Després de segles d'història jurídica de consolidació de la jurisdiccionalització de les societats modernes, assistim a un canvi de paradigma, una mutació de la pell de la Justícia. En aqueix canvi de paradigma emergeix com una de les claus la incorporació, primer de les ADR-MASC (solucions, inicialment alternatives i posteriorment adequades de solució de conflictes), i després la seua evolució (tecnològica) cap a les ODR (On line Dispute Resolution). Més enllà de tractar-se de nous llits o procediments, suposen un canvi de modus operandi, amb nous protagonistes i nous principis.

La societat a cada moment de la Història ha mostrat uns signes distintius i unes arestes que la definien, i amb aqueixos canvis també s'ha vist afectada la Justícia. Molt probablement perquè des que va aparéixer la Humanitat, els éssers humans han mostrat la seua enorme capacitat relacional i, amb ella, la seua capacitat per a generar conflictes. Durant Segles parlar de Justícia era identificar tribunals i processos judicials, tot i que en els ordenaments jurídics existien regulacions de la conciliació i de l'arbitratge. El Segle XX i el Segle XXI han acompanyat un hàbitat de la Justícia ben divers. La mobilitat, la cultura, la internacionalització, la posterior globalització, l'economia, van anar propulsant una societat diversa, però amb un augment de litigiositat en quantitat i qualitat, que, enfront de la inoperància i impotència del Poder Judicial de fer front a totes les causes que es presentaven i tutelar a tota la ciutadania, exigia una obertura cap a altres llits i amb intervenció d'altres protagonistes que permeteren aqueixa tutela pretesa.

En el Segle XX va ser els Estats Units qui va assistir a l'emergència d'un moviment, molt vinculat al voluntariat i els moviments socials del moment (hippies inicialment i posteriorment a moviments ecologistes, o feministes), denominat ADR (Alternative Dispute Resolution), que va ser a poc a poc evolucionant cap a la integració pausada però visible d'aquests mètodes en el mateix model de Justícia. Aqueixes ADR han anat penetrant en els diversos sistemes jurídics, molt especialment a Europa gràcies als impulsos realitzats per la Unió Europea recomanant aquests procediments extrajurisdiccionals, o regulant a través de Directives de manera sectorial la seua necessària integració en la Justícia. Espanya, potser una mica més tardanament, va vindre a incorporar, d'una banda, normes entorn de l'arbitratge, però en els últims temps ha mostrat un interés per la mediació, i no sols després de la Llei de 2012, sinó amb els Avantprojectes presentats (d'impuls de la mediació o de mesures d'eficiència processal), sense oblidar les actuacions assumits pels legisladors de les comunitats autònomes molt propensos a afavorir aquests mètodes que faciliten la cultura de la pau i impregnen a la societat de valors com l'escolta activa, la capacitat de posar-se en lloc de l'altre, la responsabilitat o el perdó.

Les ADR-MASC existeixen. Ara bé, en aquesta societat en estat de mudança constant, sorgeixen nombroses qüestions que mereix una reflexió en profunditat:

1. Els protagonistes han deixat de ser exclusivament els jutges, i han aparegut nous operadors jurídics de les MASC: els registradors, els notaris, els procuradors, els administradors de finques, els economistes. Els jutges, no obstant això, són peça essencial perquè aquests mètodes funcionen, i la seua posició cada vegada més favorable a integrar aquests mitjans en l'hàbitat de la Justícia en la qual ells són l'eix essencial, comporta una enorme glopada d'aire en la instal·lació i sobretot el perfeccionament d'aquests mitjans.
2. Els MASC són asimètrics, heterogenis i plurals. Allèn la conciliació, la mediació i arbitratge, concorren nombrosos mitjans, adequats a cada estratègia, a cada tipologia conflictual i en atenció de les persones en conflicte. Un estudi d'aquests diversos mètodes i la seua directa implicació de l'Avantprojecte de Mesures d'Eficiència processal, que els acull i expandeix, amerita unes reflexions.
3. La importància que els moviments supranacionals i internacionals han tingut en l'impuls de les ADR-MASC s'ha reflectit en el si de la UE en les nombroses accions i normes exercides, però també en la labor que des de fa diverses dècades porta exercint UNCITRAL (Nacions Unides), en matèries com a conciliació, mediació i arbitratge, oferint guies als Estats per al seu desenvolupament legislatiu.
4. Finalment, la globalització, la digitalització, els algorismes i la intel·ligència artificial han generat una societat disruptiva i innovativa, que no sols ha afavorit a l'origen la convergència ADR+tecnologia, donant lloc a les ODR (On-line Dispute Resolution), sinó que ha provocat una metamorfosi, també de la Justícia. No sols és possible l'expedient digital, sinó que la màquina (programari, eines, etc) —sistemes algorítmics— puga substituir a l'humà negociador, a l'humà mediador, a l'humà àrbitre per la màquina. No sols la tecnologia pot complir una funció instrumental, sinó també funcional.

Totes aquestes qüestions s'abordaran en el Webinar «Mètodes alternatius de conflictes en la societat digital i global del Segle XX», que se celebra el dia 6 d'octubre en el Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils d'Espanya.

160 ANYS DE LLEI HIPOTECÀRIA

El pròxim 6 d'octubre a les 17,00 h tindrà lloc en format en línia el sisé dels seminaris organitzats pel Col·legi de Registradors per a commemorar el 160 aniversari de la promulgació de la Llei Hipotecària.

«MÈTODES ALTERNATIUS DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES EN LA SOCIETAT DIGITAL I GLOBAL DEL SEGLE XXI»

Programa de la jornada i inscripcions en aquest enllaç.

Font: Diario La Ley, Nº 9919, Sección Tribuna, 23 de Septiembre de 2021, Wolters Kluwer