L'aigua de qualitat per satisfer les necessitats humanes és un recurs cada vegada més escàs i la seva possessió constitueix un factor essencial de desenvolupament socioeconòmic. A les regions mediterrànies, la creixent acumulació de població unida a una pluviometria escassa i irregularment distribuïda en el temps i a uns limitats recursos superficials, estan causant l'esgotament o la deterioració difícilment reversible dels recursos subterranis. Al mateix temps les conseqüències del canvi climàtic sobre els recursos hídrics llancen encara major incertesa a la situació.

Encara que a Europa existeixen moltes zones amb excedents de recursos hídrics, una part molt important de la Unió sofreix una escassetat estructural d'aigua, que addicionalment es troba greument amenaçada per la contaminació (més del 20% dels recursos superficials). D'altra banda, l'aigua subterrània proporciona al voltant del 65 % de tota l'aigua potable europea, explotant excessivament aquest recurs que pot causar també problemes greus de contaminació. La demanda a Europa també ha augmentat a causa de l'increment de les zones agrícoles regades, un 20 % des de 1985 a les zones meridionals.

Pel que fa a Espanya, l'ús agrícola suposa el 68 % dels usos de l'aigua i el 80 % dels usos consuntivos, de forma similar al que succeeix en la Unió Europea. Així mateix, es pot observar com les expectatives quant a la demanda d'aigua al nostre país, com en tota la Unió, són de clar creixement dels requeriments. Al costat d'aquests usos més tradicionals han sorgit nous usos derivats del cabal ecològic mínim del propi mitjà fluvial i el seu entorn, com a serveis paisatgístics i ambientals, i en paral·lel les demandes per a usos lúdics i esportius.

Enfront d'aquests requeriments creixents cal assenyalar que és difícil incrementar les disponibilitats hídriques. En primer lloc ens trobem amb unes limitacions físiques (la pluja, surgencias i bombaments); en segon lloc, augmentar les disponibilitats implica la construcció de costoses obres d'infraestructura davant les quals en ocasions pot haver-hi fortes oposicions socials. En tercer lloc, es pot pensar a augmentar les disponibilitats a través de recursos no convencionals com pot ser dessalació o reutilització. Al mateix temps les conseqüències del canvi climàtic sobre els recursos hídrics llancen encara major incertesa a la situació.

L'adopció de la Directiva 2000/60/CE, coneguda com a Directiva Marco d'Aigua, va posar de manifest la necessitat d'implementar mesures i polítiques integrades de gestió dels recursos hídrics. En l'actualitat, en la majoria de les regions del món, la gestió de l'aigua constitueix un repte que ha d'abordar-se sense demora des d'una perspectiva multidisciplinària. Aquesta gestió no només contempla aspectes de caràcter qualitatiu sinó també de tipus quantitatiu, prova d'això, és que l'objectiu final de la DMA és aconseguir el bon estat ecològic de les masses d'aigua l'any 2015.

En aquest context s'acreix l'interès per aconseguir un equilibri desitjable entre oferta i demanda d'aigua en els diferents àmbits territorials identificant les veritables prioritats, els factors explicatius i les possibilitats d'actuació en cada cas. És important poder adoptar estratègies eficaces per optimitzar la gestió global dels recursos hídrics a qualsevol àrea geogràfica i que permetin pal·liar els desequilibris existents tenint en compte tant les fonts convencionals de proveïment com les fonts alternatives, l'aigua de mar o salobre dessalada o l'aigua regenerada procedent de depuradores urbanes.

Respondre a aquests desafiaments requereix disposar de professionals i investigadors que coneguin i sàpiguen aplicar eines i instruments de caràcter multidisciplinari. Això és un aspecte fonamental per dur a terme una adequada planificació i ordenació del territori. Per aquest motiu, el Màster proposat ofereix un enfocament integrat en el qual s'engloben matèries tant ambientals com a econòmiques i tècniques amb l'objectiu de formar a professionals i investigadors perquè puguin exercir qualsevol responsabilitat en l'àmbit de la gestió de recursos hídrics tant en empreses privades com en organismes públics.

La proposta del Màster de Gestió de Recursos Hídrics tracta també de donar resposta a les exigències europees de crear títols de postgrau que permetin adquirir una formació bàsica en tècniques de recerca, com a pas previ a l'obtenció del doctorat.

Es pretén també ampliar i diversificar l'escassa oferta existent, particularment a la Comunitat Valenciana, de formació tècnica i científica en matèria de Recursos Hídrics, per a la gran demanda social que hi ha en aquesta temàtica.

Tot això corrobora la rellevància del Màster en l'entorn social i productiu autonòmic, nacional i fins i tot internacional, i acredita el seu interès acadèmic, científic i professional.