Fitxa persona

Vaig obtindre el meu doctorat per la Universitat de Cantàbria el 1996, centrat en l'assentament prehistòric a les valls cantàbriques occidentals i a continuació vaig realitzar una estada postdoctoral de quatre anys en la University of Califòrnia (Berkeley). En el 2000, em vaig incorporar a la Universitat de València amb un contracte per a la reincorporació de doctors. En l'actualitat compte amb tres sexennis d'investigació i tres quinquennis docents. Com a director del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga he contribuit a la posada en marxa del grau d'Arqueologia a la Universitat de València. 
Al llarg de la meua carrera, he publicat més de 100 articles i 4 monografies. La meua investigació es distingeix per una aproximació interdisciplinària, combinant l'arqueologia amb la química (anàlisi d'elements en materials arqueològics), l'etnografia i els estudis ambientals. Les meues principals línies d'investigació aconsegueixen l'Arqueologia del Paisatge, el contacte cultural, l'arqueologia subaquàtica i l'aplicació de les TIC a l'arqueologia. En aquest camp, destaca el desenvolupament del Sistema d'Informació Arqueològica SIDGEIPA, l'ús de tecnologies 3D per a recreacions virtuals  i mètodes bayesians per a datar. També ha col·laborat en investigació arqueoquímica, amb publicacions d'alt impacte.
La meua vocació internacional es reflecteix en projectes com Archaeoglobe (Etiòpia, el Brasil, els EUA, Espanya), i una investigació a llarg termini a l'Amazonia occidental amb estudiants de diverses universitats internacionals, a més de les estades en les universitats de Califòrnia (Berkeley) de 1996 al 2000, Arizona State University 2021 i Universidade federal do Acre (el Brasil) en 2017.
En l'àmbit docent i de mentorització, ha dirigit sis tesis doctorals. Soc  l'IP del grup d'innovació METARQ (Metodologies Actives per a l'Aprenentatge de l'Arqueologia), impulsant la innovació pedagògica.
Compte amb una extensa experiència en la direcció de treballs de camp durant més de 30 anys i més de 20 projectes, incloent-hi entorns logísticament desafiadors com a àrees de l'alta muntanya o la selva amazònica. Actualment, soc codirector de projectes significatius: El Sec (Calvià, Mallorca), el derelicte fenici de Mazarrón II  i Moll de Sa Trona (romà, a Menorca), i les excavacions en les coves de Merinel (Bugarra) i el Sapo (Xiva).
He mostrat capacitat de transformar el patrimoni en un motor de desenvolupament sostenible i de cohesió social i econòmica. Un model particularment innovador han sigut les excavacions al Parc Nacional de Pics d'Europa, on em vaig involucrar en les comunitats locals per a desenvolupar un model de turisme arqueològic sostenible en col·laboració de les autoritats del parc i el sector turístic. Aquest model inclou la creació de senderes arqueològiques que permeten un accés controlat i respectuós en els jaciments, el desenvolupament de materials d'interpretació i activitats educatives per a promoure el turisme cultural responsable, la integració de la investigació amb la conservació ambiental per a la conscienciació, i el foment del desenvolupament econòmic local a través del turisme cultural.
Aquesta trajectòria professional s'alinea directament amb els ODS, contribuint al ODS 9 (Indústria, Innovació i infraestructura) amb tecnologies de gestió del patrimoni, a l'11  per la col·laboració amb les comunitats locals i la promoció de la cohesió social, a més del ODS 4 (Educació de Qualitat) amb programes educatius sobre el patrimoni, i el ODS 15 (Vida d'Ecosistemes Terrestres) protegint la biodiversitat i els ecosistemes en entorns naturals protegits.
Finalment, el projecte IPAP-*DANA representa una contribució significativa a la ciència oberta i a la societat en emprar la participació ciutadana a gran escala i eines digitals per a la recuperació i preservació del patrimoni cultura. A través de l'ús d'aplicacions accessibles com Epicollect5, el projecte facilita la recopilació i el mapatge dels danys en el patrimoni arqueològic i cultural valencià causats per la fatídica DANA del 29 d'octubre de 2024. Tota la informació arreplegada s'integra en un mapa interactiu en línia, que no sols serveix com una eina de consulta immediata per a la planificació d'accions de recuperació, sinó que també funciona com un repositori de memòria digital per a documentar i preservar l'estat del patrimoni a llarg termini. Aquesta metodologia fomenta activament l'accés obert a les dades i la transparència, mentre que el seu èmfasi en la participació social activa, involucrant als estudiants el grau en Història de la Universitat de València en tasques de camp, la qual cosa reforça el compromís col·lectiu amb la protecció del patrimoni cultural i el converteix en una responsabilitat compartida, acostant la societat a cura del seu llegat.