Fitxa persona

Esteban Bérchez Castaño és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de València (2000), va obtindre el Diploma d'Estudis Avançats (D.E.A.) per la Universidad Complutense de Madrid (2002) i va aconseguir el títol de Doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona amb la tesi “Realitat i Ficció de l’exili d'Ovidi en Tomis” (2008). Ha treballat com a professor de Llatí (funcionari de carrera) en diferents instituts de Secundària de València des de 2006 a 2025, va obtindre la càtedra d'institut en 2024 i ha sigut Professor Associat en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València (2018-2025), on actualment ocupa una plaça d'Ajudant Doctor en el departament de Filologia Clàssica. En 2006 va gaudir d'una estada de tres mesos en la Università degli Studi di Firenze, en el Dipartamento di Scienze dell’Antichità.

Ha participat en diversos projectes d’investigació: com a becari FPI va estar en el projecte Litterae Humaniores: Configuració, canonització i perduració de la literatura llatina en les lletres europees II, dirigit pel Prof. Dr. José Luis Vidal Pérez (2003-2006). Més tard va estar com a membre dels projectes Scriptores Latini Minores (2015-2018), dirigit pel Dr. José Luis Vidal Pérez i Les parèmies grecollatines i la seua continuïtat en les llengües europees (2015-2018), dirigit pel Dr. Fernando García Romero. Actualment col·labora en el Refranero multilingüe com a responsable de les parèmies llatines. El Refranero multilingüe (ISBN: 978-84-692-5337-3) és una base de dades d'accés obert des de 2009, dirigida per Julia Sevilla Muñoz i Salud Jarilla Bravo (Universidad Complutense de Madrid) i publicada en la pàgina web de l'Instituto Cervantes (https://cvc.cervantes.es/lengua/refranero).

El seu camp d'investigació abasta l'educació i els estudis de gramàtica a Roma, l’ovidianisme poètic, els gèneres poètics romans, els proverbis llatins i la novel·la en l'Antiguitat.