La importància que la persona major va prenent en la nostra Societat és cada vegada més evident, tant des del punt de vista demogràfic com a social, econòmic i sanitari. El major increment de l'esperança de vida segons Nacions Unides (Informe MIPAA, 2002) es produirà en les pròximes dècades, previsiblement cap a l'any 2050. Es preveu que en aqueix any es quintuplique el grup de persones amb 80 o més anys (Vaupel i Jeune, 1995).

L'OMS assenyala que en l'actualitat, en el món, hi ha al voltant de 600 milions de persones majors de 60 anys (Informe Organització Mundial de la Salut, 2009).

D'altra banda, pel que fa a Espanya, segons les dades de l'any 2009, existeix una població major de 65 anys, de 7.5 milions, la qual cosa representa un 16,5% de la població (Informe Imserso, 2010).

Sobra dir que l'envelliment és un dels grans progressos d'aquest segle, no per açò sense conseqüències, ja que la transformació estructural i funcional de la població està generant importants repercussions polítiques, que cal anar modificant segons canvie la societat.

L'evolució demogràfica imposa l'ús de noves tècniques de prevenció i/o tractament per a limitar la despesa soci-sanitari. A més, l'efectivitat cost-beneficie en la gestió dels recursos de les persones majors és un aspecte a tenir en compte en tot sistema sanitari actual que aprecie la qualitat en la seua gestió.