Fitxa persona

Després de llicenciar-se en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, al 2016 va doctorar-se en Filologia Espanyola en aquell mateix centre, amb Premi Extraordinari en les tres titulacions. La seva tesi doctoral sobre les comèdies bizantines de Lope de Vega, dirigida pels professors Alberto Blecua i Ramón Valdés, va comptar amb l’ajut d’una beca FPU del Ministeri d’Educació, així com amb beques per a estades d’investigació a Oxford i Florència. Durant la seva formació postdoctoral, va gaudir d’un contracte d’investigació a la Université de Neuchâtel i de dues beques estatals Juan de la Cierva (la primera a la Universitat de València i la segona a la Universitat Autònoma de Barcelona). En l’actualitat, exerceix de professor ajudant doctor al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València.

Durant la seva trajectòria acadèmica, la seva línia d’investigació principal ha estat el teatre de Lope de Vega i la literatura espanyola dels segles XVI i XVII, que ha abordat des de tres perspectives complementàries:

1- Imitació i reescriptura. L’estudi del procés creatiu de Lope de Vega i d’altres autors, particularment en relació amb la novella italiana i amb el tan poc conegut teatre de finals del segle XVI, l’ha dut a realitzar una sèrie de descobriments crítics tals com fonts textuals fins ara ignorades.

2- Mètrica, ortologia i autoria. L’anàlisi de la mètrica i l’estil de determinades obres l’ha permès corregir atribucions errades a Lope de Vega (La palabra vengada, La Otomana), així com conformar el corpus de dramaturgs avui en dia poc recordats (Cepeda), però molt rellevants al Segle d’Or.

3- Edició crítica. A dia d’avui, ha dut a terme un total de sis edicions crítiques, una tasca imprescindible per a completar l’estudi de qualsevol obra: així, ha editat cinc comèdies de Lope de Vega (El maestro de danzar, La gallarda toledana, El Grao de Valencia, Virtud, pobreza y mujer i, amb Clara Monzó Ribes, Los bandos de Sena) i una de Loyola, Miseno, pràcticament desconeguda, però molt important a l’època, fins al punt que Lope la va reescriure, tal i como ha pogut demostrar.

Entre les seves publicacions destaquen una monografia sobre les comèdies bizantines de Lope, les ja citades edicions crítiques i una trentena d’articles científics publicats en algunes de las revistes més reconegudes de l’hispanisme internacional (Bulletin Hispanique, RILCE, Bulletin of Hispanic Studies, Criticón, Boletín de la Real Academia Española, etc.), així com més d’una dotzena de capítols de llibre publicats en editorials nacionals i internacionals (Leo S. Olschki, Renacimiento, Fondo de Cultura Económica o Visor).

D’altra banda, ha coordinat un monogràfic per a l’Anuario Lope de Vega (2021), titulat «Los primeros años del teatro comercial en España y el primer Lope (1560-1598)», així com la Parte XX de les Comedias de Lope de Vega (Gredos, 2021), juntament amb Guillermo Gómez Sánchez-Ferrer. Finalment, a més d’haver escrit nombroses ressenyes acadèmiques i editat diferents volums monogràfics, ha format part del comitè de redacció de l’edició del Quijote de la RAE (2015), dirigida per Francisco Rico.

Quant a la seva intervenció a congressos, seminaris i jornades, ha dictat més de quaranta ponències convidades, comunicacions o conferències a diferents universitats europees, i ha estat membre de diversos comitès científics y organitzadors.

Així mateix, ha participat en diferents projectes d’investigació internacionals, entre els quals destaquen els del grup PROLOPE, un dels més antics en Humanitats; el projecte CATCOM/DICAT («Bases de datos integradas del teatro clásico español»), dirigit per Teresa Ferrer Valls des del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València; el macroprojecte TC/12 (dirigit per Joan Oleza des del nostre Departament), l’únic de filologia que ha aconseguit formar part del programa Consolider del Plan Nacional de I+D+I; o «Verse Rhythm in Golden Age Spanish Poetry: Lope de Vega and Luis de Góngora’s Romances», finançat pel Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique.

Pel que fa a la tasca docent, a més d’impartir classes a Grau i Màster a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Université de Neuchâtel i la Universitat de València, ha publicat diverses edicions didàctiques de clàssics del Segle d’Or, així com seleccions i adaptacions d’obres canòniques de la literatura espanyola; finalment, ha participat en llibres de llengua i literatura per al batxillerat.

Quant a la seva obra poètica, es autor dels poemaris "Las cosas en su sitio" (La Isla de Siltolá, 2018, Premi Antonio Colinas) i de "Las nubes se levantan" (Pre-Textos, 2022, Premi Emilio Prados). D’altra banda, ha publicat poemes i traduccions a revistes com “21veintiúnversos”, “Estación poesía”, “Tintas” o “Anáfora”, de la qual és col·laborador habitual.