Un equip d'investigació de la Universitat de València liderat pel professor Jesús Rodríguez Díaz, del Departament de Microbiologia i Ecologia, ha sigut capaç de replicar norovirus humans en ratolins mitjançant l'eliminació de microbiota intestinal amb l'ús d'antibiòtics. Això permetrà avançar en el desenvolupament de vacunes que frenen a un dels virus responsables de la majoria de casos de gastroenteritis aguda. Els resultats de la investigació han sigut publicats aquesta setmana en la revista International Journal of Molecular Science.
Els norovirus humans són virus molt contagiosos que causen vòmits i diarrea. Són la principal causa de gastroenteritis aguda en persones de totes les edats a tot el món, i són el principal virus transmés per aliments contaminats. Els norovirus humans produeixen importants costos econòmics als sistemes de salut, són la principal causa de dies de treball perduts i causen la mort d'unes 100.000 persones a l'any principalment en països en vies de desenvolupament.
Tal com explica Rodríguez Díaz, “fins a hui ha sigut molt difícil tant desenvolupar vacunes enfront del virus com produir antivirals, a causa de la falta d'un model d'estudi en animal xicotet de laboratori, no s'havien pogut replicar en cap”. La investigació que lidera obri ara una porta a l'estudi i desenvolupament de vacunes. “En el nostre grup hem sigut capaços de replicar el virus en ratolins mitjançant l'eliminació de la microbiota intestinal amb l'ús d'antibiòtics”, explica Jesús Rodríguez.
El treball publicat ha permés a l'equip d'investigació, a més del coneixement adquirit sobre el paper de membres concrets de la microbiota i dels mediadors de la resposta immunològica en el procés d'infecció per norovirus, haver establit un model inmunocompetent de replicació de norovirus en ratolí de laboratori. “Aquest model podrà ser utilitzat a partir d'ara per nosaltres i altres grups d'investigació per al desenvolupament de vacunes enfront de norovirus humans (que no existeixen fins a hui) i molècules antivirals específiques”, explica Rodríguez.
Mètode seguit per l'equip d'investigació
Tal com expliquen des de l'equip d'investigació, s'havia demostrat prèviament que la microbiota intestinal juga un paper important en la replicació dels norovirus de ratolí, afavorint la replicació viral. Per tant, “la nostra hipòtesi va ser que, si reemplaçàvem la microbiota intestinal del ratolí per la microbiota intestinal aïllada d'humans els virus humans serien capaços de replicar en el model de ratolí”, apunta l'investigador principal.
Per a poder realitzar el trasplantament de microbiota en primer lloc, l'equip, va eliminar la microbiota del ratolí mitjançant l'ús d'antibiòtics. “El que trobem és que en el grup control, només amb l'ús d'antibiòtics, els norovirus humans repliquen molt eficientment. Addicionalment estudiem la microbiota intestinal present en cadascun dels grups de ratolins mitjançant seqüenciació massiva i vam ser capaços d'identificar grups de bacteris concrets que serien els responsables que els norovirus no repliquen en el model de ratolí”, destaca. Finalment, també van estudiar mediadors de la resposta immune i van trobar que una menor expressió del TNF-alfa és clau perquè els norovirus humans puguen replicar en el model de ratolí.
Cita del treball: Santiso-Bellón C, Gozalbo-Rovira R, Buesa J, Rubio-Del-Campo A, Peña-Gil N, Navarro Lleó N, Yebra MJ, Monedero V, Rodríguez-Díaz J. Replication of human norovirus in mice after antibiotic-mediated intestinal bacteria depletion. Int J Mol Sci. 2022b; 23(18):10643. doi: 10.3390/ijms231810643.
