DiscourseNet Winter School No. 7 18. – 22. 01. 2022 VALÈNCIA, Spain Capitalisme en crisi global: transformacions econòmiques, nou autoritarisme i resistència

DiscourseNet Winter School No. 7 reuneix estudiants avançats de màster i de doctorat (també són benvinguts els estudiants de llicenciatura amb un projecte d'investigació propi) que vulguen continuar investigant sobre el capitalisme en crisi global entorn de les transformacions econòmiques, el nou autoritarisme i la resistència respecte als estudis del discurs. Discutirem els reptes metodològics i teòrics dels seus projectes de tesis o primeres idees.

En les últimes dècades han canviat les economies i les societats de diferents països i regions, així com les relacions de poder econòmic a escala mundial. La crisi COVID19 ha accelerat i aprofundit aquestes dinàmiques. Tres característiques són significatives: en primer lloc, l'hegemonia econòmica dels EUA, expressada per una posició dominant en quasi totes les indústries líders tradicionals, se substitueix pas a pas per una estructura tripolar formada per un camp asiàtic d'innovació econòmica en ascens (amb la Xina com a superpotència regional), un pol nord-americà en declivi i un pol europeu en consolidació (amb Alemanya com hegemonia regional) dividit entre l'Orient aspirant i l'antic Occident. En segon lloc, l'augment de les desigualtats econòmiques pot observar-se en totes les economies capitalistes, incloses Xina, Rússia i Europa Central i Oriental, amb la formació d'una xicoteta elit adinerada en la cúspide de la jerarquia econòmica, unes classes mitjanes cada vegada més reduïdes que es divideixen entre la cúspide i la base, i un ventall cada vegada més ampli de classes baixes cada vegada més excloses del reconeixement social, el benestar, el consum i altres formes de participació social. Les zones riques i innovadores, d'una banda, i les regions en declivi desconnectades de les innovacions globals, per un altre, reflecteixen aquestes divisions geogràficament. I, finalment, una quarta revolució tecnològica (lemes: Indústria 4.0, digitalització, 5G, economia verda, elements de terres rares) està canviant actualment les cadenes de valor mundials, les relacions laborals i la distribució general del treball i el valor. Aquestes tendències de l'economia global tenen enormes repercussions en els discursos polítics, les identitats socials, els estils de vida, els conflictes socials i la formació de nous mitjans. Entre les diverses reaccions socials, culturals i polítiques a aquestes transformacions globals, les noves formes d'autoritarisme semblen tindre una importància analítica significativa.

El nou autoritarisme pot adoptar diferents formes. La narrativa que el món (occidental) s'inscriu en una història de progrés, d'avanços polítics i socials i que aquest procés és irreversible ja no resulta convincent. Noves formes de nacionalisme, nativisme, racisme, antisemitisme, antifeminisme, xovinisme, antisocialisme, extremisme religiós, etnocentrisme i respostes ideològiques a les crisis econòmiques amenacen l'emancipació humana. Noves formes de governança autoritària sorgeixen en una pluralitat d'orígens socials i en una varietat de formes, des del nacionalisme, al populisme i des de l'extremisme de dretes cap a ideologies d'imposicions econòmiques. Aquestes tendències antiemancipadores no es limiten a moviments socials o polítiques específiques. Per tant, requereixen una anàlisi d'una diversitat de fenòmens socials, com a constel·lacions de poder, discursos, memòria històrica, condicions econòmiques, processos de subjectivació, etc. A diferència de l'extremisme, l'enfocament sobre l'autoritarisme no analitza els seus objectes des dels marges de la societat; i a diferència del populisme, l'autoritarisme no requereix un enfocament sobre l'hegemonia. No obstant això, també existeixen formes d'autoritarisme extremista o populista. No obstant, el paper del nou autoritarisme per a i dins de les transformacions globals de l'economia en curs sembla oscil·lar entre una consolidació de les relacions de poder existents i una forma nacionalista de resistència contra determinades polítiques neoliberals. 

Malgrat l'auge de les tendències autoritàries, existeix un notable nombre de moviments socials que es resisteixen a elles: el moviment feminista, el moviment LGBTQ, els moviments ecologistes, els moviments de grups minoritaris, els moviments obrers, els moviments de refugiats, els moviments antiracistes, antinacionalistes, antifeixistes i anticapitalistes, i també una resistència més autoritària. Molts d'aquests moviments argumenten explícitament contra el silenciament de les experiències de diversos grups socials, i fan el treball de revelar les estructures de poder, imaginar alternatives i proposar solucions als desequilibris de poder, l'exclusió i la violència simbòlica i física. Aquest treball ideològic forma noves subjectivitats i redefineix les existents, crea noves maneres d'expressar l'agència social. El desenvolupament de la infraestructura de comunicació digital ha sigut especialment important en aquests processos, ja que els espais en línia han sigut fonamentals per a la coordinació de l'acció social, ajudant a la formació de moviments socials globals. Els estudis crítics del discurs han sigut especialment actius en la crítica dels discursos menys democràtics, mentre que l'anàlisi dels discursos resistents i els xocs entre diferents tipus de discursos, així com les condicions que els permeten sorgir i desenvolupar-se, són també d'importància. Seran benvingudes les ponències que exploren aquestes i altres possibles dimensions dels discursos resistents.

Com cada any, comptarem amb una convidada especial que aprofundirà en les seues investigacions relacionades amb el tema del taller. Enguany es tracta de Ngai-Ling Sum, de la Universitat de Lancaster. Ngai-Ling Sum és sociòloga i economista política, i codirectora del Centre d'Investigació sobre Economia Política Cultural. Les seues investigacions se centren en el canvi global i el capitalisme. Més informació

Oradora principal: 

Ngai-Ling Sum (Universitat de Lancaster)
"L'economia política cultural de l'esperança/la por: l'autoritarisme ordoliberal i el cas de la Xina"

La llista de possibles temes inclou (però no es limita a) els següents:

• Raça, classe i gènere en el capitalisme global
• Resistència material i contradiscursos 
• Formes d'autoritarisme i la seua relació amb el neoliberalisme en crisi
• Interseccionalitat, polítiques d'identitat i noves subjectivitats
• Economia política global i discursos econòmics
• Capitalisme (post)colonial en les noves constel·lacions globals
• Antifeixisme, socialisme i autoritarisme d'esquerres
• Velles i noves exclusions: migració, fronteres i crisi ecològica
• Antisemitisme i conspiracions de dretes en el capitalisme
• Ideologies i postveritat en temps de revolucions tecnològiques
• Transformació digital i formes de cultura i socialitat en el capitalisme tardà
• Capitalisme de plataformes, xarxes socials i monopoli digital de la comunicació
• Discursos digitals i altres maneres de fer la crisi global

L'objectiu de l'Escola d'Hivern és reunir investigadors del discurs joves i consagrats, i abordar els reptes pràctics de la investigació del discurs. L'esdeveniment proporcionarà un intercanvi col·laboratiu i una experiència pràctica d'investigació en un entorn de taller més aviat informal.

Acadèmics més experimentats de les universitats de Giessen, Moscou, Berlín/Tiumén, Bari, Milà/Bèrgam i València, juntament amb convidats d'altres universitats internacionals, impartiran tallers introductoris sobre els diferents camps d'investigació.

Es debatran els següents camps d'investigació Discurs; Nou Autoritarisme; Resistència; Digitalitat Global.

Inscriu-te en DNS7

Organitza

Giorgio Borelli, University of Bari (Italy)
Aurora Fragonara, University of Bergamo/University of Milan (Italy)
Benno Herzog, University of Valencia (Spain)
Jan Krasni, Technical University Berlin and University of Tyumen (Germany/Russia)
Jens Maesse, University of Giessen (Germany)
Ksenia Semykina, Higher School of Economy, Moscow (Russia)

(Amb especial agraïments per a Johannes Beetz pel suport de l'últim any)

Institució

University of Valencia

Persona de contacte

The Organisation Team

Direcció de contacte