Fitxa persona

Núria Molines Galarza és professora ajudanta doctora en l'àrea de Filologia Anglesa del departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València, on imparteix docència en llengua instrumental, llengua per a fins específics i traducció, i en el màster d’Escriptura Creativa. Es va doctorar en Llengües Aplicades, Literatura i Traducció en 2022 amb una tesi titulada «No dejar caer el cuerpo: Derrida y la traducción como forma del acontecimiento», que va rebre menció internacional i cum laude. Entre els anys 2017 i 2024 va ser professora associada del departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I, on va impartir docència en assignatures de traducció literària, traducció general, llengua per a traductors i lingüística. És professora convidada en el màster de Traducció Audiovisual de la Universitat Europea de València. Es va formar amb un grau en Traducció i Mediació Intercultural (UEV), un màster en Interpretació de Conferències Multidisciplinàries i un màster en Traducció Audiovisual (UAB).

Els seus interessos investigadors se centren en les interseccions entre la traducció, la literatura i la filosofia, amb un marc postestructuralista. Ha publicat més de 20 articles científics, capítols de llibre i ressenyes en publicacions especialitzades, i és autora de la monografia Derrida y la traducción: nuevas perspectivas para la traductología deconstructiva (Peter Lang, 2025). També ha dut a terme diferents edicions crítiques i traduccions anotades d'autories com Stefan Zweig, Romain Rolland, Jane Austen, Kate Millett o Olympe de Gouges. És autora de més de 70 traduccions literàries, d'escriptores i escriptors com Joyce Carol Oates, Mark Fisher, Fredric Jameson, Andre Aciman, Ursula K. Le Guin, Catherine Lacey, Gabrielle Zevin o els germans Grimm. Per la seua tasca com a traductora, en 2023 va rebre el Premi Ángel Crespo de Traducció, per la versió castellana de El hombre del jazmín y otros textos, Unica Zürn (Wunderkammer, 2024), i en 2024 va ser finalista del premi de traducció Esther Benítez.

Actualment, és directora de la revista acadèmica Asparkía. Investigació feminista i ha estat co-IP de diversos projectes d'innovació educativa, centrats en la formació literària de l'estudiantat de traducció. És membre del projecte de recerca «Els efectes sobre la creativitat de la postedició de traduccions literàries», finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i dirigit pel doctor Josep Marco Borillo (COVALT).

En l'àmbit de la transferència, és delegada en el Consell Europeu d'Associacions de Traducció Literària (CEATL), membre de ple dret d’ACEtt i col·laboradora de mitjans divulgatius com El Trujamán (Instituto Cervantes) o Vasos Comunicantes. Participa en activitats de divulgació literària i de traducció en llibreries i institucions culturals, i ha impartit formacions per a associacions professionals com ASETRAD o entitats com el Deutscher Übersetzer Fonds en el Literarisches Colloquium de Berlín.

Ha realitzat estades de recerca i transferència en la Universitat de Cambridge, en el Col·legi Internacional de Traductors (ATLAS-Arlés) i en la Fundació Austríaca de Literatura (OGfL).