Les associacions de víctimes de la dana visiten els laboratoris de ‘Salvem les Fotos’ de la Universitat de València

La Universitat de València (UV) i la Mancomunitat de l’Horta Sud van organitzar dimecres 11 de febrer, una jornada de visita als laboratoris del projecte Salvem les Fotos, que coordina la UV en la comarca de l’Horta Sud i en el campus de Burjassot. La iniciativa va reunir representants de les tres principals associacions de víctimes de la dana amb els equips que treballen en la recuperació de fotografies danyades en la tragèdia. El recorregut va posar el foc en la reconstrucció de la memòria personal i col·lectiva després de la catàstrofe.

La visita, feta en autobús juntament amb l’equip coordinador del projecte, va començar al Museu de l’Horta Sud, a Torrent, on les associacions van rebre la benvinguda del director de la Fundació Horta Sud, Julio Huerta, i de la directora del museu, Clara Pérez. Després, el grup es va desplaçar al Castell d’Alaquàs, seu d’un altre dels laboratoris, on va tenir lloc l’acte institucional amb intervencions de la rectora de la UV, Maria Vicenta Mestre; el president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, José Francisco Cabanes; la regidora de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament d’Alaquàs, Marta Murciano; Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la dana 29-O; Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Víctimes de la dana 29 d'octubre de 2024, i Álex Carabel, president de l’Associació de Damnificats per la dana.

En una trobada marcada per l’emoció i els agraïments mutus, la rectora de la UV, Maria Vicenta Mestre, va recordar les decisions adoptades per la institució el mateix dia de la catàstrofe: "Done gràcies per la decisió que adoptàrem. Sovint la gent m’ho recorda pel carrer, tot i que també vam rebre algunes crítiques, la meua prioritat des del primer moment van ser les persones".

A continuació, va subratllar l’abast assolit per Salvem les Fotos, una iniciativa impulsada 48 hores després de la dana pel Vicerectorat de Cultura i la seua Àrea de Patrimoni, amb un lideratge majoritàriament femení -Ester Alba, Marisa Vázquez de Ágredos, Anna Garcia…-, també present en el voluntariat: "Les dones tenim una major empatia".

En l’actualitat, el projecte treballa amb més de 2,5 milions de fotografies, pertanyents a més de 1.500 famílies, d'uns 50 municipis; aproximadament la meitat ja han sigut retornades a les persones propietàries, mentre els equips continuen el tractament de la resta. La UV ha destinat fins a aquest moment al voltant de 300.000 euros de fons propis, a més dels 60.000 que ja ha concedit la Diputació de València, i ha reivindicat la necessitat de noves ajudes per a culminar una intervenció que ha definit la seua rectora com “la major operació de rescat patrimonial de la Comunitat Valenciana”.

En el projecte han participat més de 250 persones voluntàries de la UV, d’universitats europees i d’associacions dels territoris afectats. I des dels seus inicis, han col·laborat més de 18 entitats d’educació superior -entre universitats i escoles de conservació i restauració de tot el país-, a més d’altres institucions i empreses.

Suport institucional i ocupació vinculada al projecte

La rectora va destacar l’especial col·laboració amb la Mancomunitat de l’Horta Sud i també de la Fundació Horta Sud, en els laboratoris de campanya ubicats al Museu de l’Horta Sud, a Torrent, i al Castell d’Alaquàs. Per la seua part, el president de la Mancomunitat, José F. Cabanes, va subratllar la implicació de la UV des del primer moment en la comarca i amb la institució, i va explicar que en l’actualitat hi ha 40 persones contractades per a les tasques de rescat i tractament de les fotografies, gràcies a les subvencions concedides pel Ministeri de Treball, que ha destinat 350.000 euros al Museu de l’Horta Sud, i pel Ministeri de Cultura, amb una aportació de 200.000 euros a la Fundació Horta Sud (entitat que també ha aportat fons propis).

“Aquest projecte és una eina de recuperació emocional per a les famílies afectades, en un moment en què hem de continuar cuidant la salut mental, i també una iniciativa que ens permetrà preservar la memòria gràfica comarcal, que teníem risc de perdre, després d’haver perdut vides, somnis, negocis, cases i infraestructures”, va manifestar José F. Cabanes.

Memòria emocional i acompanyament a les víctimes

Les associacions de víctimes van expressar el seu agraïment pel treball desenvolupat. Mariló Gradolí va assenyalar que la universitat “va donar una lliçó” en tancar les seues instal·lacions davant l’emergència i ara recuperant “el patrimoni emocional”, ja que moltes imatges familiars es conservaven en paper. Rosa Álvarez, molt afectada, va centrar la seua intervenció en records familiars associats a fotografies, amb referències a escenes quotidianes que remeten a etapes de felicitat. Per la seua part, Álex Carabel va incidir en la necessitat d’atendre la salut mental de les persones durant el procés de recuperació.

Reconeixements

Durant l’acte, José F. Cabanes va lliurar a la rectora una reproducció d’una obra sobre la dana de l’artista de Xirivella Mayka Sosa, amb el nom ‘Gratitud’, editada amb fins solidaris, i l’anomenat “ventall de la dana”, elaborat pel taller Ferran Abanicos d’Aldaia, que ha aconseguit ser reactivat després de la catàstrofe, el disseny del qual ret homenatge al voluntariat i que ja tenen la Casa Reial i la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol.

Per la seua part, la regidora de Cultura d’Alaquàs, Marta Murciano, que va conduir l’acte, va al·ludir a la importància de recuperar no només la memòria personal, sinó també la memòria comarcal, i va lliurar a l’equip de Cultura de la UV d’una làmina que reprodueix una escultura situada entre els termes d’Alaquàs i Aldaia, en la zona on es va desbordar el barranc de la Saleta.

La jornada va concloure a les instal·lacions del campus de Burjassot, al Museu de la Universitat de València d’Història Natural (MUVHN). En aquest espai, la UV va obrir el primer laboratori del projecte, que després va ampliar fins a un total de cinc laboratoris distribuïts pel territori. En l’actualitat, quatre continuen en funcionament, ja que Utiel va tancar després de completar el treball.

Images gallery

Fitxa persona