Fitxa persona

Mikel Labiano es va doctorar en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca l'any 1999 amb una tesi sobre les interjeccions a la comèdia aristofànica, sota la direcció d'Antonio López Eire. Després de diversos llocs acadèmics a les Universitats de La Rioja i Complutense de Madrid, l'any 2003 va obtenir per concurs oposició una plaça de professor titular a la Universitat de València, i des de 2025 és Catedràtic d'universitat en eixa mateixa universitat.

El seu llibre Estudio de las interjecciones en las comedias de Aristófanes, Amsterdam 2000) és àmpliament citat en els comentaris oxoniencs de les comèdies aristofàniques de Douglas S. Olson Acharnians (2002), Thesmophoriazusae (2004), Wasps (2015); també de Olson, Clouds (Michigan 2021), Anderson-Dix, Knights (Michigan 2020); i Olson-Biles, Knights (Cambridge 2025). L'estudi de les interjeccions del grec antic s'emmarca en una línia de recerca més àmplia que concerneix la llengua conversacional de l'àtic, en la mesura en què podem aproximar-nos a ella a través dels textos, fonamentalment dramàtics.

Al costat d'aquesta línia de recerca a la comèdia aristofànica, particularment en tot allò relacionat amb la llengua conversacional del grec antic, ha estudiat també la tragèdia euripidea, de la qual ha publicat algunes traduccions a l'Editorial Càtedra i Aliança Editorial (Eurípides. Tragedias II. Madrid: Cátedra, 1999; Eurípides. Tragedias III. Madrid: Cátedra, 2000; Eurípides. El Cíclope. Ión. Reso. Madrid: Alianza Editorial, 2010), a més d'alguns estudis de tall lingüístic i filològic. També ha tingut ocasió d'estudiar aspectes lingüístics del Corpus Hippocraticum, en termes d'història de la llengua, per intentar contribuir a la llarga llista d'estudis que s'ocupen de la formació complexa d'aquest ric i variat corpus. Aquests estudis l'han portat també a participar en els darrers anys en dos projectes de recerca sobre falsificacions, pseudoepígrafs literaris i problemes d'autoria, amb una atenció especial al conjunt de cartes i escrits pseudoepígrafs de la Col·lecció hipocràtica.

Actualment està integrat al GRATUV (Grup de Recerca i Acció Teatral de la Universitat de València: https://www.uv.es/gratuv/), on es proposa seguir estudiant els modes d'expressió lingüística de la violència política a la comèdia grega antiga, concretament a la comèdia aristofànica, segons els models d'estudi de l'anàlisi conversacional i la (des)cortesia verbal aplicats amb èxit a algunes llengües indoeuropees modernes i, també, al grec antic en els darrers anys. Esta línia de treball s'emmarca en un propòsit de més llarg abast consistent a desenrotllar una actualització metodològica en l'estudi de la llengua conversacional del teatre grec antic.