Els diferents capítols que componen el volum aborden alguns dels aspectes més problemàtics que acompanyen a l'actual llei educativa. En estes pàgines s'examinen de manera crítica les novetats que el text legal introduïx en la complexa realitat educativa nacional amb la intenció de valorar no sols la seua pertinència, sinó també la seua utilitat; o, cosa que és el mateix, per a saber si la seua implementació aconseguirà respondre als desafiaments de la societat contemporània.

A Espanya, després que en 1990 es derogara la Llei General d'Educació i Finançament de la Reforma Educativa (LGE) promulgada en 1970 pel govern franquista, s'han succeït huit lleis orgàniques d'educació. De la mateixa manera que la LGE va estar vigent diversos anys després de l'adveniment de la democràcia, la socialista Llei orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) de 1990 també va ser gestionada pel Partido Popular (PP) durant bona part de la seua aplicació —a pesar que s'oposara a l'aprovació esmenant la totalitat del projecte—.

I, encara que si bé és cert que en 2002 el PP va aprovar la Llei orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE), també és cert que la volta al poder del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) en 2004 frenaria la seua implementació per a promulgar un parell d'anys més tard la Llei orgànica d'Educació (LOE); una llei que seria substancialment modificada a proposta del PP en 2013 per la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE). Aquesta última va perdurar altres set anys fins que, a la fi de 2020, el PSOE i els seus aliats van aprovar la LOMLOE, huitena llei educativa de la democràcia espanyola. Al seu estudi es dediquen les pàgines d'este llibre col·lectiu.
 

Consulteu la publicació a la web de l'editorial Tirant lo Blanch.