JUSTIFICACIÓ
DACIA MARAINI: scrittura, scena, memoria, femminismo.
Congrés internacional. Universitat de València.
Facultat de Filologia, traducció i comunicació
23-24 abril de 2009, sala d’actes.
Dacia Maraini (Fiesole –Florència–, 1936), és una autora de molt d’interés en el panorama literari i cultural italià actual, no sols per la molt extensa obra (la seua primera novel·la, La vacanza data del llunyà 1962 i des d’aleshores, infatigablement, no ha deixat d’escriure i de publicar) sinó també pels diversos gèneres que abraça: poesia, narrativa, teatre, memòria-autobiografia, periodisme, literatura infantil, etc.
N’hi ha prou a repassar amb qualsevol cercador la seua bibliografia per a adonar-se de la notable extensió d’aquesta. Però és que, a més a més, és una autora apreciada i estimada, molt popular entre els lectors, que sol·liciten que acusdisca a centres culturals, col·legis, universitats, mitjans de comunicació, programes televisius, etc. Ja la primavera del 2003 va visitar la U.V. i va mantenir un concorregudíssim col·loqui amb el públic lector a la Facultat de Filologia. El 2007 la seua novel·la Colomba, s’ha acostat al milió d’exemplars venuts a Itàlia.
La condició de dramaturga i d’activista i directora de teatre li aporta una altra dimensió d’incidència en la realitat artística però també social, atés que els temes que tracta tant a l’escenari com en els diversos gèneres, sovint una persuasiva defensa de la dona i de la seua autonomia al món actual, gaudeixen del major interés i d’una notable acollida per part del públic. Les seues obres han estat traduïdes a llengües diverses i representades en uns quants països. El drama Maria Estuardo va ser representat a l’Espanya dels anys vuitanta del segle passat per Magüi Mira i Mercedes Sampietro en els papers protagonistes i va recórrer les sales de tot el país durant mesos.
A causa de la seua militància ininterrompuda de tants anys en la literatura, és una font riquíssima d’informació de primera mà, una experta coneixedora de la societat literària italiana, del seu funcionament i dels seus secrets. Cal destacar, que amb la –trista– desaparició de destacades escriptores italianes els últims anys (Anna Banti, Elsa Morante, Natalia Ginzburg, Oriana Fallaci, Lala Romano, etc) Dacia Maraini, actualment és la representant senyera, molt qualificada, d’aquest univers d’escriptores de primera línia, presents en el dia a dia de la societat italiana contemporània. S’ha de subratllar també la integració de Dacia Maraini en l’entramat de la societat literària romana i italiana; és impossible no recordar, per exemple, els estretíssims vincles amb Alberto Moravia i amb Pier Paolo Pasolini, durant els anys seixanta i setanta del segle XX principalment, de la qual ella és l’únic testimoni supervivent. D’altra banda, és una autora que està al corrent de les novetats literàries i en contacte amb els joves autors, relacionada amb el món de la creació i l’edició.
També s’ha d’esmentar la seua tasca de co/escriptora de guions cinematogràfics i l’adaptació al cinema d’alguns dels seus textos, com ara, la famosa novel·la La lunga vita di Marianna Ucria, del 1990, que va ser dirigida per Roberto Faenza el1996 de manera molt satisfactòria (aquesta novel·la està traduïda al castellà, de la mateixa manera que per exemple Voci –Voces– que acaba de ser editada novament –octubre, 2008 i de la qual hi ha també una versió fílmica. A València, en el 1992, Alfons el Magnànim, va editar Dones Meues). Com a preparació del congrés està previst realitzar a la Facultat de Filologia unes sessions de cinefòrum al voltant de Dacia Maraini i el cinema. També estem treballant, amb la intenció de tancar amb brillantor el congrés, per tal de realitzar una representació teatral en l’àmbit universitari d’un parell de textos dramàtics de l’autora (Dialogo di una prostituta con un suo cliente –1973– i Un treno, una notte –1988–).
El congrés que es prepara és el primer monogràfic internacional sobre l’autora, no suficientement estudiada fins ara. No obstant això, en destaquen les monografies següents:
M. Grazia Sumeli Weinberg, Invito alla lectura di Dacia Maraini. Pretoria, University of South Africa, 1993.
R. Diaconescu-Blumenfeld & Ada Testaferri (eds.), The Pleasure of writing. Critical Essays on Dacia Maraini. West Lafayette, Indiana, Purdue University Press, 2000.
C. Cattaruzza, Dedica a Dacia Maraini. Trieste, Lint, 2000.
A. Cruciata, Dacia Maraini, Fiesole, Cadmo, 2003.
El nostre encontre d’estudi abordarà els aspectes més rellevants de la seua projecció i se centrarà en la producció dels últims anys, amb parades específiques en el teatre, la narrativa, el periodisme, la poesia, les memòries, etc. Comptarem amb la participació de professors italians i espanyols especialistes en la matèria. Serà també una ocasió preciosa per als estudiants d’acostar-se i d’entrar en contacte amb Dacia Maraini, ja que està prevista la seua presència, i d’escoltar les ponències i de participar en els debats posteriors i en la taula redona programada (sobre Literatura femenina a Itàlia durant la segona meitat del segle XX). S’editarà un volum d’Actes del congrés.
La donació per part de l’editorial Rizzoli d’un ampli fons d’obres de Dacia Maraini, depositades a la Biblioteca d’Humanitats, des de fa mesos (vegeu-ne el catàleg) permet als estudiants de la U.V. i al públic lector en general preparar-se en les millors condicions per a l’esdeveniment. A més a més, durant el primer quadrimestre d’aquest curs, l’assignatura Literatura italiana de l’actualitat, dels últims cursos, optativa tant en la llicenciatura de Filologia Italiana com en la de Traducció i interpretació, que s’ocupa de la producció última de la literatura italiana, està sent impartida amb un programa en què es dedica un gran espai a l’estudi de l’obra de Dacia Maraini.
València, gener de 2009.
Traducció de M. Sancho.
|
|
