ValenciàCastellanoEnglish
DE LA CUINA A LA TAULA
IV REUNIÓ D’ECONOMIA EN EL PRIMER MIL·LENI AC

CAUDETE DE LAS FUENTES (València)
22 i 23 D'OCTUBRE DE 2009

Consommation et statuts sociaux dans les fermes du nord de la france
François Malrain INRAP, N/P, UMR 7041 ArScAn Protohistoire Européenne

Des informations relatives au mode de vie des Gaulois ont été consignées par différents auteurs anciens, grecs et romains, mais l’alimentation n’a fait l’objet que de courts passages et pour beaucoup d’entre nous, c’est l’image de banquets et de Gaulois se repaissant de sangliers qui s’impose. Ces clichés, véhiculés pendant très longtemps par les manuels scolaires ou encore actuellement par la bande dessinée, peuvent aujourd’hui être très nuancés. En effet, ces vingt dernières années, une nouvelle impulsion a été donnée à la recherche grâce à l’essor de l’archéologie préventive. Préalablement aux travaux d’aménagement du territoire, des sondages permettent de découvrir et d’étudier le patrimoine enfoui, avant sa destruction. La systématisation de ces interventions a totalement renouvelé les connaissances (Demoule, 2004).
Ainsi une synthèse réalisée sur plus de 300 sites à vocation agricole a permis de constater qu’il existe des fermes de rangs différents (Malrain, 2000). Les aspects les plus visibles ont trait à l’ampleur des aménagements lors de la mise en place d’un habitat mais les témoins de la culture matérielle témoignent, au même titre que les vestiges immobiliers, d’une division en classes sociales nettement marquées. Au cours de l’occupation, les habitants génèrent des déchets de consommation ou de fabrication artisanale qu’ils rejettent dans les fossés au plus proche des bâtiments où ils ont été produits. L’analyse de ces amas de mobilier constitue une source d’informations sur la fonction des constructions ou des aires de travail, et ouvre à des hypothèses quant au statut social des occupants.
Pour le thème de cette manifestation scientifique, l’étude s’appuie sur une analyse approfondie des déchets et/ou des dépôts, avec une attention particulière sur les mobiliers qui peuvent être mis en relation avec l’alimentation. La fonction des céramiques, les dépôts internes et externes observés sur les parois des vases, la qualité de la céramique (décor, importation…), les restes culinaires (faunes) qui traduisent des différences de statuts entre les sites et entre les habitants d’un même site seront particulièrement pris en considération.

Bibliographie :

Demoule, J.-D. 2004 : La France Archéologique, Vingt ans d’aménagements et découvertes, Hazan, 2004.

Malrain, F. 2000 : Fonctionnement et hiérarchies des fermes dans la société gauloise du IIIe siècle à la période romaine : l’apport des sites de la moyenne vallée de l’Oise. Thèse de doctorat, Université de Paris 1 Panthéon-Sorbonne, UFR d’Archéologie.

Consum i estatus social en les granges del nord de França
François Malrain INRAP, N/P, UMR 7041 ArScAn Protohistoire Européenne

Informacions relatives a la manera de vida dels Gals han sigut anotades per diferents autors antics, però referent a l'alimentació, hi hi ha només curts passatges i per la major part de nosaltres, s'imposa la imatge de banquets i Gals menjant porcs senglars. Eixos tòpics, transmesos des de fa molt de temps pels llibres escolars o encara actualment en les vinyetes, poden hui ser matisats. En efecte, estos últims vint anys la investigació ha rebut un nou impuls gràcies al desenvolupament de l'arqueologia preventiva. Abans dels treballs d'ordenació del territori, les investigacions permeten descobrir i estudiar el patrimoni soterrat abans de la seua destrucció. La sistematització d'eixes intervencions ha renovat totalment els coneixements (Demoule J.-D. 2004).
Així, una síntesi realitzada sobre més de 300 jaciments amb vocació agrícola ha permés constatar que hi ha granges de diferents categories (Malrain 2000). Els aspectes més visibles s'associen a la importància de l'habilitació durant la col·locació de l'hàbitat. Però els testimonis de la cultura material testifiquen, alhora que els vestigis immobles, una divisió en classes socials clarament marcada. Durant l'ocupació, els habitants generen residus de consum o de fabricació artesanal que tiren en fosses pròximes als edificis on han sigut produïts. L'anàlisi d'eixos muntons d'artefactes constituïx una font d'informació sobre la funció de les construccions o de les àrees de treball, i s'obrin hipòtesi sobre l'estatus social dels seus ocupants.

Referent al tema d'esta Reunió científica, l'estudi es recolza sobre una anàlisi profunda dels residus i/o dels depòsits, amb una atenció particular sobre els artefactes que poden relacionar-se amb l'alimentació. La funció de la ceràmica, els depòsits interns i externs observats en les parets dels recipients, la qualitat de la ceràmica (decoració i importació …), les restes culinàries (fauna) que traduïxen les diferències d'estatus entre els jaciments i entre els habitants del mateix lloc seran, particularment, tinguts en compte.

Bibliografia:

Demoule, J.-D. 2004: La France Archéologique, Vingt ans d’aménagements et découvertes, Hazan, 2004.

Malrain, F, 2000:  Fonctionnement et hiérarchies des fermes dans la société gauloise du IIIe siècle à la période romaine : l’apport des sites de la moyenne vallée de l’Oise. Thèse de doctorat, Université de Paris 1 Panthéon-Sorbonne, UFR d’Archéologie.
Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) i Museu de Prehistòria de la Diputació de València. Ayuntamiento de Caudete de las Fuentes.