Fitxa persona

Martí Domínguez és doctor en Biologia, professor titular de Periodisme de la Universitat de València des de l'any 2002 i director de la revista Mètode Science Studies Journal, des de 1998, publicació d'estudi del pensament científic, indexada en SCOPUS i el JCR, entre altres índexs de qualitat. Fruit del seu treball com a periodista va rebre el Premi Nacional de Periodisme, l'any 2007. Com a investigador, ha fet estades en CSIRO a Canberra (Austràlia) i en el Smithsonian Institution a Washington i en la Universitat d'Harvard (Massachussets General Hospital). 
Les seues línies de recerca giren entorn de l'anàlisi d'estratègies de comunicació de continguts científics, així com dels gèneres d'opinió relacionats amb la ciència. En aquest sentit, ha treballat la relació entre els articles d'opinió i la ciència, i la seva difusió a través de l'humor gràfic. Els seus treballs han estat publicats en revistes d'impacte com Public Understanding of Science, Media, Culture & Society, Journalism Studies, Discourse Studies, Metaphor & Symbol, Environmental Communication, etc. També ha iniciat una línia de recerca en periodisme de la salut, centrada en analitzar la comunicació del càncer, de la COVID-19 o de l'envelliment. Els resultats d'aquesta línia de recerca s'han publicat en revistes d'impacte com Journal of Cancer Education o European Journal of Cancer Care. Així mateix, ha treballat qüestions de gènere, especialment centrats en la percepció discriminatòria de la dona dins del món científic, i els seus treballs s'han publicat en revistes d'impacte com European Journal of women studies o Science communication.

Escriu en diferents mitjans de comunicació, com El País, Levante-EMV i La Vanguardia. Una part dels seus articles està recollida en el llibre Bestiari. Com a novel·lista, és autor de la trilogia sobre la Il·lustració, formada per les novel·les Les confidències del comte de Buffon; El secret de Goethe, i finalment El retorn de Voltaire, que va rebre el premi Josep Pla. També ha publicat les novel·les El fracassat, dedicada a la vida de Paul Cézanne, La sega, on recrea la repressió franquista en el Maestrazgo i L'esperit del temps, on denúncia la col·laboració de la universitat alemanya amb el nazisme. Com a assagista ha escrit El somni de Lucreci, que va guanyar el premi Carles Rahola l'any 2013, i de la recopilació d'articles publicats en La Vanguardia, Veus de ciència, que va obtenir el Premi Internacional de Divulgació Científica de la Vila de Benicarló, l'any 2017, o Del Natural, que va obtenir el Premi dels Bones Lletres, l'any 2023. Com a crític d'art, ha publicat el llibre Estudis d'art, en el qual estudia l'obra i l'espai de creació de 84 artistes valencians i la seva relació amb el territori.