Fitxa persona

Llicenciat en Filologia Hispànica (secció Filologia Valenciana) (1988) i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, on és catedràtic d’universitat del Departament de Filologia Catalana. Durant el període 2002-2009, ha tingut el càrrec de director d’aquest departament. Ha assumit la direcció de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des de febrer de 2015 fins al febrer de 2019. Ha actuat com a coordinador de la Universitat de València de l’assignatura de Valencià: llengua i literatura de les Proves d’Accés a la Universitat (2000-2016) i ha sigut president de la Comissió examinadora de l’especialitat de Correcció de Textos de la JQCV (2003- 2018). Actualment és vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (des del 2017).

S’ha especialitzat en diversos camps de recerca:

a) Lingüística sincrònica, especialment en l’àmbit de la sintaxi: Introducció a la sintaxi (València, 1992); El Sintagma verbal, II. La predicació no verbal obligatòria (dins Solà, J. et al., Gramàtica del català contemporani, Barcelona, 2002); El complement indirecte: l’alternança datiu / acusatiu (dins Estudis Romànics, 2005); El règim verbal: anàlisi contrastiva català-castellà (dins Quaderns de Filologia. Estudis lingüístics, 2005); Les relacions espacials: les localitzacions metafòriques (dins Catalan Review. International Journal of Catalan Culture, 2008); Les oracions de relatiu i la represa pronominal amb en (dins Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2014); The Polysemy of the verbs «pegar», «apegar» and «empegar» in Catalan: A synchronic manifestation of semantic change (dins Catalan Journal of Linguistics, 2015); Els verbs semblar(-se), ressemblar i assemblar(-se) en els diccionaris normatius (dins Scripta, 2018); Formal Variation and Language Change in Catalan Quantifiers: the Role of Pragmatics (dins Catalan Journal of Linguistics, 2020).

b) Lingüística diacrònica i variació lingüística: Presentational Sentences in Catalan Dialects (dins Catalan Working Papers in Linguistics, 1998); Ésser, estar i haver-hi en català antic. Estudi sintàctic i contrastiu (València /Barcelona, 2000); El verb haver-hi: evolució dels usos sintàctics (dins Estudis Romànics, 2001); Els auxiliars dels temps compostos en català medieval (dins Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2005); Usos sintàctics dels verbs copulatius en el Curial e Güelfa (dins Ferrando, A., Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa, Amsterdam, 2012); Aspectes sintàctics del Llibre dels Fets en el marc de la llengua medieval (dins Hauf, A., Aproximació crítica al Llibre dels Fets, València, 2012); Distribució sintàctica de parer, aparer i apparer en català antic (segles XIII-XVII) (dins eHumanista/IVITRA, 2013); El cambio semántico del verbo pegar en catalán (siglos XIII-XXI) (dins Zeitschrift für Romanische Philologie, 2016); Aproximació a la morfosintaxi dels quantificadors en el català del segle XVII (dins eHumanista /IVITRA, 2018); Els derivats romànics de parēre i sĭmĭlare en català antic: confluència sinonímica i sintàctica (dins Estudis Romànics, 2020); La variación formal de los cuantificadores en catalán: estudio diacrónico (siglos XV‒XX) (dins Zeitschrift für Romanische Philologie, 2020); L'expressió de la comparació amb com i com a en català antic (dins Antolí, J. i Martines, J, Variació i canvi lingüístic, València, Editorial Tirant lo Blanch, 2023).

c) Història social de la llengua: La qüestió lingüística en la premsa de Castelló de la Plana (1834-1938) (Castelló de la Plana, 1989); Reflexions al voltant de la proposta lingüística de Josep Nebot i Pérez (dins Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 1992); La Gramàtica catalana. Curs mitjà (1918) de Pompeu Fabra (amb Maria-Rosa Lloret, dins Fabra, P., Obres completes, 2, Barcelona/València/Palma de Mallorca, 2006); Norma y variación lingüística: coincidencias y divergencias entre el español y el catalán (dins Normas. Revista de estudios lingüísticos hispánicos, 2013); Geosinonímia o preferència lèxica: entre la història i la consolidació d’un estàndard (dins Feliu, F. i Fullana, O., The intricacy of languages, Amsterdam, John Benjamins, 2019).

d) Terminologia: Normalization of terminology in the agri-food and gastronomy sector: The case of Porterval (en coautoria amb Rosa Agost, dins Peñuelas, I. and Ortego, M.T., Interpreting and Translation for Agri-food Professionals in the Global Marketplace, Berlín/Boston, De Gruyter, 2024).