Introducció al correu electrònic

BÀSICS>INTRODUCCIÓ AL CORREU ELECTRÒNIC

Què és i què pots fer amb el correu electrònic?

En molts aspectes, el correu electrònic és similar al correu postal, s’utilitza per a enviar cartes o una altra informació a gent coneguda.

No obstant això, el correu electrònic, en lloc de ser repartit a domicili per un servei postal (és a dir, per un carter), s’envia a través d’una xarxa d’ordinadors a la direcció que utilitza la persona a qui va dirigit.

El correu electrònic s’empra majorment per als mateixos propòsits que el correu posat, exceptuant el fet que no s’utilitza per a enviar objectes físics. Fins i tot, és millor que el correu postal: si aquest inverteix dies a arribar a la seua destinació, el correu electrònic només requereix segons o minuts.

Què necessiteu saber per a fer servir el correu electrònic?

Com que segurament heu escrit cartes alguna vegada, us serà fàcil entendre el correu electrònic pensant en les similituds que té amb el correu postal.

Quan teniu intenció d’escriure a alguna persona coneguda per a comunicar-li alguna cosa, el procés que segueixes és tan simple com:

1. Escriure la carta en un paper.

2. Posar el vostre nom i adreça en un sobre.

3. Introduir la carta en el sobre i ficar aquesta segellada en una bústia.

Utilitzar el correu electrònic és igual de simple, i suposa exactament els mateixos tres passos:

1. Escriure el text del missatge electrònic en un ordinador.

2. Incloure l’adreça de correu electrònica de la persona a qui us voleu dirigir.

3. I... enviar el teu missatge.

Com utilitzar aquest servei?

Hi ha moltes classes de paquets de programari de correu electrònic. Tots són diferents i resulta impossible explicar el funcionament de tots aquests de manera breu.

No obstant això, podem enunciar breument el nom, en cada sistema, de l’aplicació que més usualment l’utilitza:

S.O.
Windows	MS-OutLook Express, ThunderBird, NetScape Messenger, Eudora
Macintosh	Mail, ThunderBird, Eudora, MailDrop
Linux-UNIX	ThunderBird, Evolution, Kmail, pine, mutt, mailx, mail

Passos bàsics per enviar un missatge

» 1r pas. Teclegeu el nom de l’aplicació per trobar-la en el cercador (si esteu en ordinadors com Macintosh o Windows, feu clic en la icona de l’aplicació). Sempre serà necessari donar un nom d’usuari i una contrasenya, que s’utilitzen per a evitar que unes altres persones puguen llegir el deu correu.

» 2n pas. En algun moment se us preguntarà que indiqueu una o més adreces de correu electrònic a què voleu enviar un missatge.

» 3r pas. També se us demanarà que introduïu el ‘subject’, és a dir, una xicoteta descripció del tema (assumpte) que es tracta al missatge.

» 4t pas. Per confeccionar el missatge, fareu servir un editor de correu, que sol ser semblant a qualsevol processador de textos existent en el vostre ordinador.

» 5é pas. Quan hageu acabat de redactar el missatge, podreu enviar-lo teclejant el comandament o prement el botó adequat, que poden variar d’una aplicació a una altra.

Quina és l’etiqueta de l’estil del correu electrònic?

» Heu de ser breus, molt a sovint tot el que necessiteu expressat pot cabre en només una pantalla.

» Intenteu que les línies no excedisquen les 65 columnes; de fet, les línies curtes són més fàcils de llegir. La raó principal d’açò és que algunes pantalles no poden visualitzar més de 70 columnes de text, per la qual cosa no es podria llegir el final de les teues línies més llargues (o resultaria incòmode).

» Deixeu sempre línies en blanc, o altres unitats lògiques de text, entre els paràgrafs.

» Utilitza lletres majúscules i minúscules com corresponga. És més difícil llegir un text escrit únicament en majúscules o en minúscules.

» Molts ordinadors no tenen la possibilitat de subratllar o posar caràcters en cursiva, per tant, per ressaltar alguna cosa o fer-ne èmfasi, podeu teclejar en majúscules o col·locar asteriscos o un altre caràcter especial al principi i al final del text, o_fins i tot_posant_això_.

» Intenteu fer paràgrafs curts, és a dir, menys de 15 línies.

» (Açò està una mica obsolet, però de vegades continua sent vàlid) Eviteu posar accents, enes palatals, símbols de principi d’interrogació i d’exclamació i, en general, tots els caràcters no anglesos. El 50% dels ordinadors del món encara fan servir únicament aquests caràcters. El missatge pot aparèixer modificat i amb caràcters estranys.

Com ha de ser el contingut del correu electrònic?

» Comenceu el missatge amb el nom de la persona a qui us dirigiu, tal i com ho faríeu si escriguéreu una carta normal. D’aquesta manera pareix més personal.

» Si esteu contestant a un missatge d’una altra persona, podeu incloure, si voleu, algunes parts del missatge original. Açò us permet concretar el context o donar-li al vostre missatge un registre més conversacional. Allò usual és utilitzar un símbol ‘>’ al començament de cadascuna d’aquestes línies.

» > ací aniria el text que eixa persona va posar en el seu missatge quan us el va > enviar.

Alguns paquets de correu electrònic us permeten inserta automàticament tot el text del missatge a què aneu a contestar. Després, sou lliures d’eliminar tot allò que no us interesse. Procureu incloure només les parts del missatge original que siguen imprescindibles.

» Mai oblides que la persona a qui va dirigit el missatge també és un ésser humà, amb sentiments i creences que poden no coincidir amb les teues.

» En una conversa cara a cara, gràcies a una sèrie de gestos i a la entonació del llenguatge, podeu saber si allò que esteu dient afecta a l’altra persona. Tot això no existeix en el correu electrònic, per tant heu de ser concisos, clars i educats en la forma d’expressar-vos. Sigueu flexibles en la interpretació del correu de les altres persones.

» Com que el correu electrònic no pot contenir gestos, s’han assumit una sèrie de convencions peculiars. En particular, podeu incloure, un “somriure” per indicar l’estat d’humor en què us trobeu. Eixe “somriure”, quan el mireu de costat, pareixen cares humanes. Existeixen centenars d’aquests, fets amb els caràcters bàsics del teclat i cadascun té un significat diferent. Ací teniu algunes exemples:

» :-) somriure bàsic

» :) també és un somriure

» ;-) somriure fent l’ullet

» >:-( arrufar el seny

» :-} somriure consternat

» :-D riure

» :-O boca oberta

» :-o oh, no

» Acabeu el missatge amb el vostre nom. Açò fa, de nou, el correu més personal.

» Amb alguns paquets de programes de correu, podeu crear fàcilment un fitxer anomenat “signature” (firma), el qual s’afegeix automàticament al final de cada missatge que envieu. Si utilitzeu una signatura heu de tenir en compte que:

» Ha de ser breu, recomanablement de menys de 5 línies.

» No incloeu molts gràfics fets de lletres i uns altres caràcters, ni llistes de tots els vostres possibles números de telèfon, tampoc totes les direccions de correu on es puga contactar amb vosaltres, ni, per últim, incloeu les vostres cites preferides. Com a mínim, eixes signatures molesten a qui les llegeix i, encara pitjor, ocupen espai en els ordenadors de la resta de gent.

» Per últim, abans d’enviar un missatge:

» Feu una ullada al missatge escrit.

» Assegureu-vos d’haver dit tot allò que volíeu.

» Assegureu-vos de no haver dit coses que no volíeu.

» Assegureu-vos d’haver fet servir correctament la gramàtica. No resulta gens agradable llegir un text farcit d’errades.

Observa que moltes d’aquestes normes són generals de cortesia que es poden aplicar a totes les cartes que escriviu, independentment del canal que feu servir.

Exemple de com no ha de ser un missatge:

Date: Wed. 5 May 1993 10:45
From: tamarira@vm.ci.uv.es
To:
M’alegre molt de saber que visitaràs València aquestes falles que et sembla si quedem una estona quan te vinga bé. De feit he planejat un par de cosetes /---- que t’agradaran molt. Possat en contacto | amb mi / antes del dumenge i ja veiem com
lo /\ | fem. / @@@@@@@@@@@-------
/ \ _____| o _/ ---\_ /___________________@@@ |
/--- \ \ | /| | . .| /@@@ | _
/ \ \ | | | _ | /@@@ || | |-||\ |
/ \ \ -| \__ \__/ __________________/@@@ \_ / \_/ | || \|
tel: trabajo (96) 268 11 12 (casa) 267 13 13 (fax) 268 11 10
user-ids: rtc@graf.ci.uv.es, tamarira2vm.ci.uv.es

Exemple de com ha de ser un missatge:

Date: Wed. 5 May 1993 10:45
From: Raul <tamarira@vm.ci.uv.es>
To: Juan <juan@graf.ci.uv.es>

Hola Juan:
M’alegre molt de saber que visitaràs València aquestes falles.
Recorde que em digueres:
> Possiblement només puga estar el cap de setmana per motius de
> treball.
Què et sembla si quedem una estona quan et vinga bé? De fet,
he pensat un parell de cosetes que t’agradaran molt.
Posa’t en contacte amb mi abans del diumenge i veiem com
ho fem.
Una abraçada,
Raul
---
Raul Tamarit User-id: tamarira@vm.ci.uv.es
Servicio de Informatica, Universidad de Valencia
Doctor Moliner, s/n Burjasot (Valencia)
Telf: (96) 386 43 10

Com és un encapçalament i com és el cos d’un missatge

Un missatge de correu electrònic consta de dues parts. La primera es denomina encapçalament i la que conté el missatge rep el nom de cos de missatge.

El missatge comença amb l’encapçalament i està separat del cos exactament per una línia que normalment s’afegeix automàticament. L’encapçalament posseeix informació sobre el remitent, els destinataris, la data d’enviament, el tema del missatge, etc.

Les línies més importants de l’encapçalament són:

» From: (De:) És la direcció del remitent. Només pot haver una línia d’aquest tipus en l’encapçalament.

» To: (A:) La persona o les persones destinatàries del missatge. Aquesta línia pot especificar més d’una direcció de destí.

» Cc: Copia a destinataris. Aquesta línia equival a la copia en paper carbó en el cas del correu normal. S’envia a les persones destinatàries indicats una còpia informativa de la carta.

» Bcc: Aquesta és una copia oculta. S’envia una copia a la direcció que s’indica sense que la resta de persones destinatàries tinguen coneixement d’aquest fet.

» Subjecte: (Assumpte:) Tema del missatge. El text és lliure, però heu d’escollir un que siga breu i que descriga el contingut del missatge. Vigileu els dignes de puntuació i feu servir els adients.

» Date: Indica la data i l’hora en què el missatge va ser enviat.

» Messge-Id: És un identificador de cada missatge, és únic i està inserta per l’ordinador que l’envia. Per exemple:

» <93116.130423TAMARIRA@EVALUN11.BITNET>

» Received: És la informació que s’utilitza per comprovar els problemes que han aparegut en el repartiment d’un missatge. En aquesta es mostren les direccions de les màquines per les que va passar el missatge en direcció al seu destí, junt a la data i l’hora en que es va fer.

» Resent-From: Direcció de la persona o programa des del qual arriba el missatge. El fet de dir “reenviat” us notifica que el missatge li ha arribat a la persona que indica en aquest camp i, a la mateixa volta, aquesta us envia una copia.

» Reply-To: Òbviament, la direcció a la que heu de contestar. No ha de ser la mateixa des de la que s’ha enviat la carta.

Sintaxi d’una direcció de correu electrònic

Un exemple dels tres format en què pot aparèixer la direcció electrònica d’algú que us envia un missatge és:

» From: Raul Tamarit <tamarira@vm.ci.uv.es>

» From: tamarira@vm.ci.uv.es

» From: tamarira@vm.ci.uv.es (Raul Tamarit)

Tot i que la cadena de caràcters “Raul Tamarit” especifica el nom del remitent, aquesta no forma part de la direcció utilitzada pel sistema que s’encarrega de distribuir els missatges. El sistema tractarà de la mateixa manera els tres hipotètics missatges, ja que només mira la cadena “tamarira@vm.ci.uv.es”. Aquesta és la coneguda direcció de correu, i correspon a una bústia (electrònica) en què es deposita el correu destinar a eixa direcció.

Fem una ullada al caràcter @ que hi ha en la direcció de correu:

» tamarira@vm.ci.uv.es

La part de l’esquerra del caràcter @ s’anomena bústia local; mentre que la part que figura a la dreta és el domini. Si no s’especifica ni el caràcter @ ni el domini, per exemple:

» To: Tamarira

Això indica que el missatge s’envia a una direcció local, és a dir, a una direcció en el mateix domini en què esteu. En eixe cas, aquest deuria se “vm.ci.uv.es” per a que el missatge arribe.

Observeu que el format que es descriu ací correspon al format de les direccions de correu electrònic per a Internet, que s’ha convertit en una eina molt popular i té tants usuaris que el seu format de direcció ha passat a ser l’estàndard en la pràctica. En altres xarxes, les direccions de correu s’escriurien de manera distinta, per exemple:

» + Formato BITNET: tamarira at evalun11

» + Formato UUCP: mcvax!ukc!gatekeeper!hotspot!federico

» + Formato X400: S=tamarira; OU=vm; OU=ci; O=uv; P=iris A=mensatex; C=es

Què és i què significa el nom d’una bústia?

Una bústia pot pertànyer a un usuari o a un grup d’usuaris, o també pot ser el lloc on acumular el correu d’algú amb una funció específica.

No hi ha cap convenció estàndard sobre com ha de ser el nom que tinga una bústia de correu per a un usuari particular. Normalment, aquest acostuma a ser l’identificador amb què l’usuari accedeix a la màquina que li gestiona el correu; i acostuma a estar format per les sigles del seu nom o alguna combinació de les lletres que identifiquen el seu cognom i el seu nom. No obstant això, sí que existeix una mena d’acord entàndard sobre el nom d’una bústia quan es destina a algun tipus de servei especial:

postmaster

Suposadament tot espai (domini de correu) dins de la xarxa té una bústia per resoldre els problemes o dubtes que poden sorgir pel que fa al sistema de correu en eixe domini. Exemple:

» postmaster@vm.ci.uv.es

abuse

De la mateixa manera, se suposa que tot espai (domini de correu) dins de la xarxa té una bústia on dirigir les queixes si s’hi detecta algun abús per part de les màquines, direccions, persones d’eixe domini. Els típics abusos són l’enviament de propaganda no sol·licitada o atacs amb virus, però cal assegurar-se detingudament de que el missatge sospitós ve realment d’on sembla, doncs és típic que es falsifiquen els remitents. Exemple:

» abuse@vm.ci.uv.es

XXXX-request

Els noms que acaben en “-request” són direccions administratives de llistes de distribució. O siga, a aquests s’envien, per exemple, sol·licituds de subscripció o de baixa de subscripció d’una llista.

» aeronàutics-request@rascal.ics.utexas.edu

listserv

És el nom d’un programa automàtic, molt popular que es fa servir per gestionar llistes de distribució. Els missatges que s’envien a aquesta bústia es processen de forma automàtica i són contestades cadascuna de les sol·licituds segons siga necessari. Aquests missatges poden ser per subscriure’s o donar-se de baixa d’una llista, o poden ser també sol·licituds que demanen informació sobre els serveis o fitxers que eixe “listserv” en particular posseeix. Exemple:

» listserv@uva.ci.uv.es

Com s’interpreten els dominis d’una direcció de correu electrònic?

La part de la dreta del símbol @ és allò que s’anomena domini i identifica, de sovint, a un ordinador en particular, que pertany a alguna organització. Per identificar a quina, es divideix eixa cadena, situada a la dreta del símbol @ en subdominies, separats entre ells per punts. El subdomini que està situat més a la dreta s’anomena domini de nivell més alt i, en la major part del món, correspon a:

» un país, com per exemple “ES” en el cas d’Espanya.

» a una xarxa, com, per exemple “BITNET”

» al tipus d’institució de què es tracta, per exemple “EDU” per a cetres educatius “MIL” per a instal·lacions militars, “COM” per a empreses particulars, etc. Quan e domini de major nivell no és un país, significa generalment que la institució està ubicada en els Estats Units o Canadà.

La sintaxi d’una direcció de correu electrònic és en general:

» bustia@subdomini. ... .subdomini2.subdomini1.domini-de-nivell-més-alt

Veiem alguns exemples:

tamarira@vm.ci.uv.es
s’interpretaria com:

Nom de la bústia: tamarira

Subdomini3: vm

Subdomini2: ci

Subdomini1: uv

Domini-de-nivell-mes-alt: es

En aquest cas, eixa direcció descriu la bústia de correu d’un usuari, l’identificador del qual és ‘tamarira’. Aquesta bústia es troba ubicada en una màquina anomenada ‘vm’, la qual pertany al Centre d’Informàtica, institució que es troba a la Universitat de València, la qual es troba dins del domini-de-mes-alt-nivell que, en aquest cas, és el d’Espanya: ‘es’.

tamarira@evalun11.bitnet

s’interpreta com:

» Nom de la bústia: tamarira

» Subdomini1: evalun11

» domini-de-mes-alt-nivell: bitnet

Ara el que ens trobem que la bústia de la persona identificada per ‘tamarira’ està dins d’una màquina anomenada ‘evalun11’, la qual pertany a la xarxa ‘bitnet’.

federico@iubio.bio.indiana.edu

s’interpretaria com:

» Nom de la bústia: Federico

» subdomini3: iubio

» Subdomini2: bio

» Subdomini1: indiana

» domini-de-mes-alt-nivell: edu

Aquesta vegada, la bústia correspon a ñ’usuari ‘federico’, que es troba en una institució de tipus educatiu (‘edu’), la màquina que conté la seua bústia s’anomena ‘iubio’ i està, probablement, en el departament de Biologia (‘bio’), dins de la Universitat d’Indiana, en els Estats Units.

El tipus de direccions Internet s’acostuma a anomenar direccions de domini. Aquests terme és sinònim de direccions RFC822 (el qual fa al·lusió al document que les descriu i especifica).

Hi ha molta gent que llegeix les direccions començant pel “domini-de-mes-alt-nivell” i això suposa que la direcció de domini us mostra un poc d’informació sobre la forma de repartiment d’un missatge. Així, un missatge dirigit a:

» cule@chemistry.oxford.uf

Hauria de repartir-se a un distribuïdor d’UK (el Regne Unit), per què aquest el faça arribat a la institució OXFORD, i que d’allà puga repartir-se al departament de CHEMISTRY.

No obstant això, no cal llegir una direcció de correu d’aquesta manera perquè pot portar-nos a una confusió: una direcció de domini només ens indica on està destinat el missatge, mai la ruta no el camí que seguirà per arribar al seu destí.

A més a més, no heu de confondre mai un domini d’Internet amb un domini de correu electrònic. Els noms del domini Internet sempre corresponen a la direcció IP d’una màquina en la xarxa Internet. Un domini de correu pot correspondre a una màquina d’una altra xarxa (exemple: evalun11.bitnet) i, en general, correspondrà a un ens, el qual no ha de tenir necessàriament res a veure amb una màquina concreta (exemple: si desitges enviar un missatge a un amic dels Estats Units i la seua direcció de correu electrònic és jose@attmail.com, realment “attmail.com” no correspon a una màquina física concreta, sinó a un domini, el qual està gestionat per un conjunt de màquines, les quals encaminaran finalment el missatge a la bústia dedicada a l’individu anomenat “jose” en algun lloc de la institució).

BÀSICS>GLOSSARI DEL CORREU ELECTRÒNIC

“Direcció de correu” o “e-mail adress”

Una direcció de correu electrònic (“e-mail adress” en anglés) és una direcció a la qual s’envien cartes (electròniques).

El procés d’enviament d’una carta consisteix simplement en fer servir un programa capaç d’enviar correu electrònic i donar-li:

1. El text que volem enviar

2. La direcció de destí

Una direcció electrònica (en Internet), té l’aspecte: nom@domini, per exemple, pepe.perez@ox.ac.uk.

“Compte” o “Usuari”

L’usuari és el nom familiar amb què es coneix el servidor de correu. És la part pública de la teua identificació per a entrar en aquest (l’altra part és la contrasenya secreta). Se us proporciona en el moment en què es crea el vostre compte.

Important: en la majoria dels casos, quan es comprova un nom d’usuari, es fa una distinció entre majúscules i minúscules. El nom d’usuari, en els servidors de la universitat, sempre s’escriuen en minúscula.

Per tradició i raons tècniques, els noms d’usuari es composen per menys de 8 caràcters. En el cas del servidor de correu per a alumnes, el nom d’usuari es constitueix a partir de la primera síl·laba del primer nom i dels cognoms (si el nom resultant ja està en ús, es proven altres combinacions). A sovint, la primera part de les direccions electròniques està constituïda pel nom de l’usuari, però no ha de confondre’s mai “usuari” amb “direcció de correu”.

“Contrasenya” o “password”

La contrasenya (“password” en anglés) és la part secreta de la vostra identificació davant del servidor. El servidor només autoritza l’accés a una bústia a la persona que li dona la combinació correcta usuari + contrasenya. Ambdues se us proporcionen en el moment en què es crea el compte.

Fonamental: no li digueu a ningú la vostra contrasenya, és la teua clau, el teu número secret de targeta, per a tot allò que es refereix als servidors informàtics.

Important: en la majoria dels casos, quan es comprova una contrasenya, es fa una distinció entre majúscules i minúscules. Assegureu-vos de posar-la exactament com us la donaren.

De la mateixa manera, per tradició i raons tècniques, se sol limitar a 8 caràcters, però per raons de seguretat s’utilitzen, a més de les lletres, xifres i altres símbols.

“Servidor”, “client” i “protocol”

Un servidor és un programa que està rodant permanentment en un ordinador connectat a una xarxa, sempre a l’espera de rebre peticions de servei, les quals provenen de clients que es connecten a través de l’esmentada xarxa.

Un client és un programa que, utilitzat per una persona des del seu ordinador connectat a la mateixa xarxa, es connecta al servidor i li fa peticions.

El servidor i el client es comuniquen en un llenguatge comú seguint unes regles de diàleg conegudes per ambdós, és a dir, seguint un protocol. Aquest depèn del tipus de servei de què estiga fent servir.

Per extensió, s’anomena també “servidor” a un ordinador en què roden un o diversos seguidors.

Un servidor se correu és un ordinador en què roden diversos programes servidors que permeten enviar i rebre missatges de corre electrònic.

Un programa client de correu és un programa client que, fet servir per una persona en un ordinador connectat a la xarxa, permet enviar i/o rebre missatges de correu electrònic.

Els protocols que fan servir els servidors i clients de correu per comunicar-se entre ells són els estàndards d’Internet: SMTP, POP3 i IMAP.

“Bústia de correu”

Una bústia de correu és una mena de caixa (fitxer d’ordinador) on s’emmagatzemen cartes.

“Bústia d’entrada, INBOX, bústies remotes”

Una bústia d’entrada és una bústia de correu que té associada una (o , fins i tot, diverses) direcció electrònica. Les cartes que s’envien a la direcció associada a una bústia d’entrada són dipositades en el mateix. S’acostuma a conèixer INBOX (“caixa d’entrada” en anglés) a la bústia d’entrada més utilitzada d’un compte (moltes vegades és l’únic). És la bústia que normalment s’obri quan utilitzeu un programa client de correu i accediu al servidor després d’identificar-vos mitjançant el vostre usuari i la vostra contrasenya.

A més, determinats programes clients de correu (normalment els que utilitzen el protocol IMAP) us donen l’opció de crear bústies remotes, diferents de la d’entrada. Aquestes bústies també resideixen en el servidor i podeu utilitzar-los per guardar i/o classificar cartes.

“Alies de correu”

Una direcció electrònica pot ser un sinònim o alies d’una altra, o fins i tot, de moltes altres. Per exemple, si existeix un alies definit com:

» projecte@uv.es

» pilar.gomez@upv.es,

» pepe.perez@ua.es,

» juan.lopez@uab.es,

» antonia.cruz@uniovi.es

Si envieu una carta a “alumniuv@uv.es” , aquesta serà enviada en realitat a les quatre direccions de dalt. Moltes programes permeten definir “alies” propis en les agendes. Però per a definir un alies de veritat, cal fer-lo en el servidor de correu (veure Direccions de correu no personals).

“Redirecció de correu”

Podeu redirigir tots els missatges que arriben a la vostra bústia a una altra direcció de correu electrònic (a una bústia diferent).

Això és útil, per exemple, en cas de viatge o d’estància prolongada en un altre lloc, també connectat a Internet, en què us hagen assignat un segon compte de correu electrònic. Per evitar-vos el fet d’haver de consultar regularment les dues bústies, és molt còmode redirigir els missatges d’una bústia a l’altra i consultar només una.

» Heu de tenir molta cura amb els “bucles de correu”: mai redirigiu el correu a d’una direcció a la mateixa direcció! Això provoca que no us arribe cap missatge més perquè es produeix un recorregut de missatges entre servidors.

» No té sentit redireccionar els vostres missatges a més d’una bústia. No només augmenteu la càrrega de la xarxa, sinó que, periòdicament, haureu d’esborrar totes les copies que heu enviat a llocs que no acostumeu a llegir. El millor és enviar-lo tot a una bústia, que és la que sempre llegiu i a la que us connecteu des de diversos llocs de la xarxa.

» Si per cada missatge reenviat deixeu una copia en la teua bústia original, recordeu que heu de revisar aquest de quan en quan, ja que s’omplirà i pot deixar de funcionar la redirecció.

En els servidors de la universitat, les redireccions associades a un compte de correu són esborrades en el mateix moment en què es cancel·la aquesta. Per tant, si marxeu definitivament, les redireccions només us funcionarà un temps, fins que es cancel·le el compte.

BÀSICS>POSTMAN, EL WEBMAIL DE LA UV

Postman és un client de correu amb una interfície web (webmail) dissenyada i programada en el Servei d’Informàtica. S’ha desenvolupat com a resposta a les necessitats plantejades en la nostra universitat pel que fa al correu electrònic fàcil, fiable, accessible i d’alt rendiment.

Postman és, actualment, el client de correu que fa servir la majoria del personal de la universitat per accedir al seu compte de correu des de qualsevol navegador i sense haver de configurar les dades del seu compte en diferents programes clients de correu.

Postman ha evolucionat i integra, a més de l’accés i la configuració del servidor de correu:

1. Una interfície web per accedir i gestionar els espais de disc virtual i web (aquesta és equivalent, però no és la mateixa que quan s’accedeix mitjançant la interfície pròpia del servei d’espais).

2. Una interfície web per accedir al servei de noticies (news).

3. Una passarel·la al servei de configuració de comptes.

4. Una passarel·la al servei de secretaria virtual.

5. Una passarel·la al servei d’aula virtual.

Per accedir a Postman des de qualsevol lloc del món, només cal utilitzar un dels URL (enllaços segurs): correu.uv.es.

BÀSICS>NORMES PER A LES ADRECES DE CORREU (DE PERSNAL CONTRACTAT, NO PER A ALUMNES)

Les direccions electròniques en la Universitat de València (servidor post.uv.es)

Les direccions electròniques que s’assignen als usuaris de la Universitat de València segueixen unes regles.

El fet d’establir aquestes regles ha sigut necessari per mantenir un mínim de coherència i intel·ligibilitat en el conjunt de direccions de correu, i les normes han estat pensades tenint en compte consideracions com la facilitat de memorització i transmissió oral.

L’inconvenient, de vegades plantejat pels usuaris, de la longitud de les direccions resultats és de poca importància habitualment, ja que quasi sempre la direcció s’escriu una única vegada; després, gràcies a les múltiples utilitats que tenen els programes de lectura/enviament de correu (contestar, agenda...), es pot reutilitzar amb tota comoditat sense haver de tornar a escriure-la.

Les regles en vigor estipules que la direcció electrònica d’una persona d’aquesta universitat té la forma: nom.cognom1@uv.es

Per exemple, a “Pedro Juan Pérez Gómez” se li assignarà: pedro.perez@uv.es.

Si hi ha mes d’un nom, es posa el més utilitzat, i en aquest cas, l’altra abreviat:

» pedro.j.perez@uv.es

» p.juan.perez@uv.es

Si a la persona en qüestió tot el món la coneix per un malnom o diminutiu, pot sol·licitar posar-se aquest en lloc del nom:

» paco.lopez@uv.es

» chelo.martinez@uv.es

Si la combinació nom + cognom, per ser massa comuna ocasiona alguna confusió, es pot afegir el segon cognom: nom.cognom1-cognom2@uv.es. Per exemple: pedro.perez-gomez@uv.es.

Observeu que el guió és necessari per evitar que les persones acostumades a un sol cognom utilitzen només el segon.

BÀSICS>LÍMITS DE COMPTES DE CORREU I PAQUETS

Límits, quotes i paquets

L’existència dels límits d’ocupació (quotes) és necessària per a repartir equitativament, entre tots els usuaris, l’espai disponible en un servidor. També permet evitar que un únic usuari ocupe abusivament (o accidentalment) una gran quantitat d’espai que arribe a provocar el bloqueig del servidor.

Límits actuals

» Bústia d’entrada: la mida màxima que pot ocupar la teua bústia és de 3 GBytes (servidor personal) o de 300 MBytes (servidor d’alumnat).

» Bústies remotes; a més de la teua bústia d’entrada, podeu tenir en el servidors altres bústies remotes. Aquestes comparteixen l’espai amb la d’entrada.

» Paquets: un missatge està considerat com a paquet quan la seua mida supere els MBytes.

» Tot paquet que estiga més de 15 dies en la paqueteria, serà esborrat.

» La capacitat total de la paqueteria, per a tots els paquests de tots els usuaris, és de 800 GBytes (personal) o 450 GBytes (alumnat).

Superació de límits

Si queda menys del 30% de l’espai per a les bústies, el servidor enviarà un missatge d’avís cada vegada més a sovint (fins i tot uno cada dia), mentre el volum de la bústia no quede per baix del percentatge indicat. També avisarà cada vegada que l’usuari es connecte.

Si l’espai total arriba al límit, la bústia d’entrada quedarà bloquejada i es tornaran tots els missatges que arriben a partir d’eixe moment. També es bloquejarà totes les altes bústies i no es podran afegir missatges a cap d’aquestes. S’envia un últim missatge del bloqueig i queda inclós en la bústia d’entrada.

Desbloquejar les bústies

Per desbloquejar INBOX i/o bústies remotes, cal esborrar missatges d’aquestes fins aconseguir que l’espai total ocupat quede per baix del límit permanent. Després de 5 o 10 minuts es desbloquejarà la bústia. Si no sabeu com aconseguir rebaixar l’ocupació de la bústia, consulteu: Com neteja la meua bústia?

Dipòsit de paquets

Els missatges que superen el límit esmentat anteriorment seran qualificats com a paquets.

Els paquets no són depositats a la vostra bústia d’entrada, sinó que són desviats a la paqueteria després d’enviar-vos un missatge breu en què sou avisats de l’arribada de paquet.

Existeixen moltes raons per a això. Un missatge excessivament gran pot arribar a ser una grau molèstia (sobre tot per a aquells que es connecten mitjançant línies no massa ràpides); per no parlar de les possibilitats de bloqueig de la bústia o la saturació de l’espai per a bústies del servidor.

Els paquets d’un usuari enviats a la paqueteria s’emmagatzemen en una bústia remota creada automàticament anomenada “usuari_paquets” (“usuari” serpa el nom de l’usuari corresponent). Aquesta bústia serà accessible per l’usuari com una bústia remota més, però la seua ocupació no es contabilitza en l’ocupació total de l’usuari, sinó en la paqueteria.

Observeu que la paqueteria, a la seua vegada, també té una capacitat limitada i que es comparteix entre totes. Si s’omple, tots els paquets seran tornats. Procureu, per tant, pel bé de totes i tots, no abusar. Per favor, esborreu de seguida els paquets que ja heu recollit.

Recollida de paquets

Per recollis un paquet, utilitzeu correu.uv.es. Després de connectar-vos, premeu ”correu”; apareixerà una pàgina mostrant l’índex de la teua bústia d’entrada INBOX; podeu canviar-vos a la bústia “usuari_paquets” seleccionant-la en el desplegable, en la part inferior dreta de la pàgina (premeu “executar” si és necessari).

Si us connecteu utilitzant qualsevol altre client de correu (el qual ha d’estar configurat com a IMAP), podreu accedir a “usuari_paquets” de la mateixa forma que qualsevol altra bústia remota. Normalment, us apareixerà en una llista junt a INBOX.

Nota: alguns clients IMAP no mostren les bústies remotes que no han estat creades per ells mateixos, sinó que cal subscriure’s a eixes bústies amb els comandaments corresponents.

BÀSICS>CRIPTOGRAIA I AUTENTICACIÓ (TLS I SMTP AUTH) EN ENVIAR MISSATGES

TLS/SSL, SMATP AUTH I MSA

Accés criptografiat i autentificar al servei de correu

Criptografia: a partir del 22 de febrer de 2002 el TLS (SSL) està suportant en els nostres servidors de correu (post.uv.es), en qualsevol dels protocols d’accés a bústies (POP3, IMAP) i en el d’enviament de missatges (SMTP). De la mateixa manera se suporta l’accés TLS al servidor d’accés al correu via WWW.

Autentificació: addicionalment, els servidors suporten l’autentificació d’usuaris per a l’enviament de missatges mitjançant el protocol SMTP (AUTH). Un usuari autentificat podrà utilitzar l’SMTP per enviar missatges a l’exterior de la universitat, fins i tot si es connecta des d’un ordinador extern (permís de “relay”).

MSA: tots els servidors de correu de la universitat i els Firewall de la mateixa suporten l’accés autentificat a la porta MSA SMTP 587 per a l’enviament de correu.

Al gra

Per a qui no li interessen les explicacions i només vulga configurar el seu client de correu:

» Sempre que es configure un programa client de correu (açò no afecta a les interfícies web de l’accés al correu) es recomana utilitzar VPN (si està fora de la xarxa de la UV) o bé configurar l’entrega de correu per a què utilitze TLS (criptografia), SMTO_AUTH (autentificació) i la porta SMTP 587 (no la porta 25) (cal evitar Firewall).

Criptografia: el problema

Com és sabut, la confidencialitat de les transmissions de dades a través d’Internet no pot garantitzar-se, ja que és molt fàcil interceptar una comunicació en qualsevol dels punts pels quals aquesta transita. Açò és particularment greu quan entre la informació que es transmet figura una contrasenya d’accés. Aquesta, en la majoria dels casos (programes client catuals) es transmet en clar (sense cap codificació).

La solució adoptada normalment consisteix en criptografiar la contrasenya o, més generalment, tota la comunicació.

Per criptografiar les comunicacions en Internet usualment s’utilitza el protocol SSL (actualment TLS). Aquest protocol permet, a més, assegurar la identitat del servidor, dels programa client i de l’usuari mitjançant un conjunt de “certificats”; en els serveis actuals de la universitat només s’utilitza un tipus de certificat, el certificat del servidor. La resta encara no s’utilitzen massa pel complex problema que representa el fet de validar un certificat.

El TLS en el servei de correu

Des de diversos anys anteriors al 2002, els nostres servidors de correu post.uv.es i postal.uv.es suportaven, de forma experimental, connexions IMAP, POP i SMTP encriptades via TLS. No obstant això, la poca estandardització d’aquest suport en els clients de correu usuals (començant per NS-Mail i MS-Outlook Express) i en els programes servidors hauria impedit considerar-lo com una operació aconsellable en general. Fins i tot algun dels estàndards va canviar en eixos anys, invalidant així tots els clients que fins aleshores ja tenien suport TLS en SMTP.

La situació va evolucionar i els servidors de correu de la universitat passaren a donar oficialment suport al TLS a partir de març de 2002. Això va permetre resoldre el problema, cada vegada més apressant, de connectar-se de forma segura al servei de correu, principalment quan es tracta d’ordinadors situats fora de la universitat.

» El servei d’accés via WWW al correu suporta també l’accés TLS fent servir el servidor WWW segur, accessible en l’URL https://correu.uv.es (observeu la “s” de “https”).

El conjunt d’aquestes facilitats permet garantir la confidencialitat de la transmissió de les dades des del PC de l’usuari fins el servidor i a l’inrevés. Per tant, llevat de l’accés indegut al servidor, la confidencialitat està garantida entre els comptes del mateix servidor (i entre les dels servidors, post i postal). De la mateixa manera, queden protegides les contrasenyes. No obstant això, és important observar que els missatges es transmeten clarament entre la majoria dels servidors d’Internet, per la qual cosa res es pot assegurar sobre la confidencialitat dels missatges que surten dels nostres servidors cap a l’exterior.

Com usar TLS?

Utilitzeu el correu o, si voleu configurar el vostre propi client de correu, existeix una ajuda per configurar els programes de correu amb SMTP_AUTH i TLS/SSL.

(L’SMTP AUTH i el TLS/SSL se solen configurar simultàniament: l’SMTP AUTH és un protocol poc segur que envia la contrasenya quasi en clar, per la qual cosa es convenient criptografiar la connexió amb el TLS/SSL).

Autentificació: el problema

Ni el problema (el permís de “relay”) ni la solució d’aquest (l’SMTP AUTH) afecten a aquests que utilitzen la interfície WWW d’accés al correu.

L’”SPAM” i el permís de relay

El major problema amb què es troba en l’actualitat el servei de correu en Internet, consisteix en la seua utilització abusiva per a l’enviament massiu de missatges no sol·licitats, a sovint propaganda no desitjada de tipus diversos.

Aquest abús, que existeix des de sempre i ha estat batejat en anglés com a “SPAM”, està creixent més cada vegada i ha provocat que els servidors d’enviament de missatges (SMTP) es blinden cada vegada més contra ell. Per a això, adopten mesures restrictives (i d’obligatori compliment per a estar en la xarxa) abans d’acceptar un missatge.

La primera i principal d’aquestes mesures consisteix en denegar el reenviament (relay) de missatges que venen d’ordinadors desconeguts i destinats a comptes que no són pròpies.

Aquesta mida és imprescindible per evitar que persones alienes utilitzen el servidor SMTP per difondre massivament correu no sol·licitat. No obstant això, té com a indesitjable conseqüència que el servidor SMTP d’una institució denegue el reenviament de missatges a qualsevol que es connecte des d’un ordinador alié, tot i que eixe “qualsevol” siga una persona de la institució. El cas típic és el d’una persona de la universitat que desitja enviar missatges des de la seua casa connectada a la xarxa mitjançant d’un proveïdor d’accés: el servidor SMTP de la universitat s’ho denegarà.

Solucions possibles

La solució lògica per a aquests casos consisteix senzillament en utilitzar el servidor SMTP del proveïdor d’accés d’Internet. L’únic inconvenient que té això és que l’usuari haurà d’emprar una configuració diferent (un servidor SMTP diferent) segons el lloc (proveïdor) que utilitze per a connectar-se a la xarxa. El servidor SMTP del proveïdor no deuria tenir inconvenient en redirigir missatges provinents de la seua pròpia xarxa.

La solució anterior és perfectament aplicable en el cas, menys comú, en què la mateixa institució és també la proveïdora de l’accés a Internet: només cal connectar-se a la xarxa utilitzant exclusivament a la institució com a proveïdor d’accés. Desgraciadament, això no és generalitzable i sol ser possible tan sols en alguns casos concrets. En la Universitat de València, això només ho poden utilitzar aquells usuaris que siguen personal de la universitat (no l’alumnat), es vulguen connectar des de l’àrea metropolitana de València i hagen sol·licitat i obtés accés via mòdem.

Una solució més pràctica consisteix en connectar-se virtualment a la xarxa de la institució, després d’haver-se connectat físicament a Internet via el proveïdor d’accés. Això és possible utilitzant les facilitats de “xarxa privada virtual” (VPN) que són suportades per la majoria dels ordinadors actuals. El fet de connectar-se via VPN a la xarxa de la Universitat de València és perfectament possible per a qualsevol usuari de la xarxa d’aquesta, simplement autentificant-se amb el seu usuari i contrasenya.

La primera de les sol·lucions (SMTP del proveïdor) és la més senzilla i la més adoptada generalment. Desgraciadament, cada vegada ocorre més a sovint que no siga possible utilitzar-la perquè els proveïdors d’accés a Internet estan optant per prohibir també que els seus servidors SMTP siguen utilitzats amb direccions d’origen (remitent) que no siguen de la seua xarxa. Aquesta mida, invalida la possibilitat d’utilitzar els servidors SMTP per enviar correu a una institució qualsevol.

En aquest context, l’SMTP AUTH apareix com una solució igualment senzilla i que permet utilitzar sempre la mateixa configuració (el mateix servidor SMTP) per al programa de correu, siga quin siga el lloc des d’in es realitza la connexió.

Què és l’SMTP AUTH?

El principal problema amb què es troben els servidors SMTP a l’hora de decidir si poden o no reenviar un missatge de correu és la identificació d’allò que origina el missatge.

El protocol SMTP original, dissenyat en un món “més confiat”, no inclou cap tipus d’identificació. No obstant això, addicions recents al protocol, conegudes com a SMTP AUTH han estat adoptades cada vegada en un nombre major de programes client i servidors, la qual cosa fa possible actualment la seua utilització.

L’SMTP AUTH és una extensió al protocol SMTP que permet que la persona que desitja enviar un missatge de correu a través d’un servidor SMTP s’identifique davant d’aquest. El mecanisme d’identificació, similar a l’utilitzat per autoritzar la lectura de missatges, consisteix normalment en sol·licitar un parell usuari + contrasenya.

D’aquesta forma, un usuari pot utilitzar sempre com a servidor SMTP el servidor de la seua institució, ja que aquest sempre li permetrà enviar missatges a qualsevol lloc de la xarxa, independentment de la situació de l’ordinador que utilitze per connectar-se.

Unes altres aplicacions de l’SMTP AUTH

En general, el fet d’identificar a aquell que envie un missatge va més enllà que la simple autorització del permís de “relay”. Un usuari autentificat podrà tenir més privilegis o privilegis específics, com és el permís d’enviar a determinades direccions restringides, etc.

Com usar SMTP AUTH?

Des de març de 2002, els servidors de correu de la universitat suporten oficialment l’SMTP AUTH.

L’usuari i la contrasenya a utilitzar són els mateixos que per a l’accés a la lectura de correu.

L’SMTP AUTH i el TLS/SSL se solen configurar simultàniament: l’SMTP AUTH és un protocol poc segur que envia la contrasenya quasi en clar, per la qual cosa es convenient criptografiar la connexió amb el TLS/SSL. Existeix una ajuda per configurar els programes de correu amb SMTP AUTH i TLS/SSL.

Nota: es recomana encaridament a l’hora de configurar l’SMTP AUTH especificat també que s’utilitze la porta SMTP 587 (en lloc de la 25). Veure explicació més avall.

El Firewall: el problema

Ni el problema (accés al nostre servidor a través d’un Firewall) ni la solució d’aquest (el MSA SMTP en la porta 587) afecten a aquells que utilitzen la interfície WWW d’accés al correu https://correu.uv.es.

Tancament de la porta SMTP 25

Cada vegada més de sovint els spammers (emisors de propaganda no desitjada) “lloguen” els serveis dels fabricants de virus informàtics per aconseguir d’ells xarxes de PCs inectats en què s’han introduït programes per enviar correu de propaganda.

L’enorme quantitat d’ordinadors (per exemple, residencials) infectats ha obligat a la majoria dels proveïdors a tancar la porta 25 en eixida; és a dir, a impedir que els PCs dels usuaris puguen enviar correu directament als servidors externs sense passar per un servidor del proveïdor (el qual coneix els seus PCs i és el que pot prendre les mesures necessàries per evitar l’abús).

Òbviament, aquesta mida impedeix que un usuari que està fora puga utilitzar el servidor de correu de la seua institució, ja que no pot connectar-se a cap servidor extern al proveïdor, ja que està tancada la porta 25 en el Firewall del proveïdor.

Solucions possibles

La primera solució i la més evident és, una altra vegada, utilitzar una connexió a la xarxa privada virtual VPN de la Universitat de València i configurar el client de correu com si estiguera dins de la mateixa universitat.

Però, en el cas més general, açò no sempre és possible (hi ha proveïdors que fins i tot bloquegen la VPN). Per això s’ha definit en l’estàndard de correu una porta especial per als programes que entreguen correu autentificat: la porta MSA (Mail Submission Agent) 587. Aquesta porta ha d’estar oberta en tots els proveïdors per permetre la connexió autentificada als servidors de correu extern.

Com utilitzar la porta MSA 587?

Per utilitzar la porta 587 per a l’entrega de correu, només cal configurar el vostre programa de correu per utilitzar la porta 587 amb el protocol SMTP (el d’entrega de correu). Atenció! Per utilitzar la porta 587 ha d’utilitzar-se també autentificació (SMTP AUTH).

BÀSICS>ACCÉS DES DE FORA DE LA XARXA DE LA UNIVERSITAT

COM ACCEDIR AL MEU CORREU DES DE FORA DE LA XARXA DE LA UNIVERSITAT?

El servei de correu electrònic és accessible des de qualsevol lloc d’Internet, si es tenen en compte els següents punts:

» Sempre que siga possible, cal utilitzar connexions segures (SSL/TLS) per criptografiar la comunicació i assegurar tot el possible que la confidencialitat de la contrasenya i de les dades.

» Sempre, la forma més senzilla d’accedir és mitjançant la interfície WWW segura (https): https://correu.uv.es

» Es pot accedir també amb un programa client de correu qualsevol, per a això:

» Per a la lectura de correu, no es requereix cap configuració especial, s’utilitza la mateixa que per a la xarxa de la universitat, preferiblement criptografiant (servidor post.uv.es, porta IMAP 143 amb TLS o bé IMAP 993 amb SSL),

» Per a l’enviament de correu:

» (Solució recomanada) Configurar el vostre client de correu per a què utilitze post.uv.es com un servidor de correu eixint, mitjançant de la porta d’entrega MSA, criptografiant la comunicació i autentificant-vos amb el vostre usuari i contrasenya també a l’hora d’enviar, és a dir, utilitzant SMPT_AUTH, SSL i porta MSA.

» Existeix una ajuda per configurar els programes de correu amb SMTP AUTH. En tots els casos s’inclou també la configuració per usar una connexió segura SSL/TLS (compte! Encara no s’ha incorporat a la documentació el canvi de la porta SMTP 25 a la porta 587).

» L’avantatge d’aquesta solució és que la configuració serà la mateixa independentment des d’on us connecteu i no necessiteu res més que el vostre client de correu.

»També podeu configurar el vostre programa client de correu de la mateixa forma que si estiguéreu dins de la xarxa de la universitat si accediu utilitzant VPS (observa que alguns proveïdors no permeten l’ús de la VPN).

» Igualment, podeu configurar el vostre grograma client de correu de la mateixa forma que si estiguera dins de la xarxa de la universitat si utilitzeu a la universitat com a proveïdor d’accés. Açò només és possible per a les persones que tinguen en compte en POST i hajen sol·licitat i obtés un compte mòdem.

Compte! Quan configureu un client de correu, recordeu sempre que, si li indiqueu que use POP3, es portarà tots els missatges a l’ordinador en què l’estigueu utilitzant i els esborrarà del servidor... a no ser que el configureu explícitament per a la feina contrària.

Pel que fa a la seguretat, recordeu que sempre és un risc utilitzar un ordinador que haja estat instal·lat i/o configurat per tercers. Per exemple: és extremadament senzill posar un programa ocult que s’apunte tot allò que escrivim al correu.

(*) És cada vegada més freqüent que un proveïdor d’accés a Internet no permeta utilitzar el seu servidor SMTP si la direcció de correu que poseu en el remitent no és de la seua xarxa.

BÀSICS>FILTRES DEFINIBLES PER L’USUARI

FILTRES DE CORREU

Quasi tots els programes de lectura de correu (com el NS-Mail, Mozilla-Thunderbird, MS-Outlook, Mutt, Pine...) us permeten definir filtres. Aquests filtres tracten els missatge que us arriben a la bústia d’entrada en funció de l’assumpte, direcció d’origen, mida, etc.

El servidor sap filtrar

A més, el servidor de correu de la Universitat de València us permet definir filtres que són aplicats pel servidor, independentment de quin siga el programa que utilitzeu per llegir el correu.

Açò permet actuar sobre els missatges abans, fins i tot, que siguen descarregats al vostre PC i connectar-vos per llegir el vostre correu de moltes maneres diferents, sabent que els filtres sempre s’aplicaran igual.

Això sí, els filtres definibles en el servidor no són tan potents com els que podeu crear amb un programa de correu d’última generació. En particular, no podeu actuar en funció del contingut dels missatges (només podeu preguntar per les capçaleres del missatge) i, òbviament, no podeu aconseguir que el servidor ordene accions en el vostre PC, com pot ser guardar missatges en una bústia local en aquest.

Configurar filtres del servidor

La ferramenta de configuració de filtres en el servidor està integrada en el client de correu web https://correu.uv.es (però els filtres s’aplicaran independentment del client de correu que utilitzeu després per llegir els missatges).

Novetat: des de febrer del 2014 aquest programa ha d’estar resolt.

Important: no creeu massa filtres (més de 10). S’ha detectat que existeix algun problema en el servidor que provoca la inutilització dels vostres filtres si definiu molts. Aquest és un problema per resoldre.

Crear un filtre

1. Connectar-se a correu.

2. Premeu en la icona “Configuració”.

3. Premeu en “Filtres” en la secció “Correu”.

4. Premeu “Crear”.

5. Doneu un nom qualsevol al nou filtre.

6. Definiu la condició o les condicions que compliran els missatges seleccionats, en funció de:

1. El “Tema” (“assumpte” o “Subject”).

2. El “Per a” (“To”, direcció de destí del missatge).

3. El “De” (“From”, direcció d’origen, remitent del missatge).

4. La mida en KBytes.

5. (avançat) Una capçalera especial, el nom de la qual heu d’especificar.

6. Notes: les condicions que deixeu en blanc, no s’aplicaran. Si especifiqueu unes lletres, paraules o frases en “contingut”, obligueu a que aquestes estiguen, literalment (no distingeix entre majúscules i minúscules, però els espais i altres caràcters han d’estar tal qual per què es complisca la condició). Cal evitar els caràcters que no són lletres (“*”, “+”, “$”, “[“,”{“, etc.), ja que poden ser interpretats de forma inesperada (per a usuaris avançats: “com una expressió regular”). Les condicions s’han de complir per a que s’aplique l’acció que definiu a continuació.

7. Definiu l’acció que voleu que s’efectue sobre el missatge. La mateixa pot ser:

1. Moure els missatges a una de les vostres bústies remotes secundàries en lloc de deixar-los en la bústia d’entrada (“INBOX”). La bústia remota ha d’estar creada prèviament.

2. Esborrar (descartar) el missatge.

8. Premeu “Guardar”.

9. Premeu “Eixir” (per sortir del programa) o “Inici” (per tornar al principi del programa).

Esborrar un filtre

1. Connecteu-vos a https://correu.uv.es.

2. Premeu en la icona “Configuració”.

3. Premeu en “Filtres” en la secció “Correu”.

4. Seleccioneu el filtre que cal esborrar de la llista (si no recordeu de què tracta, podeu prémer “Modificar” per veure-ho i després tornar amb “Cancel·lar”).

5. Premeu “Esborrar”

6. Premeu “Confirmar”.

7. Premeu “Eixir” (per sortir del programa) o “Inici” (per tornar al principi del programa).

Crear una bústia remota de correu

A més de la teua bústia d’entrada INBOX, el servidor us permet crear altres bústies (secundàries) residents també en el servidor (per això les anomenem “bústies remotes”). Aquestes bústies poden usar-se (entra altres) per classificar els vostres missatges automàticament mitjançant un filtre, com s’indica més amunt. Per crear una bústia remota:

1. Connectar-se a correu.

2. Premeu la icona “Correu”.

3. Premeu la icona “Bústies”.

4. Escriviu el nom de la nova bústia junt a “Crear bústia” i premeu.

5. Premeu “Eixir” (per sortir del programa) o “Inici” (per tornar al principi del programa).

BÀSICS>FILTRES PER A PROPAGANDA NO DESITJADA (SPAM)

FILTRES ANTI-SPAM

L’”SPAM”

Com sabeu, l’enviament massiu de missatges de propaganda no sol·licitada (el “correu brossa” o “SPAM”) constitueixen una de les molèsties més greus que han de sofrir els usuaris de correu electrònic en Internet.

En un intent de limitar l’impacte d’aquesta plaga, els servidors de correu de la universitat analitzen mitjançant diversos filtres tots els missatges abans d’entregar-los. Aquests filtres tracten de detectar i marcar automàticament els missatges que poden ser “SPAM”.

Uns altres filtres, presents també en els servidors però no accessibles als usuaris, detecten comportaments anòmals dels servidors remitents i refusen les entregues sospitoses.

Filtres antipropaganda (SPAM) per a usuaris de la UV

Filtre per contingut

El primer dels filtres anti-SPAM és un “filtre er contingut” (un filtre que estudia el contingut dels missatges). Es tracta de l’“Spamassassin”.

» L’Spamassassin

L’Spamassassin és un filtre semi-intel·ligent que aplica tota una sèrie de regles -d’intel·ligència artificial- per decidir si un missatge és no desitjat o no ho és, amb propaganda no sol·licitada.

» Què fa l’Spamassassin?

Si decideix que un missatge és SPAM, l’Spamassassin afegeix dues capçaleres (“X-Spam-Status:” i “X-Spam-Level:”) a missatge. Per exemple

X-Spam-Status: LOW ; 63

X-Spam-Level: xxxxxx+++

Aquestes capçaleres normalment no són visibles per als lectors de corru, però poden utilitzar-se en els filtres de correu definibles per l’usuari. L’usuari pot, per tant, decidir què fer amb el missatge.

Les capçaleres contenen, a més, una puntuació (número de “x” en el text “X-Spam.Level:”) que qualifica el missatge com SPAM amb major o menor seguretat segons estime l’Spamassassin.

Per una altra banda, per què la qualificació com “SPAM” siga visible per a l’usuari, l’Spamassassin modifica l’assumpte del missatge i afegeix l’etiqueta “[SPAM?]”.

Cal no usar “[SPAM?]” de l’assumpte com a objecte dels filtres, ja que pot confondre’ls.

» És eficaç l’Spamassassin?

El filtre no és eficaç al 100%, i tania un alt percentatge d’encerts (2003) quan es va instal·lar. Actualment, la seua eficàcia ha descendit en gran manera perquè els spammers han adaptat els seus missatges per a que siga molt difícil detectar-los amb aquest tipus de filtres. Tot i això, el filtre és eficaç (actualment, sobre el 30% d’encerts – juny 2005) i dona molts pocs falsos positius (és extremadament estrany que qualifique d’SPAM un missatge que no ho és). Segueix detectant missatges d’SPAM que no són detectats pels altres filtres, per la qual cosa continua siguent recomanable tenir-lo activat.

» Per què l’Spamassassin em qualifica aquest missatge com a “SPAM”?

Podeu demanar-li que analitze un missatge concret i us explique (en anglés) les seues raons.

El formulari sol·licita el text del missatge complet amb totes les capçaleres. Per a això, el més senzill és utilitzar Postman. Obrir el missatge i prémer la icona d’abocar (una fletxa roja cap avall que apareix en la capçalera “data”). “Tallar i pegar” en la seua totalitat el text obtés dins del formulari del comprovadors i prémer “comprovar!”.

Filtre per llista negra (RBL)

Existeixen en Internet llistes que registren els ordinadors que han estat utilitzats molt recentment per generar SPAM. Unes altres registren ordinadors que tenen el servei de correu mal configurat i són molt susceptibles de ser explotats per spammers.

Aquests “llistes negres” són mantingudes per multitud d’entitats (algunes de les quals són se pagament) i són utilitzades habitualment per la gran majoria de servidors de correu per qualificar com “probable SPAM” tot allò que és emès pels ordinadors presents en les llistes.

» Què fa el filtre per llista negra?

El filtre per llista nega esbrina, mirant en les capçaleres dels missatges, quin és l’ordinador que ha emés el missatge. Si eixe ordinador està registrat en alguna de les llistes negres que consulta, el marca com a “possible SPAM” i afegeix una capçalera “X-RBL-Warning” per cadascuna de les llistes negres en què es troba el missatge.

En la capçalera afegida s’indicarà quina llista és la que ha produir l’avís i l’ordinador (la seua IP) sospitós. Exemple:

X-RBL-Warning: Warning: (211.240.40.237) listed as open relay by sbl-xbl.spamhaus.org – checked with rbl-milter

» És eficaç el filtre per llista negra?

El filtre per llista negra és extremadament eficaç. Filtra, actualment (juny 2005) al voltant del 90% o més de l’SPAM que rebem.

» Un amic m’ha enviat un missatge i ha estat filtrat per RBL...

Heu de comunicar-li-ho de seguida i indicar-li en quina llista negra (indicada en la capçalera X-RBL-Warning) està el seu servidor. Els seus administradors de correu hauran de prendre les mesures immediates necessàries per assegurar-se de que no emetran (ni accidentalment, per infecció...) més propaganda no desitjada i després utilitzaran els formulares de la llista negra per donar-se’n de baixa (o esperar uns dies a ser donats de baixa automàticament).

Activació del filtrat

L’usuari pot decidir si redirigeix els missatges d’SPAM a una altra bústia distinta de la d’entrada (per revisar-los posteriorment), o simplement descartar-los. Per a això, només cal definir uns filtres de correu en el servidor utilitzant els mecanismes habituals per a això: FiltresDeCorreu.

Observeu que mai s’ha de decidir “refusar” els missatges d’SPAM, ja que el més normal (99% dels casos) és que el remitent siga fals (direcció inexistent o d’algú que no té res a veure) i l’única cosa que aconsegueix és saturar encara més els servidors i, el que és pitjor, molestar a persones innocents.

Per facilitar la feina de definir els filtres anti-SPAM, s’han afegit dos botons al formulari de definició de filtres, un per crear automàticament el filtre per contingut i un altre per crear automàticament el filtre per llista negra.

» Passos per activar el filtre per contingut.

» Entreu en correu amb usuari i contrasenya.

» Premeu “Configuració”.

» Premeu “Filtres” en l’apartat “Correu”.

» En “Crear filtre anti-SPAM predefinit:” premeu en “Per contingut”.

» Això farà que aquells missatges qualificats amb al menys un nivell d’SPAM 4 (xxxx) vagen a una bústia del servidor anomenada SPAM. Aquesta és accessible com una bústia remota més des del Postman o qualsecol altre programa client de correu (IMAP).

» En el cas que la nostra confiança en l’Spamassassin siga elevada, podem eliminar els missatges en lloc de dipositar-los en eixa bústia. Això es fa seleccionant el filtre ”anti-SPAM”, prement “Modificar” i seleccionant “Esborrar” en lloc de “Moure missatges a”.

» Premeu “Guardar”.

» Passos per activar el filtre per llista negra.

» Per activar el filtre per llista negra, cal seguir els mateixos passos que per al filtre per contingut, però prement en “Crear filtre anti-SPAM predefinit”, “Per llista negra”.

» Per modificar-lo, modificar “antispam_rbl”.

Filtres en el servidor

Uns altres filtres contra l’SPAM estan configurats en el mateix servidor i no es poden activar/desactivar segona la voluntat de l’usuari. Els més importants són:

Filtre de flux per IP

El filtre deté els intents d’entregar en els nostres servidors un excessiu flux de missatges. Denega l’accés durant diversos minuts a tot aquell que intente enviar més de XX (p. Ex. 110) missatges o faça més de XX (p. Ex. 20) connexions al servidor en un període de 5 minuts. Aquest filtre únicament autoritza a alguns servidors coneguts a sobrepassar eixos límits. Les estadístiques diàries del filtre de flux es poden consultar en EstadisticasCriba.

Filtre de flux per remitent

El filtre de flux per remitent bloca qualsevol remitent que envia més de 400 missatges en 24h. S’entén per remitent un usuari (la connexió SMTP és autenticada) o el valor de la capçalera “From:” dels missatges.

El filtre es desbloqueja passades 24h sense cap nou intent d’enviar. Qualsevol intent allarga 24h més el bloqueig.

Si se us bloqueja el correu pel filtre de flux per remitent assegureu-vos que no teniu actiu cap programa de correu que torne a intentar automàticament els enviaments pendents. En general, assegureu-vos de no tenir enviament pendents.

Filtre de dominis vàlids

Només uns pocs dominis @xxx.uv.es estan registrats com dominis (servidors) de correu per rebre missatges. Per instal·lar un nou servidor de correu és necessari, doncs, connectar amb el SIUV per registrar-lo.

És a dir, si un usuari instal·la un PC amb un servidor SMTP (molt usual en Linux), no ha d’esperar poder rebre missatges amb ell. En els PCs individuals es presuposa que s’utilitzaran clients de correu (Thunderbird, pine, Mail, Outlook..), no servidors (Sendmail, Postfix, Exchange...).

Uns altres filtres

A més dels que hem vist anteriorment, un altre filtre contra l’SPAM són:

» El filtre “toloc”, el qual evita que entren en la nostra xarxa missatges per a usuaris no existents.

BÀSICS>FILTRE SPF

EL FILTRE SPF (SENDER POLICY FRAMEWORK)

Arran de l’enorme atac a què ens va sotmetre un spammer xinés (aquells missatges famosos de “currículum” que tots i totes rebérem, fins i tot unes 10 o 15 vegades), es va decidir activar, el 8 de maig de 2014, un nou filtre anti-SPAM: l’SPF (Sender Policy Framework).

L’SPF comprova que la IP de la màquina remitent està autoritzada per enviar missatges com el domini indicat en el “From:”. Si la IP no està autoritzada, el missatge és REFUSAT. Si la IP “és probable” que no estiga autoritzada, el missatge es marca com a SPAM i és entregat en la bústia SPAM.

Com funciona

Per publicar quines IP estan autoritzades, el gestor de domini especifica en un registre TXT del DNS quines màquines poden enviar.

P. ex., en el cas de @ific.uv.es: ific.uv.es 600 IN TXT “v=spf1 a:hal.ific.uv.es e ifmx.ific.uv.es.

Òbviament, açò impedeix que una màquina d’un domini “retransmeta” els missatges d’un altre domini; però les “estafetes intermèdies” estan hui en dia en total desús. I per a les “redireccions” dels usuaris hi ha una solució: l’SRS.

La gran majoria dels dominis tenen actualment definits registres SPF, tot i que no tots són bons ni tots són “imperatius”.

S’espera que el filtre resulte bastant eficaç; en concret, refusa els missatges de “currículum” perquè venen amb remitents xxxx@uv.es i només postin-uv.es pot enviar correu en aquest domini.

Possibles problemes causats pel filtre

Actualment el filtre està actiu només en el nostre MX d’entrada. No ha d’afectar a cap programa de correu que utilitze post.uv.es com SMTP (els programes d’usuari).

Els únics que poden trobar-se amb dificultats serien els usuaris que estigueren utilitzant un servidor SMTP distint de post.uv.es i estigueren enviant correu amb remitent @uv.es, @alumni.uv.es, @valencia.edu, @ext.uv.es. Açò està des de hui prohibit (seria refusat per la UV). De totes maneres, el nostre registre SPF té molts anys i, si haguera usuaris en aquesta situació, ja haurien tingut problemes amb GMail i qualsevol altre que comprove els SPF.

Tampoc ha d’haver problemer amb les dominis que tinguen registres SPF imperatius. Però hi ha alguns (pocs) que tenen registres “només indicatius”. En aquestes casos, el nostre filtre afegeix la capçalera “X-Spam-Level: xxxxx”; això farà que el filtre per contingut del servidor de correu l’envie a la carpeta SPAM. Si algí troba a faltar correus, ha de mirar aquesta carpeta.

Sí que poden tenir problemes els MTA que redirigisquen correus als nostres servidors (MTAs que tinguen usuaris que redirigisquen el seu correu a la UV). Açò no funcionarà si els MTA en qüestió no tenen implementat l’SRS (Sender Rewriting Schema). Açò és necessari en general si es pretén suportar les redireccions en un entorn en què es comproven els registres SFP.

Utilitats

S’ha creat un CGI per poder consultar els registres SPF d’un domini, ubicat en dogo.

BÀSICS>REDIRECCIÓ DEL CORREU

És possible indicar-li al servidor que ha de redirigir tot el vostre correu a una altra direcció electrònica, en cas que, de forma temporal o definitiva, vulgueu rebre els missatges en un altre lloc (servidor).

És a dir, si així li ho indiqueu, el servidor reenviarà a l’altra bústia tots els missatges nous que us arriben (els que ja estaven en la teua bústia es quedaran en aquesta).

Açò és útil, per exemple, en cas de viatge o estància en un altre lloc, també connectat a Internat, en què t’hagen assignat un segon compte de correu. Per evitar-vos haver de consultar regularment les dues bústies (sobre tot si una d’aquestes és “llunyana” i costa d’accedir-hi) és molt còmode “redirigir” els missatges d’una bústia a l’altra (la més pròxima) i només consultar aquesta última.

Heu de tenir en compte amb els bucles de correu: no redirigiu mai el correu d’una direcció a la mateixa redirecció (tot i que siga indirectament, passant per algues altres direccions). Açò provocarà que no t’arribe cap missatge, ja que es produirà un “piloteig” de missatges entre servidors.

No té sentit redirigir els vostres missatges a més d’una bústia. No només augmenteu la càrrega de la xarxa, sinó que, periòdicament, haureu d’esborrar totes les còpies que heu enviat a llocs que no acostumeu a llegir. El més correcte és enviar-lo tot a una bústia, que és la que sempre llegiu i a què us connecteu des de diversos llocs de la xarxa.

Si, per a cada missatge reenviat, deixeu una còpia en la bústia original, recordeu que heu re revisar-lo ineludiblement de quan en quan: si s’omple, no només no guardaria les còpies següents, sinó que pot deixar de funcionar la redirecció.

En els servidors de la universitat, les redireccions associades a un compte de correu són esborrades en el mateix moment en què es cancel·la el compte. És a dir, si us n’aneu definitivament, les redireccions només funcionaran un temps, fins que es cancel·le el compte (actualment, els comptes de la universitat no es cancel·laran si no és a petició de l’usuari, però açò pot canviar).

Per reconfigurar el vostre compte de correu i activar una redirecció, només cal accedir directament al servidor de comptes (o indirectament a través del correu).

BÀSICS>RECUPERACIÓ DE MISSATGES PERDUTS, LA CÒPIA DE SEGURETAT

COPIA DE SEGURETAT I RECUPERACIÓ DE BÚSTIES

De la mateixa manera que per a qualsevol altra dada d’usuari custodiada pel SIUV, les bústies dels comptes de correu amb tots els missatges que contenen són copiats amb regularitat per si es perden accidentalment.

Si l’usuari ha perdut definitivament i irrecuperable algunes de les seues dades (bústies), és possible sol·licitar la recuperació d’aquestes. Mitjançant un procés (majoritàriament manual) s’intentarà recuperar les màximes dades possibles a partir de les copies disponibles en un moment concret.

Açò nomes serà possible si l’usuari manté normalment les seues dades (missatges) en el servidor. Si, de manera contrària, els copia al seu PC cada vegada que es connecta i els elimina del servidor (com ocorre habitualment quan s’usa un programa de correu POP3), la recuperació no serà possible, ja que pràcticament no hi haurà dades en el servidor en el moment de la còpia.

Les dades rebudes/introduïdes i esborrades entre còpia i còpia, òbviament, no seran recuperables per la mateixa raó.

Les còpies es realitzen diàriament. Es mantenen aproximadament durant 14 dies. Còpies amb un termini més llarg existeixen, però molt més espaiades (setmanalment, mensualment), fins als tres mesos.

Les dades recuperades seran dipositades en una bústia remota distinta (usualment anomenada “recuperats”), per què no es mesclen incontroladament amb les noves dades que poden haver arribat des del moment de la còpia. L’usuari pot reclassificar fàcilment els missatges recuperats movent-los a la seua bústia original o a qualsevol altra.

Per sol·licitar la recuperació és necessari realitzar la sol·licitud pertinent des de sol·licituds accedint a la operació “Espai en els servidors Disc, web i backup” i a “Recuperació de fitxer d’espai web des de la còpia de seguretat”.

_________________________________________________________________________

CONFIGURACIONS>NETSCAPE MAIL, MICROSOFT OUTLOOK...

CONFIGURACIONS DE CLIENTS DE CORREU

Important: nomenclatura del correu electrònic

Una cosa és la direcció electrònica, que és de la forma nom.cognom@uv.es (o en el cas de l’alumnat usuari@alumni.uv.es), i una altra cosa és l’usuari de correu que s’indica com a userID.

Per exemple:

» El meu nom i cognoms són: Manolo Garcia Garcia.

» En post, la meua direcció electrònica és Manolo.Garcia@uv.es i el meu userID seria magargar i el servidor de correu entrant (POP3/IMAP) i eixint (SMTP) és post.uv.es.

»Si fora alumne, la meua direcció electrònica seria magargar@alumni.uv.es i el meu userID seria magargar i el servidor de correu entrant i eixint seria postal.uv.es.

El Microsoft Outlook (de l’Office) castellà (Mail, Fax)

El Microsoft Office porta una aplicació anomenada Microsoft Outlook, la quan no hem de confondre amb Outlook Express de Microsoft Internet Explorer. Aquest Microsoft Outlook de l’Office està basat en l’antic Microsoft Exchange del Windows 95, i serveix per a fax i correu electrònic, tot i que per a aquest últim s’aconsella utilitzat l’Outlook Express.

Si voleu utilitzar l’Outlook de l’Office per al correu electrònic (no és aconsellable), haureu de fer açò:

1. Arrancar Microsoft Outlook.

2. Triar Ferramentes – Serveis.

3. Prémer “Agragar”, triar “Correu d’internet”, prémer “Acceptar”.

4. Ompliu la finestra “General” (en el meu cas):

1. Nom complet: Manolo Garcia Garcia.

2. Direcció de correu electrònic: Manolo.Garcia@uv.es.

3. Servidor d’Internet Mail: post.uv.es.

4. Nom del compte: mgarcia

5. Contrasenya: *******

5. En la finestra “Connexió”, trieu segons estigues en el treball (xarxa)

6. o en casa (mòdem/adsl/cable). Prémer “Aplicar” i “Acceptar”.

7. Tanqueu les finestres i l’Outlook.

8. Obriu l’Outlook i fer “Ferramentes” – “Buscar correu nou”.

Netscape Communicator 6.2

Descrivim la configuració par usar la autentificació en servidor de correu eixint i la connexió protegida (SSL), necessàries per poder usar post.uv.es com a servidor de correu eixint, fins i tot des d’un PC ubicat fora de la xarxa de la universitat.

1. Arranqueu el programa de correu mitjançant: Inici – Netscape6.2 – Mail.

2. Apareix un “Assistent de comptes”.

3. Configuració de compte nou.

4. Trieu ‘ISP o proveïdor de correu electrònic’.

5. Premeu “Següent”:

1. El vostre nom: Manolo Garcia Garcia.

2. Direcció de correu electrònic: Manolo.Garcia@uv.es.

6. Premeu “Següent”:

1. Seleccioneu el tipus de servidor d’entrada que esteu utilitzant, trieu IMAP.

2. Nom del servidor d’entrada: post.uv.es.

3. Nom del servidor de sortida (SMTP): post.uv.es, premeu “Següent”.

7. Nom d’usuari: mgarcia, premeu “Següent”.

8. Nom del compte: Universitat (per exemple), premeu “Següent”, premeu “Finalitzar”.

9. Una vegada obert el programa de correu, aneu a “Editar – Configuració de comptes de correu”.

10. En l’apartat “Còpies i carpetes”, trieu l’opció “Altres” en els tres llocs que es mostres (Còpia a l’enviar, Esborranys i Plantilles) i en els seus respectius desplegables trieu “Carpetes locals”:

1. Per enviar missatges, carpeta local Sent.

2. Per a esborranys, carpeta local Drafts.

3. Per a plantilles, carpeta local Templates.

11. En l’apartat “Servidor de sortida (SMTP””, marqueu la casella “Usar nom i contrasenya” i poseu en “Nom d’usuari” el vostre. Trieu “Usar connexió protegida (SSL)” amb l’opció “Sempre”, premeu “Acceptar”.

12. La primera vegada que enviem un missatge ens apareix un altre que parla d’un problema amb un certificat de post.uv.es. Marqueu “Recordar aquest certificat permanentment” i premeu “Continuar”.

No documentats (pendents)

Pendent de documentar com es configura un compte de correu en la uval, IMAP+SSL i SMTP+TSL+AUTH.

» Netscape Mail 7.0 i 7.2

» Mozilla 1.7.5

» Thunderbird 1.0.2

» Mutt

» Mail de MacOSX

CONFIGURACIONS>PINE PER A UNIX I PER A WINDOWS

CONFIGURACIÓ DEL PINE PER A UNIX I PER A WINDOWS

Configuració del Pine per a Unix

Per a què un usuari accedisca a les seues bústies en e servidor de correu des d’una màquina UNIC, és necessari, igual que si ho fa des de qualsevol altre tipus de servei operatiu, utilitzar un programa client de correu que suporte el protocol POP3 o IMAP (aquest últim és el recomanat).

Existeixen multitud de programes clients POP3 per a UNIX i uns quants IMAP. No obstant això, per la seua senzillesa d’ús, qualitat i versatilitat, es recomana usat el PINE, l’inconvenient del qual és que utilitza una interfície caràcter (no gràfica).

Nota: una alternativa molt vàlida al “pine, seria el “mutt”.

El pine no necessàriament ve inclós en la distribució de Linux, ja que la seua llicència no és totalment GNU. Per a les màquines UNIX que no la tinguen, es pot aconseguir immediatament, en el “Pine Information Center”.

Accedint a la bústia

Una vegada desempaquetat, compilat i instal·lat, només caldrà, per tal d’accedir a la bústia remota en el servidor de correu, dir-li:

» pine -f {servidor}inbox

o, si l’usuari no és el mateix en la màquina Unix que en el servidor:

» pine -f {servidor/user=usuari}inbox

Per exemple: per a l’usuari mgarcia en el servidor “post.uv.es” seria:

» pine -f {post.uv.es/user=mgarcia}inbox

Observeu que es pot configurar el pine per a què es connecte a aquesta bústia per defecte. Per a això, cal utilitzar M (main) S (setup) C (config.) i canviar la variable “inbox-path” (menejant-vos amb la fletxa cap avall i després utilitzant E) posant-li el nom de la bústia. Aquest procediment és el general per canviar qualsevol variable de configuració del Pine.

Enviant missatges

També és extremadament convenient no utilitzar el mateix distribuïdor de correu (sendmail) de la màquina Unix de l’usuari. El sendmail és molt complex de configurar bé i és una de les portes d’entrada més utilitzades pels “hackers”. Es recomana deshabilitar-lo per complet. Per enviar els missatges només caldrà dir-li al Pine que faça servir el distribuïdor del mateix servei de correu. Per a això, nomes heu de posar-li el servidor SMTP en la variabñe “smtp-server” (p. Ex.: smtp-server=post.uv.es).

Atenció: per a què, a l’enviar mitjançant el servidor, el pine pose el remitent correctament, és IMPRESCINDIBLE que el nom d’usuari siga el mateix en la màquina Unix i en el servidor (açò pot haver canviat en les últimes versions).

Connexions criptografiades i autentificades

Si volem que l’SMTP valide l’usuari (SMTP AUTH), per a què el servidor ens done privilegis totals per enviar, només se li ha d’indicar al pine amb quin usuari ha de connectar-se a l’SMTP (p. Ex., si és mgarcia):

» smtp-server=post.uv.es/user_mgarcia

El pine intenta efectuar automàticament una connexió criptografiada (TLS/SSL). Per evitar que intente validar el certificar del servidor (per a això hauríem d’instal·lar-li el certificat de la CA de la universitat), li hem de dir, quan definim el servidor:

» smtp-server=post.uv.es/novalidate-cert/user=mgarcia

Açò és igual de vàlid per tenir connexions criptografiades amb el servidor IMAP:

» inbox-path={post.uv.es/novaidate-cert/user_mgarcia}inbox

Bústies remotes

Per poder veure totes les bústies remotes que tenim en el servidor, hem de crear una “Folder Collection” (col·lecció de bústies) resident en el servidor. Usar M, S (setup), L (foLder list), i després:

» Nickname: correu en servidor Post

» Server: post.uv.es/NoValidate-Cert

Uns altres paràmetres

Unes altres coses, no imprescindibles, però sí convenients en la configuració del Pine són:

» el “user-domain” que ha de ser el de la direcció de correu de l’usuari (usuaris de Post, “uv.es”; usuaris de Postal, “alumni.uv.es”) (p. Ex.: user-domain=uv.es).

» el “nntp-server”, que ha de ser el de la nostra universitat per poder utilitzar el Piner per llegir i enviar missatges a les Usenet-News (nntp-server=news.uv.es).

» el “personal-name” que ha de ser el nom i cognoms de l’usuari.

» l’”editor”, que permet utilitzar qualsevol altre editor que siga el preferit per l’usuari (p. Ex., per als maniàtics: editor=/usr/bin/vi).

Configuració del Pine per a Windows

(pendent: aviseu a postmaster@uv.es).

CONFIGURACIONS>ACCÉS DES DE FORA DE LA XARXA DE LA UNIVERSITAT

COM ACCEDIR AL MEU CORREU DES DE FORA DE LA XARXA DE LA UNIVERSITAT?

El servei de correu electrònic és accessible des de qualsevol lloc d’Internet, si es tenen en compte els següents punts:

» Sempre que siga possible, cal utilitzar connexions segures (SSL/TLS) per criptografiar la comunicació i assegurar tot el possible que la confidencialitat de la contrasenya i de les dades.

» Sempre, la forma més senzilla d’accedir és mitjançant la interfície WWW segura (https): https://correu.uv.es

» Es pot accedir també amb un programa client de correu qualsevol, per a això:

» Per a l’enviament de correu:

» L’avantatge d’aquesta solució és que la configuració serà la mateixa independentment des d’on us connecteu i no necessiteu res més que el vostre client de correu.

(*) És cada vegada més freqüent que un proveïdor d’accés a Internet no permeta utilitzar el seu servidor SMTP si la direcció de correu que poseu en el remitent no és de la seua xarxa.

_________________________________________________________________________

CASOS ESPECIALS>NOTA LEGAL SOBRE EL PREGONER

“Pregoner” és un servei de comunicació institucional dirigit al PAS, PDI i alumnat de la Universitat de València. Com a tal, els missatges del pregoner estan originats per ens universitàries i només contenen informació que aquests consideren necessària per als seus destinataris, en la seua qualitat de membres de la comunitat universitària i per la seua relació amb les ens esmentades per motius de treball o estudi.

Els missatges es remeten sota l’exclusiu control i responsabilitat dels gestors de cadascuna de les llistes existents. És obligació dels gestors decidit quins missatges s’envien i assegurar-se de que aquests tracten únicament temes relacionats amb l’ens que envia el missatges.

En qualsevol missatge del pregoner queda clar l’ens universitària que efectua la comunicació i es conserva sempre la identitat de la persona remitent amb la finalitat de facilitar el contacte amb el mateix.

El serveu de pregoner, com a servei de comunicació de la Universitat de València, és indissoluble del compte de correu que proporciona la mateixa universitat principalment amb la mateixa finalitat: facilitar la comunicació entre els membres i ens de la comunitat universitària.

Introducción al correo electrónico