ReunionEconomia

Aquest treball pretén oferir un estat de la qüestió sobre la recerca respecte dels hàbits alimentaris de les poblacions protohistòriques a Catalunya, amb especial atenció al període ibèric, així com la presentació dels treballs desenvolupats en el marc del projecte MAC Menjar i beure en la perifèria del món grecoromà: tradició cultural i hàbits alimentaris dels ibers septentrionals (segles VI-II a. de la n.e.).
La premissa teòrica de la recerca es basa en la consideració dels hàbits alimentaris i culinaris com una de les parts més fossilitzades i de llarga durada de les cultures, i que consegüentment en són un element caracteritzador. La seva modificació i transformació és, doncs, un marcador de la progressió d’un veritable canvi cultural o de la gènesi d’unes noves pautes socials i de comportament a partir de la dialèctica que s’estableix entre l’evolució dels propis costums des d’una perspectiva interna (necessitats o imperatius ecològics, culturals) i de la recepció d’estímuls exògens (influències, noves realitats hegemòniques o imposades) que el grup social assumeix. Aquestes concepcions i pautes d’actuació han de veure’s reflectides en les operacions involucrades en els actes alimentaris, des dels processos d’obtenció, transformació i elaboració dels aliments fins a la seva consumpció final.


	DE LA CUINA A LA TAULA IV REUNIÓ D’ECONOMIA EN EL PRIMER MIL·LENI AC CAUDETE DE LAS FUENTES (València) 22 i 23 D'OCTUBRE DE 2009


	Pràctiques alimentàries a l’Edat del Ferro a Catalunya Projecte Alimentació-MAC
	Aquest treball pretén oferir un estat de la qüestió sobre la recerca respecte dels hàbits alimentaris de les poblacions protohistòriques a Catalunya, amb especial atenció al període ibèric, així com la presentació dels treballs desenvolupats en el marc del projecte MAC Menjar i beure en la perifèria del món grecoromà: tradició cultural i hàbits alimentaris dels ibers septentrionals (segles VI-II a. de la n.e.). La premissa teòrica de la recerca es basa en la consideració dels hàbits alimentaris i culinaris com una de les parts més fossilitzades i de llarga durada de les cultures, i que consegüentment en són un element caracteritzador. La seva modificació i transformació és, doncs, un marcador de la progressió d’un veritable canvi cultural o de la gènesi d’unes noves pautes socials i de comportament a partir de la dialèctica que s’estableix entre l’evolució dels propis costums des d’una perspectiva interna (necessitats o imperatius ecològics, culturals) i de la recepció d’estímuls exògens (influències, noves realitats hegemòniques o imposades) que el grup social assumeix. Aquestes concepcions i pautes d’actuació han de veure’s reflectides en les operacions involucrades en els actes alimentaris, des dels processos d’obtenció, transformació i elaboració dels aliments fins a la seva consumpció final.
	Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) i Museu de Prehistòria de la Diputació de València. Ayuntamiento de Caudete de las Fuentes.