Fitxa persona

LUIS POMER MONFERRER. Doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de València. Professor Titular de Filologia Llatina en el Departament de Filologia Clàssica de l’esmentada universitat, on impartisc classe des de 1991. Catedràtic de llatí de secundària en excedència, amb 23 anys com a professor de batxillerat.

Actualment soc coordinador del màster de professor/a d’educació secundària en llengües i cultures clàssiques de la UV, especialista de llatí de la UV per a les PAU y cap de la Unitat docente de llatí del Departament de Filologia Clàssica. He sigut també secretari del departament.

Tota la meua docència universitària s’ha desenvolupat en la UV. He impartit classe en totes les titulacions filològiques de la Facultat i en Traducció i Mediació Interlingüística, així com en la Facultat de Geografia i Història. La meua docència en la llicenciatura i el grau de Filologia Clàssica ha abastat tota mena d’assignatures: actualment sintaxi llatina i l’Eneida de Virgili, i els últims cursos també els poetes elegíacs llatins. He impartit classe en el màster en Investigación en Llengües i Literatures de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació i continue fent-ho en el d’educació secundària de llengües i cultures clàssiques que coordine. Entre les meues publicacions de caire didàctic destaquen els llibres Antología de las más famosas historias de amor (Akal, 2010), amb Emilio Sales, i Traducción y recepción de la cultura clásica (Psylicom, 2012), amb Ángel Narro.

He participat i continue fent-ho en nombrosíssimes comissions de la Facultat, especialment en les de contractació, així com en el Consell de la revista Quaderns de Filologia.

Pel que respecta a la investigació, la meua tesi sobre el discurs indirecte en l’obra de Quint Curci Rufus va ser premiada per la SEEC com la millor tesi de filologia llatina de 2002. Derivada d’aquesta són diversos articles sobre sintaxi llatina. Les meues línies d’investigació s’han centrat en tres camps, en els quals he participat en diversos projectes d’investigació 1. Traducció i recepció de la cultura clàssica en les literatures castellana i catalana. Projectes d’investigació: "Fuentes griegas de la literatura catalana medieval", "Estudi de les fonts grecollatines del Tirant lo Blanc". He col·laborat amb Emilio Sales, especialista en llibres de cavalleria castellans, en la publicació de diversos treballs, entre ells articles en Stylos i QFELit. Entre els nombrosos treballs sobre recepció de la literatura clàssica destaca l’entrada "Edad Media" en el Diccionario hispánico de la traducción y recepción clásica (Guillermo Escolar, 2021). 2. Literatura cristiana. Projectes d’investigación: "Estrategias retóricas de persuasión en la literatura cristiana de los siglos II-V: adversus haereses et adversus Iudaeos", "Formas de la polémica en la literatura cristiana antigua (ss. II-V). Del Diálogo a la altercatio, "Tópicos literarios en la hagiografía cristiana tardo-antigua en clave femenina" i "Tópicos literarios y narradores en la literatura martirial femenina". Entre les publicacions més destacades en aquest camp, derivades dels projectes, destaquen tres articles sobre la polèmica adversus Iudaeos, especialment els diàlegs, publicades en Myrtia (209), Fortunatae (2019) i RELat (2020). També altres en Ilu (2013) i la Révue des Études Tardo-Antiques (2015). 3. Humanisme valencià. Projectes d’investigació: "Estudio de textos latinos humanísticos de autores valencianos de los siglos XIV-XVIII: relevancia de los mismos en el contexto europeo", "Las retóricas neolatinas de Fadrique Furio Ceriol y Andrés Sempere: edición, estudio y traducción". Fruit d’aquest projecte és l’edició amb traducció al castellà de les Institutiones Rhetoricarum de Furio (PUV, 2022), i la Methodus oratoria d’Andreu Sempere, d’imminente publicació, totes dues en col·laboració amb els companys Ferran Grau, Josep Lluís Teodoro i Concha Ferragut. Altres publicacions sobre humanisme: col·laboració en la traducció al castellà de Las Disciplinas de Lluís Vives (Ajuntament de València, 1997), en l’edició de la Monarquía Mística de Lorenzo de Zamora (Peter Lang, 2022), i publicació en Calamus Renascens (2012), així com dues entrades del Diccionario biográfico y bibliográfico del humanismo español (Ed. Clásicas, 2012).