Fitxa persona

Maria Amparo Ballester pastor és Catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social en la Universitat de València des de 2008 i consellera del Consell Econòmic i Social d'Espanya (experta per nomenament del Govern) des de 2024. Es va formar en la Universitat de València i en *Cornell *University (Estats Units). Va dirigir l'Institut Universitari d'Estudis de les Dones (2016-2020) i la Càtedra d'Economia Feminista (2018-2019), tots dos de la Universitat de València. Va ser vicepresidenta de *EUFEM (Plataforma Universitària d'Estudis feministes i de gènere) i copresidenta de la Comissió d'Igualtat de l'Associació Espanyola de Dret del Treball i de la Seguretat Social (en 2018 i 2019).

Ha dedicat bona part de la seua trajectòria professional a la investigació en matèria de discriminació per raó de gènere en l'àmbit laboral i de seguretat social, la qual cosa s'ha reflectit en nombroses publicacions. També ha investigat sobre discriminació laboral per altres causes (particularment per edat), conciliació/coresponsabilitat/temps de treball, drets dels treballadors/as migrants, drets fonamentals en dimensió laboral, contractació temporal, Dret social de la Unió Europea, normativa de prevenció de riscos laborals i Seguretat Social.

Ha realitzat diverses investigacions de Dret comparat a partir d'estades finançades en Universitats estrangeres en les quals ha sigut professora visitant, entre les quals poden destacar-se la Universitat d'Estocolm (realitzant una investigació finançada en 1996 sobre la reforma del sistema de pensions que va ser objecte posterior de publicació) o *Mac *Gill *University a Mont-real (realitzant una investigació finançada en 2010 sobre Discriminació per raó de l'edat i gènere que va donar lloc a diverses publicacions). Ha sigut Investigadora principal en diversos projectes d'investigació competitius un d'ells finançat amb fons de la Unió Europea (projecte internacional Culture, *custom *and *gender' 2002-2004). Ha sigut avaluadora de titulacions de grau i postgrau universitaris i de professorat per a l'Agència andalusa del coneixement. Ha sigut experta per a l'avaluació de professorat de Ciències Jurídiques per a *ANECA (2010-2018) i ha format part de diverses comissions de *evaluacion de projectes de *investigacion a Espanya i a Xile. Ha sigut avaluadora externa de diverses revistes jurídiques i ha format part dels comités *cientificos de diversos projectes, congressos i seminaris.

En l'àmbit de la transferència del coneixement ha col·laborat amb diferents entitats sindicals, organitzacions empresarials, col·legis professionals, entitats locals, Administracions autonòmiques i un altre tipus d'entitats en la difusió de resultats de la investigació. Ha format part dels equips que han elaborat tres proposicions de llei registrades en el Congrés dels Diputats: proposició de llei per a la igualtat retributiva entre dones i homes (registrada a l'octubre de 2017), proposició de llei contra la precarietat i per l'estabilitat en l'ocupació (registrada al juny de 2018) i proposició de llei de temps de treball *corresponsable (registrada al novembre de 2018).

Fora de l'àmbit estrictament universitari la seua activitat professional ha tingut diversos vessants. Va ser Magistrada suplent del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana des de 1996 fins a 2015. Des de 2015 a 2019 va formar part del *European *Network *of Legal *Experts *in *Gender *Equality *and senardiscrimination, òrgan assessor de la Comissió Europea en matèria de gènere. Entre 2020 i 2023 va dur a terme funcions d'alt càrrec en el Ministeri de Treball i *Economia Social d'Espanya: De 2020 a 2021 va ser Directora de Gabinet de la Ministra de Treball i Economia Social d'Espanya. I, des d'abril de 2021 a novembre de 2023, va ser Directora de Coordinació Jurídica de la Vicepresidenta segona del Govern. Durant els seus anys d'activitat en el Ministeri de Treball i *Economia Social va participar en la negociació i elaboració de normes jurídiques entre les quals es troben, entre unes altres, l'RD 901/2020 de plans d'igualtat; l'RD 902/2020 d'igualtat retributiva; l'RDL 28/2020, de treball a distància; l'RDL 9/2021, conegut com a llei "rider"; o l'RDL 32/2021 de reforma laboral.