Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Depuradores

L'aigua de qualitat per a satisfer les necessitats humanes és un recurs cada vegada més escàs i la seua possessió constituïx un factor essencial de desenrotllament socioeconòmic. En les regions mediterrànies, la creixent acumulació de població unida a una pluviometria escassa i irregularment distribuïda en el temps i a uns limitats recursos superficials, estan causant l'esgotament o el deteriorament difícilment reversible dels recursos subterranis. Al mateix temps les conseqüències del canvi climàtic sobre els recursos hídrics tiren encara major incertesa a la situació.

Encara que a Europa hi ha moltes zones amb excedents de recursos hídrics, una part molt important de la Unió patix una escassetat estructural d'aigua, que addicionalment es troba greument amenaçada per la contaminació (més del 20% dels recursos superficials) . D'altra banda, l'aigua subterrània proporciona al voltant del 65 % de tota l'aigua potable europea, explotant excessivament este recurs que pot causar també problemes greus de contaminació. La demanda a Europa també ha augmentat a causa de l'increment de les zones agrícoles regades, un 20 % des de 1985 en les zones meridionals.

Pel que fa a Espanya, l'ús agrícola suposa el 68 % dels usos de l'aigua i el 80 % dels usos consumptius, de forma semblant al que succeïx en la Unió Europea. Així mateix, es pot observar com les expectatives quant a la demanda d'aigua al nostre país, com en tota la Unió, són de clar creixement dels requeriments. Junt amb estos usos més tradicionals han sorgit nous usos derivats del cabal ecològic mínim del propi mig fluvial i el seu entorn, com a servicis paisatgístics i ambientals, i en paral•lel les demandes per a usos lúdics i esportius.

Enfront d'estos requeriments creixents cal assenyalar que és difícil incrementar les disponibilitats hídriques. En primer lloc ens trobem amb unes limitacions físiques (la pluja, surgencias i bombaments) ; en segon lloc, augmentar les disponibilitats ocasiona la construcció de costoses obres d'infraestructura davant les quals de vegades pot haver-hi fortes oposicions socials. En tercer lloc, es pot pensar a augmentar les disponibilitats a través de recursos no convencionals com pot ser dessalatge o reutilització. Al mateix temps les conseqüències del canvi climàtic sobre els recursos hídrics tiren encara major incertesa a la situació.

L'adopció de la Directiva 2000/60/CE, coneguda com Directiva Marco d'Aigua, va posar de manifest la necessitat d'implementar mesures i polítiques integrades de gestió dels recursos hídrics. En l'actualitat, en la majoria de les regions del món, la gestió de l'aigua constituïx un repte que ha d'abordar-se sense demora des d'una perspectiva multidisciplinària. Esta gestió no sols contempla aspectes de caràcter qualitatiu sinó també de tipus quantitatiu, prova d'això, és que l'objectiu final de la DMA és aconseguir el bon estat ecològic de les masses d'aigua l'any 2015.

En este context s'acreix l'interés per aconseguir un equilibri desitjable entre oferta i demanda d'aigua en els distints àmbits territorials identificant les verdaderes prioritats, els factors explicatius i les possibilitats d'actuació en cada cas. És important poder adoptar estratègies eficaces per a optimitzar la gestió global dels recursos hídrics en qualsevol àrea geogràfica i que permeten pal·liar els desequilibris existents tenint en compte tant les fonts convencionals d'abastiment com les fonts alternatives, l'aigua de mar o salobre desalinizada o l'aigua regenerada procedent de depuradores urbanes.
Respondre a estos desafiaments requerix disposar de professionals i investigadors que coneguen i sàpien aplicar ferramentes i instruments de caràcter multidisciplinari. Això és un aspecte fonamental per a dur a terme una adequada planificació i ordenació del territori. Per este motiu, el Màster proposat oferix un enfocament integrat en el que s'engloben matèries tant ambientals com econòmiques i tècniques amb l'objectiu de formar professionals i investigadors perquè puguen exercir qualsevol responsabilitat en l'àmbit de la gestió de recursos hídrics tant en empreses privades com en organismes públics.

La proposta del Màster de Gestió de Recursos Hídrics tracta també de donar resposta a les exigències europees de crear títols de postgrau que permeten adquirir una formació bàsica en tècniques d'investigació, com a pas previ a l'obtenció del doctorat. Es pretén també ampliar i diversificar l'escassa oferta existent, particularment a la Comunitat Valenciana, de formació tècnica i científica en matèria de Recursos Hídrics, per a la gran demanda social que hi ha en esta temàtica.

Tot això corrobora la rellevància del Màster en l'entorn social i productiu autonòmic, nacional i inclús internacional, i acredita el seu interés acadèmic, científic i professional.
 

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies