Mar del Plata (l'Argentina) 26 d'octubre 2022 – 28 d'octubre de 2022 Termini per a presentar resums: 15 de juny de 2022. Termini per a registrar: 15 d'octubre de 2022
Des dels seus començaments la Teoria Crítica ha desenvolupat un fort interés pel llenguatge i per la relació entre el simbòlic, les nostres maneres de pensar i la realitat material. No solament com a element cultural amb el qual calia enriquir l'anàlisi marxista, sinó —sobretot després d'Auschwitz— com a aporia del pensament, el llenguatge cobra importància com a producte i productor de la realitat social. La impossibilitat i al seu torn la necessitat de desenvolupar un llenguatge no-identificant ha caracteritzat gran part del treball intel·lectual dels autors més destacats de l'anomenada primera generació com a Adorn, Horkheimer i Benjamin, entre altres.
Amb el gir lingüístic en les ciències socials i les humanitats, va ser Jürgen Habermas qui va introduir de manera prominent el concepte de “discurs” en el pensament frankfurtià. Moltes vegades el seu ús del concepte està percebut com contraposat al desenvolupat per Michel Foucault i utilitzat en la majoria dels corrents dels estudis del discurs. Aquesta noció central habermasiana ressona i es distancia alhora de les nocions més conegudes dins del camp post disciplinari dels estudis del discurs. Amb la seua ètica i la seua concepció discursiva de la democràcia s'han analitzat amb èxit les relacions entre arguments, normes, interessos i la capacitat de transformar la realitat social.
També els treballs més actuals sobre sofriment, menyspreu o patologies socials associats a la figura d'Axel Honneth es troben en comunicació constant amb els estudis sobre el llenguatge, la comunicació i els discursos. Les reflexions sobre el sofriment o l'art com a llenguatge intersubjectiu intenten arribar a aquelles esferes de la comunicació no aconseguides per la comunicació lingüística. Treballs sobre invisibilització, silenciament i “robatori del llenguatge” analitzen menyspreus que afecten la capacitat dels subjectes de ser considerats actors rellevants de la producció de discursos. Així mateix, la recuperació de la noció (post-)marxista d'ideologia apunta també a aquells actes (discursius) que impedeixen la comprensió de les patologies socials.
En aquesta conferència de DiscursoNet #DN28, dirigida tant a joves investigadors com a investigadors més experimentats, estem interessats en l'actualitat dels temes plantejats per les diferents generacions de la Teoria Crítica especialment per als estudis del discurs. Ens interessa la rellevància de la Teoria Crítica i el Discurs des d'una perspectiva multidisciplinària, incloent-hi lingüística, sociologia, filosofia, ciències polítiques, estètica, ciències de l'educació, estudis culturals i de la comunicació, entre altres.
Esperem rebre propostes sobre (però no limitades a):
- El caràcter reïficant i identificant del llenguatge
- El llenguatge i les pràctiques discursives com a constitutives de la realitat social
- La força normativa del llenguatge, el seu poder de dominació i emancipació
- El llenguatge del sofriment
- Invisibilització i silenciament en els estudis del discurs
- El sofriment, l'estètica i altres elements discursius no-lingüístics
- Ideologies i discurs
- El llenguatge i el discurs com a mitjà de la crítica
- Menyspreu, discriminació, reconeixement i discurs
Aplicacions
Per a participar s'ha d'enviar un resum en espanyol d'aprox. 250 paraules i una breu biografia d'un paràgraf a: discursoyteoriacritica@gmail.com
Dates clau:
Enviament de resums: fins al 15 de juny de 2022 Notificació de l'acceptació: 25 de juny de 2022 Inscripció: fins al 15 d'octubre de 2022
Quotes d'inscripció:
L'activitat és gratis per a membres de l'associació DiscursoNet.
Per a participar, les persones seleccionades s'han de fer membre de l'associació DiscursoNet (quota anual: 30 Euros, aprox. 3500 pesos argentins).
Comité d'organització
Leandro Paolicchi – Universitat Nacional de Mar del Plata (l'Argentina) Benno Herzog – Universitat de València (Espanya)
Comité Científic
Leandro Paolicchi – Universitat Nacional de Mar del Plata (l'Argentina)
Benno Herzog – Universitat de València (Espanya) Johannes Angermuller – Open University (el Regne Unit)
Tamires Bonani – Universidade Federal de São Carlos (el Brasil) Júlio Bonatti – Universitat de València (Espanya)
Sabine Heiss – Centre Florida Universitària (Espanya)
Susana Martinez Guillem – University of New Mexico (els Estats Units)
Cessar Ortega – Universitat de València (Espanya)
Pots continuar llegint sobre Teoria Crítitca en aquesta notícia.
