El Campus de Burjassot-Paterna va esdevenir, durant els dies 19 i 20 de febrer, la seu del Congrés de Virologia de la Universitat de València que enguany ha arribat a la seua quarta edició des que inicià el seu camí en 2023 a iniciativa de l’estudiantat del Màster en Virologia de la Facultat de Ciències Biològiques UV, principalment motivat per la pandèmia de covid-19.
Al capdavant d’aquesta crisi epidemiològica mundial va estar a Espanya el doctor Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, que el passat 19 de febrer va oferir la conferència inaugural del Congrés amb el títol ‘La salut pública després de la pandèmia a Espanya, la UE i global’.
Simón volgué respondre a la pregunta de si estem millor preparats davant una pròxima pandèmia després del covid-19 i ho va fer descrivint, en primer lloc, el context de la salut pública actual el qual presenta llums i ombres.
Entre les llums es troben, per exemple, els mecanismes de protecció alimentària existents –claus en la lluita contra la dinàmica reproductiva de la malaltia provocada per virus o patògens–; el control sobre els brots per tal d’evitar que es convertisquen en un risc d’epidèmia o pandèmia; una major atenció sobre l’impacte en la salut mental; i una millor comunicació tècnica i política de la crisi.
En les ombres, el canvi evident de l’ordre natural provocat per diversos factors com ara el creixement demogràfic exponencial, havent crescut la població mundial en més de 2.000 milions d’habitants en 40 anys (en 2025, habitaven el planeta més de 8.500 milions de persones); la qual cosa duu a l’augment del comerç, els desplaçaments en avió (turisme massiu) i el moviment de tot tipus de productes, incrementant així el risc de propagació de malalties d’uns països a uns altres; el canvi climàtic; o el sistema sanitari que, en el cas espanyol, d’acord amb Simón, “és sostenible però cal repensar-lo”. “La població vulnerable, de risc, és molt major que fa anys –ja no moren tants xiquets i les persones grans viuen més anys–, per tant, és necessari repensar el sistema perquè done cobertura a l’atenció pediàtrica i geriàtrica”, per exemple.
Quant a l’experiència concreta del covid-19, l’epidemiòleg va recordar que van ser més de set milions les mortes notificades. No obstant, va afirmar que “mai podrem conèixer la xifra real: s’estima que podria ser el doble, però també el triple, i els set milions en podrien ser 14 o 21”.
Aquesta pandèmia va deixar palès al seu torn les desigualtats en el món. La vacuna, vital en el procés d’immunització, no arribà a tots per igual. Segons va explicar Fernando Simón, uns països vacunaren a més del 90 % de la seua població, mentre uns altres a menys del 20 %, situant-se la mitjana mundial en un 35 %. A Espanya, la vacunació va arribar al 80 % de la població. Com a conseqüència, van tenir lloc morts per altres raons, com malalties cardiovasculars i càncer, davant la pressió sobre el sistema sanitari durant la covid.
Amb aquest panorama, Simón va avançar els riscos més importants als què s’enfronta la societat que en són dos: la grip, que té múltiples variants i és prou combatible encara que el virus H51 ja afecta a 15 espècies de mamífers i a moltes més d’aus –la vigilància se situa davant una mutació que fera possible la transmissió entre mamífer i humà–; i el virus Nipah, conegut des del 1990 i que per ara, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), “no és cap problema”.
Mesures globals
Però per què estem realment més preparats? Simón va reconèixer que un país mai podrà estar “preparat al cent per cent perquè hauria de destinar tots els seus recursos al sector sanitari i això no es pot produir”. En canvi, a Espanya ja existeix una Xarxa Estatal de Vigilància en Salut Pública, està en procés la culminació d’una Agència Estatal de Salut Pública, i un pla general, seguit de plans específics, que requereix d’un Reial Decret per a la seua execució.
A Europa, es troba el pla HERA que, entre altres aspectes, contempla l’impuls del finançament de la recerca i el desenvolupament; i les Nacions Unides ja han encunyat el concepte “emergència pandèmica”.
A juí del director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries d’Espanya, “només ens falta superar un repte per a aconseguir la ‘salut global’: integrar un únic sistema sanitari amb l’atenció primerenca, els hospitals i la salut pública, i alinear-lo amb tots els sectors i tots els estats”.
El coronavirus de llarga duració o “covid persistent”
En finalitzar Fernando Simón la seua intervenció a la Sala Charles Darwin, va prendre la paraula el químic i viròleg Luis Enjuanes, director del laboratori de coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC). Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de València, Enjuanes és ja un fix en aquest esdeveniment anual que, al seu torn, li serveix per a visitar la seua alma mater.
Enjuanes, en la línia de la crisi del covid-19, va dedicar el seu parlament d'enguany al desenvolupament d’una vacuna específica per al SARS-CoV-2 basada en replicons RNA. “El coronavirus està viu i la seua mostra és el coronavirus de llarga duració, que és el que ens preocupa ara, i el qual estem combatent amb les dues vacunes que han demostrat el seu funcionament sense efectes secundaris”, va declarar.
Altres dels temes tractats durant el matí de dijous 19 van estar els biomaterials antivirals, a càrrec d’Ángel Serrano Aroca, de la Universitat Catòlica de València; els experiments d’evolució viral en escenaris astrobiològics simulats, per Ester Lázaro, del Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC); i “el viroma com a part de la nostra biologia”, d’acord amb Alejandro Mezquita Rodríguez, estudiant del Màster i president a més del comitè organitzador del Congrés, qui va assegurar que “els virus ens fan humans”.
La vesprada va posar el focus sobre la divulgació científica a través de la participació de Lucía Almagro, coneguda en xarxes socials com @diariodeunacientifica, que va animar el públic a “influenciar” amb la ciència.
També hi hagué la presentació dels projectes de dues estudiantes del Màster: Mar Docón Lahoz va reflexionar sobre com la desinformació pot emmalaltir les persones, sent aquesta la primera conseqüència de la desconfiança en les vacunes; i Nieves Serradell Simón va intentar respondre a la pregunta de si els virus poden usar-se com a armes definint el bioterrorisme des de la mirada de la virologia.
Programa de la segona jornada, divendres 20
En la segona jornada del Congrés, divendres 20, hi van intervenir en primer lloc els estudiants Roberto Ortiz Pena, amb la conferència ‘Virus endògens i les seues implicacions en evolució i malaltia humanes’; i Darío Rodríguez Anguizola, qui s’endinsà en el virus de la taca anular del cafè (CoRSV) i la dinàmica de la infecció i la seua rellevància fitosanitària.
De mà d’especialistes, el Congrés analitzà els bacteriòfags com a reguladors de la conducta humana i els processos addictius, a càrrec de Vicente Pérez Brocal (FISABIO); els vectors virals i les seues aplicacions en teràpia gènica, per Miguel Chillón Rodríguez, de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron; mentre una taula redona va debatre sobre el futur de la virologia en termes d’innovació i emprenedoria. Formaren aquesta taula José Antonio Darós, de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes; Marisa Domingo Calap, d’Evolving Therapeutics; José Antonio López JAL, de la Universitat Autònoma de Madrid; i Miguel Ángel Llamas, de la Universitat Complutense de Madrid.
Un màster complet i integratiu
Coordinat per la professora del Departament de Genètica de la UV Pilar Domingo Calap, membre del claustre científic de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, CSIC-UV) que també va dirigir, el Màster en Virologia de la Universitat de València s’implantà en el curs 2022-2023 i des d’aleshores el seu estudiantat és l’encarregat d’organitzar el Congrés que fa de València el nucli de la recerca en aquest camp de les Ciències Biològiques. Enguany, de fet, ha triplicat els i les congressistes amb més de 400 persones inscrites.
El pla d’estudis del Màster (el de la UV és un dels dos únics màsters en Virologia impartits a tot Espanya) abasta un enfocament complet i integratiu, i explora les diverses implicacions dels virus en la salut humana, animal i vegetal, a més d’aprofundir en aspectes clau com la seua biologia, evolució i aplicacions biotecnològiques.
De caràcter fonamentalment experimental, més del 50 % de l’ensenyament es centra en activitats pràctiques que ofereixen l’oportunitat de visitar i treballar en centres de recerca, hospitals o empreses biotecnològiques de reconegut prestigi.
Links:
Images:
