Revista L'Espill
-
L'Espill, 34
AA. DD.
(2010).LlibreDossier sobre "Literatura perseguida" que recorda la realitat de censura, persecució, exili i desarrelament de molts escriptors i periodistes crítics de molts països del món d'avui. Una realitat que sovint no es té present. Hi participen John R. Saul, Carme Arenas, Raffaella Salierno, Salem Zenia, Chenjerai Hove, Easterine Kire Irala, Maria Barbal, Manal Alsheikh i El-Kaissa Ould Braham. També, altres articles de temàtica diversa, com ara de Seyla Benhabib sobre la democràcia com un dels drets humans, de Salvador Giner sobre Francesc Eiximenis, de Manuel Alcaraz sobre el bloqueig polític valencià, de Stefan Collini sobre la significació històrica i cultural de la New Left Review, d'Eva...
Dossier sobre "Literatura perseguida" que recorda la realitat de censura, persecució, exili i desarrelament de molts escriptors i periodistes crítics de molts països del món d'avui. Una realitat que sovint no es té present. Hi participen John R. Saul, Carme Arenas, Raffaella Salierno, Salem Zenia, Chenjerai Hove, Easterine Kire Irala, Maria Barbal, Manal Alsheikh i El-Kaissa Ould Braham. També, altres articles de temàtica diversa, com ara de Seyla Benhabib sobre la democràcia com un dels drets humans, de Salvador Giner sobre Francesc Eiximenis, de Manuel Alcaraz sobre el bloqueig polític valencià, de Stefan Collini sobre la significació històrica i cultural de la New Left Review, d'Eva Cserhati sobre literatura hongaresa, de Toni Mollà sobre Nova York, d'Antoni Rico sobre Vicens Vives i Joan Fuster, i d'Emília Bea sobre Adrià Chavarria. Com a document es publica la traducció de la Declaració d'Independència dels Estats Units. I en l'apartat de ressenyes, Jacobo Muñoz escriu sobre la "Història social de la filosofia catalana" (de Xavier Serra), Ferran Garcia-Oliver sobre "El nostre heroi Josep Pla" (d'Enric Vila) i Andreu Ginés sobre "Una burgesia sense ànima" (de Francesc Vilanova).
Llegir mésOcultarIdioma: Català.
ISBN: 0210-578X-34ISSN: 0210-578X
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 160 pp.
Enllaç a PUV -
L'Espill, 32
AA. DD.
(2009).LlibreL'Espill 32 ofereix un dossier sobre Assaig i Pensament, presentat per Manuel Guerrero, amb aportacions substancials, entre altres qüestions, al debat a l'entorn de la implicació del filòsof alemany Martin Heidegger amb el nacionalsocialisme, molt més profunda i substancial d'allò que s'ha volgut fer veure. Un debat apassionant, amb textos d'Emmanuel Faye, que aporta noves investigacions i evidències, Arnau Pons, Manuel Carbonell i Joan Ramon Resina. A més hi ha articles sobre l'assaig com a gènere i els viaranys del pensament a càrrec d'Antoni Mora, Simona Skrabec, Joana Masó, Catherine Malabou i Cristina Masanés. A més el número 32 inclou textos de l'historiador Mark Mazower sobre la idea...
L'Espill 32 ofereix un dossier sobre Assaig i Pensament, presentat per Manuel Guerrero, amb aportacions substancials, entre altres qüestions, al debat a l'entorn de la implicació del filòsof alemany Martin Heidegger amb el nacionalsocialisme, molt més profunda i substancial d'allò que s'ha volgut fer veure. Un debat apassionant, amb textos d'Emmanuel Faye, que aporta noves investigacions i evidències, Arnau Pons, Manuel Carbonell i Joan Ramon Resina. A més hi ha articles sobre l'assaig com a gènere i els viaranys del pensament a càrrec d'Antoni Mora, Simona Skrabec, Joana Masó, Catherine Malabou i Cristina Masanés. A més el número 32 inclou textos de l'historiador Mark Mazower sobre la idea de civilització i les tendències imperialistes; de l'economista-urbanista Richard Florida sobre Estats Units després de la crisi econòmica actual (un plantejament clarament extrapolable); de la filòsofa Rosa Canal sobre les patents farmacèutiques com a problema moral i la proposta de Thomas Pogge; de l'historiador Vicent Josep Escartí sobre Jaume I i la historiografia valenciana; i de l'escriptor Richard Holmes sobre la gran Madame de Stael. Els "documents" són especialment oportuns: "País Valencià, per què?" de Joan Fuster, i "Explicació de Catalunya" de Baltasar Porcel. L'editorial es dedica a "La corrupció contra la democràcia".
Llegir mésOcultarMatèria: Filologia.
ISBN: 0210-578X-32ISSN: 0210-578X
Idioma: Català.
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 200 pp.
Enllaç a PUV -
L'Espill, 31
AA. DD.
(2009).LlibreIdioma: Català.
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 192 pp.
ISBN: 0210-578X-31ISSN: 0210-578X -
L'Espill, 30
AA. DD.
(2009).LlibreIdioma: Català.
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 196 pp.
ISBN: 0210-578X-30ISSN: 0210-578X -
L'Espill, 29
AA. DD.
(2008).LlibreEn el context de la cultura catalana la problemàtica de la traducció literària es cristal·litza en qüestions molt concretes, sovint doloroses, sobre la manera com mantenir la saba dins de l'arbre de la llengua i assegurar així més que res la manera de viure pròpia. Els estudis que el dossier recull tracten aquestes qüestions des de diferents prismes.
Idioma: Català.
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 184 pp.
ISBN: 0210-578X-29ISSN: 0210-578X -
L'Espill, 27
AA. DD.
(2007).LlibreL'escàndol de la ràdio televisió pública valenciana i especialment de Canal 9, on és moneda corrent la manipulació política més descarada al servei del partit governant, assoleix límits insospitats, que han fet perdre la paciència a col·lectius cada vegada més nombrosos de ciutadans afectats, que deserten en massa d'aquestes emissions o promouen manifestos i protestes. Una gestió interna instal·lada de ple en el disbarat crònic, que ha generat un dels forats econòmics més brutals de les televisions públiques, s'acompanya de la presència i intervenció constant de càrrecs polítics que controlen la informació, imposen una línia sistemàticament favorable al PP, i marginen els professionals, que...
L'escàndol de la ràdio televisió pública valenciana i especialment de Canal 9, on és moneda corrent la manipulació política més descarada al servei del partit governant, assoleix límits insospitats, que han fet perdre la paciència a col·lectius cada vegada més nombrosos de ciutadans afectats, que deserten en massa d'aquestes emissions o promouen manifestos i protestes. Una gestió interna instal·lada de ple en el disbarat crònic, que ha generat un dels forats econòmics més brutals de les televisions públiques, s'acompanya de la presència i intervenció constant de càrrecs polítics que controlen la informació, imposen una línia sistemàticament favorable al PP, i marginen els professionals, que veuen impotents com la televisió pública dels valencians s'allunya més i més dels criteris inscrits en la llei de creació.
Llegir mésOcultar -
L'Espill, 26
AA. DD.
(2007).LlibreEl rètol que encapçala el seguit d'aportacions recollides en aquest número de L'Espill conté sens dubte un punt de provocació: «Pensar en català avui». Perquè per a uns l'empresa de pensar la realitat des de la nostra perspectiva i en la nostra llengua hauria de donar-se per cancel•lada en un món abocat a la simplificació cultural ne el qual una comunitat lingüística de dimensions reduïdes tindria la partida perduda i hauria de conformar-se a una reducció radical de funcions.
-
L'Espill, 25
AA. DD.
(2007).LlibreEls efectes polítics de les eleccions municipals i autonòmiques del 27 de maig han estat, al País Valencià, de confirmació i victòria per al Partit Popular, que ha obtingut majoria absoluta, i a les Illes Balears d’un equilibri precari de forces que Unió Mallorquina ha decantat cap a un nou pacte de progrés i la formació d’un Govern de centreesquerra. Cal llegir aquests resultats sobretot en clau interna de les societats respectives, que presenten però trets comuns en aspectes importants de la textura econòmica i social a hores d’ara. A les Illes la crítica al model territorial insostenible i a la deriva fosca i d’estil caciquil de la manera de governar ha fet forat, ha aglutinat una...
Els efectes polítics de les eleccions municipals i autonòmiques del 27 de maig han estat, al País Valencià, de confirmació i victòria per al Partit Popular, que ha obtingut majoria absoluta, i a les Illes Balears d’un equilibri precari de forces que Unió Mallorquina ha decantat cap a un nou pacte de progrés i la formació d’un Govern de centreesquerra. Cal llegir aquests resultats sobretot en clau interna de les societats respectives, que presenten però trets comuns en aspectes importants de la textura econòmica i social a hores d’ara. A les Illes la crítica al model territorial insostenible i a la deriva fosca i d’estil caciquil de la manera de governar ha fet forat, ha aglutinat una majoria efectiva en favor d’un canvi considerat com a imprescindible per regenerar la política i donar garanties de futur a una societat que té en el seu marc geogràfic, en el territori i el paisatge.
Llegir mésOcultar -
L'Espill, 24
AA. DD.
(2006).LlibreL'any 2007 no serà, de ben segur, un any més. Són moltes les circumstàncies i cites de relleu especial que s'hi acumulen, i que exigiran esforç i decisió, una veritable mobilització cívica més enllà de la passivitat, una onada impetuosa d'intervenció i participació ciutadana, com en els grans moments històrics. Aquest any, en què es commemora el 300 aniversari de la batalla d'Almansa, que sentencià la pèrdua de les institucions pròpies, serà un any de decisions.
-
L'Espill, 23
AA. DD.
(2006).LlibreNo és gens fàcil establir una relació més o menys enraonada i productiva amb el passat. Evidentment, cal salvar esculls d'una gran entitat, que apunten tothora a la manipulació dels fets històrics per aconseguir la legitimació de polítiques ben sovint dubtoses. Les memòries parcials i una historiografia poc rigorosa, al marge de les expressions més exigents i acurades de la disciplina, afavoreixen sens dubte aquestes operacions. D'altra banda, es pot pensar que l'amnèsia històrica, l'oblit del passat, que desarma la consciència pública i impossibilita aprendre de la història, és tan temible com l'excés de memòria, que situaria permanentment la societat en una clau retrospectiva, impedint el...
No és gens fàcil establir una relació més o menys enraonada i productiva amb el passat. Evidentment, cal salvar esculls d'una gran entitat, que apunten tothora a la manipulació dels fets històrics per aconseguir la legitimació de polítiques ben sovint dubtoses. Les memòries parcials i una historiografia poc rigorosa, al marge de les expressions més exigents i acurades de la disciplina, afavoreixen sens dubte aquestes operacions. D'altra banda, es pot pensar que l'amnèsia històrica, l'oblit del passat, que desarma la consciència pública i impossibilita aprendre de la història, és tan temible com l'excés de memòria, que situaria permanentment la societat en una clau retrospectiva, impedint el desplegament de la creativitat del present i dels projectes de futur. Per aquestes i altres raons, la relació amb el passat sempre serà una qüestió conflictiva.
Llegir mésOcultar
