Jo, i tots els que treballem en el camp, li donem una importància extraordinària. Les estadístiques són terribles. Als Estats Units, el 20% de les persones que van passar un COVID amb una patologia elevada no s'han lliurat del virus. Ells creien que ja estaven millor, que estaven bé, però han comprovat que poden tindre fins a una combinació de 200 patologies diferents. Arribant a l'extrem que el 3% d'eixe 20% ja no pot tornar a treballar perquè està incapacitat, perquè té símptomes com a problemes de coàguls que fan que tinga dolor en una cama, o diverses patologies combinades, tenen boira al cap que no els permet raonar bé, és a dir, és terrible perquè els números són elevats en les persones que queden inutilitzades per a desenvolupar un treball normal.

Ara comencen ja a aflorar publicacions amb solucions concretes. Aquesta gent necessita ajuda perquè el seu organisme no ha sigut capaç d'eliminar el virus, però hui dia aquestes ajudes ja existeixen. Combinant antivirals, administrant anticossos monoclonals que eliminen el virus o amb altres observacions de molt d'interés que s'han fet, es comencen a resoldre problemes de gent que no eixia del clot perquè encara tenia el virus dins, però que ara ja per fi el poden rebutjar amb ajuda mèdica.

P- La teua contribució al desenvolupament de vacunes contra el coronavirus ha sigut molt important, com han evolucionat les vacunes, és a dir, cal continuar vacunant-se anualment per a garantir la immunitat enfront dels nous ceps?

R- Efectivament, jo m'he vacunat els últims 17 anys contra el virus de la grip per dues raons, una, perquè cada any pot vindre un cep diferent, perquè això ens ve de l'hemisferi nord amb els ocells migradors i cada any pot ser un virus diferent i has d'actualitzar la teua vacunació. Però hi ha una altra cosa que és també molt important. Simplificant molt hi ha dos tipus de vacunacions. A mi fa 60 anys em van vacunar amb una sola dosi per a cadascun dels virus, contra la pòlio, contra la pallola i contra la pigota, i ací em tens 60 anys després, amb només una vacunació estic protegit enfront d'eixes tres patologies. Tanmateix, això no passa en l'organisme quan la infecció és en les mucoses. Què són les mucoses? Com es diferencien de la resta de l'organisme? Les mucoses són aquelles zones de l'organisme que estan obertes a l'exterior, per exemple, els ulls, la boca, els pulmons, el tracte gastrointestinal… eixes zones, encara que induïsques una bona immunitat, aquesta és de poca duració, per tant, tu et poses la vacuna i abans que passe un any t'has d'administrar la segona dosi perquè no dura, perquè la immunitat en les zones obertes a l'exterior està tirant una quantitat de cèl·lules i d'anticossos al carrer i es consumeixen molt prompte. Per això és tan important vacunar-se tots els anys contra el virus de la grip, perquè cada any ens ve una variant, però també perquè la immunitat que tenim en les vies respiratòries disminueix al cap d'un any.

P- Hui dia sembla que encara hi ha persones que tenen dubtes o preocupacions sobre les vacunes contra la COVID-19, com destacaries el paper crucial de la vacunació com a eina per a protegir la població contra el coronavirus i les seues variants?

R- Bueno, jo això ho tinc molt clar. Jo m'estic vacunant tots els anys, ja porte cinc vacunacions, he eixit a més d'una vacunació per any. La gent s'ha de vacunar perquè si no corre un enorme risc per a per a ells, per a la seua dona, per als seus fills i per al seu entorn. Llavors el millor és reforçar la vacunació com s'ha fet sempre amb virus respiratoris com el de la grip o, per exemple, el virus respiratori Sincitial, que també és molt important en totes les edats. És important per als xiquets, per a la gent d'edat mitjana i per als majors.

P- La desinformació entorn de les vacunes de la COVID-19 ha sigut un desafiament important en la lluita contra la pandèmia. Com creus que podem contrarestar eficaçment aquesta desinformació i fomentar una comprensió més precisa i de confiança de la importància i seguretat de les vacunes entre la població?

R- El més important, efectivament, és la formació de la gent i, com és un tema difícil per a un conjunt de persones, el millor és divulgar el coneixement, que experts en diferents disciplines facen xarrades i els expliquen per què és bo que es vacunen, perquè estiguen protegits i no agafen una malaltia d'aquestes de llarga duració, per exemple. Això en alguns mitjans, docs no s'entén, no es pot forçar a ningú al fet que es vacunen, però el que sí que podem tractar de fer és explicar-li-ho tan bé com siga possible, que, si s'infecten i tenen una patologia important, els pot quedar una malaltia per a tota la vida.

P- I parlant de formació, estem precisament en un congrés organitzat pels estudiants del Màster en Virologia de la UV. Ho vas tindre clar quan et van proposar participar com a ponent?

R- Jo em dedique des de fa 35 anys als coronavirus, per alguna raó els vaig veure alguna cosa fa 35 anys, quan ningú sabia el que era un coronavirus. I els vaig triar per al meu estudi. Fa tres anys m'anava a jubilar, però em va fer molta pena jubilar-me i no aprofitar el potencial que teníem en eixe moment en el laboratori —amb postdoctorals i predoctorals de molt de nivell— per a desenvolupar una vacuna, ja que nosaltres durant molt de temps hem estat desenvolupant vacunes, no amb la intensitat d'ara, ni del tipus d'ara basades en uns replicons RNA… i llavors ací em tens treballant.

P- Com creus que aquest congrés pot contribuir al futur professional dels estudiants que es donen cita ací?

R- És molt important per als estudiants, per a què s'enfronten a una audiència, per a què aprenguen a resumir... I és un entrenament fantàstic, tant si es queden en investigació com si no, perquè si treballen a farmacopees se'ls exigirà que comuniquen molt bé i que tinguen ordre en parlar, etcètera. És una formació excel·lent per a tothom.

P- A la Universitat de València s'imparteix un dels dos únics màsters en Virologia de tota Espanya, creus que aquesta especialització és rellevant i prometedora en el context actual i futur de la ciència i la salut pública?

R- Especialitats hi ha moltes, totes són interessants. La de la virologia certament és una d'elles. Les infeccions per virus no pararan, tots els anys emergeix o es descobreix un coronavirus nou. És a dir que això no s'acabarà mai, a més, és que no sols hi ha coronavirus, hi ha virus d'altres famílies i es necessita gent que els estudie i que traga vacunes i antivirals per a cadascun d'aquests.

P- Finalment, quina és la teua visió sobre el futur en la lluita contra el coronavirus i altres malalties virals?

R- Doncs això és molt fàcil, perquè com un no és endeví, no pot endevinar el futur, però sí que pot veure el que ha passat anteriorment i, com acabe de dir, tots els anys apareix un coronavirus nou que infecta o bé als animals o a les persones, amb la qual cosa causa una patologia greu. I just a qui ataca? Doncs a les poblacions més nombroses, a les persones o els animals que són importants per a l'alimentació com els porquets, les aus, etc. Llavors cal estar molt alerta en totes les parts del món, particularment en les quals tenen menys serveis d'investigació i de detecció de malalties, perquè tinguem especialistes i puguem identificar quin patogen està circulant a cada moment. I després, sempre es poden improvisar vacunes anteriors per a un patogen determinat i actualitzar-les per a una nova variant, en un període de temps breu, per exemple, si són vacunes que s'obtenen per ADN recombinant, per enginyeria genètica, en dos mesos pots actualitzar d'un serotip antic a un nou.