L'equip d'investigació en Teoria Crítica ofereix tres línies d'investigació per a realitzar un doctorat en Ciències Socials de la Universitat de València.
Línies d'investigació possibles en el Doctorat de Ciències Socials UV:
- Línia: Patologies socials de les societats contemporànies. En aquesta línia s'estudien els defectes estructurals o sistèmics de les societats contemporànies, inclosos fenòmens extrems com a crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi. La teoria crítica ajuda a comprendre els fenòmens de discriminació, com ara racisme, antisemitisme, sexisme, classisme, etc., com a moments d'una estructura patològica de la societat. Analitza el capitalisme i les societats contemporànies íntegrament. Al mateix temps estudia fenòmens particulars en relació amb les patologies socials, examinant igualment els subjectes que les executen, és a dir, els seus perpetradors. Per a això fa ús de les aportacions conceptuals de la teoria crítica, com ara alienació, menyspreu, explotació, invisibilitat, reïficació…
- Línia: Teoria social i sociològica. En aquesta línia s'estudien les premisses teòric-socials de la investigació sociològica. La teoria crítica insisteix en la importància de la teoria social bàsica per a la generació de nou coneixement. Per a això intenta reactualitzar les aportacions dels autors clàssics i estudia les contribucions dels autors contemporanis de diversos corrents crítics. Es busca el diàleg internacional amb l'Escola de Frankfurt, el postestructuralisme francés, les aportacions crítiques anglosaxones i, sobretot, amb el sud global. S'analitzen i conceptualitzen contradiccions i paradoxes socials contemporànies, atenent igualment el nou camp d'estudis sobre la perpetració.
- Línia: Patologies de la raó. Aquesta línia pregunta per les possibilitats del saber en general i de la crítica social en particular. Per a això utilitza fonts de crítica epistemològica, com ara la perspectiva decolonial o el feminisme. Analitza la relació entre saber i poder que es presenta entre altres en processos de subjetivització, en la macroestructura social. Estudia el llenguatge i els discursos com a formes institucionalitzades de sabers. Estudi d'ideologies, populismes, formes patològiques del saber i relació entre capitalisme i coneixement.
