El catedràtic de la Universitat de València Juli Peretó ha sigut nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). L’Acadèmia, fundada el 1764 com a societat literària i que actualment compleix la funció de l’estudi de les ciències i les seues aplicacions, posa en valor la tasca investigadora de Peretó en el camp de la bioquímica evolutiva.
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona té per objectiu actuar com a element promotor, divulgador i de referència pel que fa a les ciències i les arts aplicades en l’àmbit de la cultura i la societat. Aquest nomenament suposa un reconeixement a les aportacions científiques de Juli Peretó, que té una llarga trajectòria com a docent i investigador, amb un interés especial per l’origen i l’evolució de la vida, així com per la història de les idees sobre l’origen natural de la vida i la seua síntesi artificial. Sobre aquestes temàtiques, ha publicat tant articles científics com textos de divulgació. És catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de València i investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), un centre mixt de la Universitat de València i el CSIC, del qual va ser primer codirector.
Així mateix, Peretó és membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Ha estat secretari i vicepresident de la International Society for the Study of the Origin of Life (ISSOL), societat que el va nomenar fellow, el 2014. Va ser soci fundador de la spin-off de la UV, Darwin Bioprospecting Excellence SL. Va ser vicerector d'Investigació i de Cultura en el moment de celebració del cinquè centenari de la fundació de la Universitat de València. I també va tenir un paper destacat en la creació de la Càtedra de Divulgació de la Ciència, germen de l’actual Unitat de Cultura Científica i de la Innovació, així com del Premi de Divulgació Científica Estudi General.
El seu darrer llibre és An evolutionary story of agency: How life evolved to act on its own (Springer, 2025) escrit juntament amb el filòsof Álvaro Moreno. L’editorial ARPA publicarà, l’any 2027, la versió en castellà de l’obra divulgativa Un planeta creatiu: com va començar la vida a la Terra i com la fabricarem en el laboratori (Institució Alfons el Magnànim, 2023). Junt amb Jaume Bertranpetit va coordinar el llibre col·lectiu Illuminating human evolution: 150 years after Darwin (Springer, 2022). A més, la seua passió gastronòmica l’ha dut a emprendre nous projectes de divulgació de la ciència a través de la cuina. En aquest sentit, ha editat La ciència a taula, que recull els articles de Fernando Sapiña sobre gastronomia científica publicats per la revista Mètode (Monografies Mètode, 2019). Aquests són només alguns exemples de la seua dilatada experiència.
Els acadèmics corresponents de la RACAB són els membres que resideixen fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Entre les funcions que tenen es troben la participació en activitats corporatives i conferències i la col·laboració en la recerca i difusió de les ciències i les arts. Dins d’aquesta categoria d’acadèmics destaquen també l’astronauta i enginyer aeronàutic Pedro Duque i el químic Avelino Corma.
Sobre la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
La RACAB té la seu a Barcelona. Porta més de dos segles i mig treballant per divulgar els coneixements científics i tecnològics. Les fites protagonitzades per l’Acadèmia són molt nombroses. El 1891 va establir el servei de l’horari oficial de la ciutat de Barcelona, en una època en què era molt difícil obtenir l’hora exacta, perquè depenia de l’execució local d’observacions astronòmiques. I en el 1923, va acollir una conferència d’Albert Einstein sota el títol ‘Sobre la teoria de la relativitat’. Aquests representen només dos casos dels esdeveniments històrics més destacats de la institució.
Forma part del seu patrimoni l’Observatori Fabra, que ha funcionat sense interrupció des que es va inaugurar el 1904 com a observatori astronòmic, meteorològic i sísmic, amb l’objectiu de brindar una comprensió profunda de com interactuen les forces naturals. Completen el patrimoni de l’Acadèmia: la biblioteca, l’arxiu, una col·lecció de rellotges, l’equipament funcional astronòmic, meteorològic, sismològic i de rellotgeria, així com la instal·lació sismològica de Fontmartina al Montseny (Barcelona).