Company:
El teu comentari, no és pot contestar en dues línies, com tu tampoc
l'hauries d'haver fet l'article en tan poques, sinó la superficialitat i
la vanalitat que tan dilecta li és al PODER pot acabar ofegant-nos ....
Algunes preguntes:
Qui inventa les armes, Espartac o els dominadors? Només és justifica la
rebel.lió per la fam? Només tenen dret a la defensa les nacions pobres?
Les que estan ben lluny? Hem de tenir en compte que les armes no són
sempre de ferro, aquestes són les vistoses. Que me'n dius de les
agressions culturals?, de les econòmiques?, de les socials? Qui te el
poder no necessita asseure's en una taula amb les armes davant. En té
moltes darrera, que no es veuen: les de ferro, les econòmiques, que
manipulen consciències i que utilitzen sense cap pudor; les de la
repressió. Aquí hauríem de parlar de les tortures aplicades als
detinguts, a les penes de mort per "suicidi" als polítics
independentistes del Nord, i TAMBÉ als presos dits "comuns" que, com diu
el refraner: "burlats i pagant el beure"
Et parla una mare que ha perdut un fill a mans de les armes socials del
sistema que ens governa. Quan farem els qui ens diem d'"esquerra
transformadora" una anàlisi seriosa de l'arma més utilitzada contra els
i les joves?: la precarietat, la incertesa ... Quan és faran anàlisi
dels nois i noies que han mort a mans d'un lucratiu negociet que se'n
beneficia de la il.legalitat i falta de control de les drogues? Quan es
faràn anàlisi i comentaris seriosos sobre l'alt índex d'accidents en el
treball amb conseqüència de mort i invalidesa? Quan és faran anàlisi i
accions coordinades per a evitar la catàstrofe de l'efecte hivernacle?
La Costa Brava ha patit un minimaremoto que els més vells del lloc no
havien vist mai.
En una paraula, quan utilitzarem de debo el saber per a transformar?
el que passa al Nord és incomòde, molt incòmode als qui estem
instal.lats i instal.lades a la vora de la llar. Però els comunistes a
"lo nuestro" que és a veure els enemics on són i qui són.
Una salutació ben cordial,
Montse Ortiz
31 d'octubre de 1997
Companya, no pretenia contestar en eixes poques línies al problema de fons sobre la violència, sino únicament a la pretensió de presentar l'exhibició d'armes com una acció per la pau. Aquesta qüestió me preocupa des d'una posició profundament antimilitarista, que me va portar, entre altres coses, a autoinculpar-me per inducció a la insubmissió davant el servei militar, per la qual cosa vaig tindre una petició de 4 anys de pressó.
Pots trobar anàlisis d'altres qüestions referents a la lluita armada dins del mateix Debat sobre terrorisme
Puc estar d'acord amb bona part dels teus raonaments: naturalment que la violència la genera fonamentalment el sistema! Però caldria reflexionar si els que advoquen per la violència enfront del sistema, enlloc de ser alternatius al mateix, el que fan és acceptar la seua lògica i les seues regles de joc.
Està també lluny de la meua intenció una aproximació purament genèrica al problema de la lluita armada. No considere que es puga desqualificar qualsevol utilització de les armes en una lluita d'alliberament, i de fet vaig donar suport inequívoc a la lluita de l'AFDL contra el règim de Mobutu. Però, essent conscients del perill de deformació militarista de qualsevol forma de lluita armada, el que cal en primer lloc es distingir inequívocament entre aquesta i les diferents formes de lluita democràtica.
Si has llegit les esmenes per a la Vª Assemblea d'IU que es plantegen des del País Valencià, hauràs vist
la que, en el mateix esperit, intenta desemmascarar les pretensions de presentar intervencions militars imperialistes com a intervencions "humanitàries".
És qüestió de coherència, companya!