Fitxa persona

Javier Gracia Calandín és professor titular de la Universitat de València des de novembre de 2020. Des de setembre de 2026 està acreditat com a catedràtic d'universitat per l'ANECA.

Es va doctorar el setembre de 2009 amb una beca FPU del Ministeri d'Educació, i va obtindre la menció de Doctor Europeu i el Premi Extraordinari de Doctorat.

Té reconeguts tres sexennis d'investigació per la CNEAI (ANECA), amb els quals ha assolit el màxim tram avaluable fins a la data (2019–2024), fet que acredita una activitat investigadora continuada i de qualitat contrastada. La seua producció científica supera el centenar de contribucions, incloent-hi 48 articles en revistes especialitzades (18 de primer nivell SJR Q1–Q2 i 17 de segon nivell SJR Q3–Q4), 15 llibres (com a autor, coautor o editor) i 40 capítols de llibre, aquests dos últims tipus de publicacions editats majoritàriament en editorials d'excel·lència segons l'SPI.

Ha realitzat huit estades d'investigació de duració superior a un mes en universitats de reconegut prestigi internacional (Cambridge, Oxford, Northwestern, Freie Universität Berlin, Tübingen, Mainz i Universidade Nova de Lisboa), finançades majoritàriament mitjançant convocatòries competitives, els resultats de les quals han tingut un impacte directe en la seua producció científica i en la internacionalització del seu perfil acadèmic.

La seua activitat de transferència del coneixement es caracteritza per un impacte social directe i sostingut. Durant més de vint anys ha impartit 465 hores de docència presencial especialitzada en ètica aplicada a l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE), i ha format més de mil professionals de les forces i cossos de seguretat de la Comunitat Valenciana. Així mateix, ha desenvolupat una àmplia experiència en educació secundària, incloent-hi la coordinació de projectes europeus i l'exercici de responsabilitats de gestió acadèmica.

En l'àmbit de la docència universitària, ha impartit docència oficial durant 18 anys a la Universitat de València, amb més de 300 crèdits ECTS impartits, i té reconeguts tres quinquennis docents (l'últim, 2018–2022). La seua docència s'ha desenvolupat en titulacions de grau i màster, en contextos bilingües, en diferents campus i amb una dedicació especial a assignatures troncals de primer curs i grups nombrosos, fet que ha exigit una elevada capacitat de planificació, coordinació i acompanyament acadèmic. En l'únic informe DOCENTIA realitzat fins ara ha obtingut una valoració de 183 punts sobre 200.

Ha impartit més de 200 hores en programes de formació permanent i extensió universitària. Ha dirigit i avaluat nombrosos treballs de fi de grau i de màster (21 TFM en el Màster Universitari en Ètica i Democràcia i 22 TFM en el Màster Universitari en Professorat d'Educació Secundària). Ha sigut tutor de 24 estudiants en pràctiques en aquest últim màster. Ha dirigit com a director únic set tesis doctorals, cinc de les quals a la Universitat de València (totes qualificades amb Excel·lent cum laude i menció internacional, una d'elles amb Premi Extraordinari de Doctorat), i dues en una universitat estrangera amb un programa de doctorat amb menció d'alta qualitat del Ministeri d'Educació, qualificades d'excel·lent i llorejada.

Pel que fa al lideratge acadèmic, ha dirigit de manera continuada equips docents en el marc de 12 projectes d'innovació educativa obtinguts en concurrència competitiva, dels quals ha sigut investigador principal i coordinador. Ha coordinat durant quatre anys l'especialitat de Filosofia del Màster Universitari en Professorat d'Educació Secundària i, des de 2017, és coordinador fundador de la Xarxa Nacional d'Innovació Educativa en Filosofia (RIEF). Així mateix, ha sigut director i responsable científic de quatre congressos internacionals d'innovació educativa celebrats en diferents universitats espanyoles (UV 2017, UCM 2021, UMA 2023 i UV 2025).

Les seues principals línies d'investigació s'articulen al voltant de l'estudi dels clàssics de la filosofia; la filosofia moral, política i social; les ètiques aplicades; l'ètica de l'educació i l'educació ètica per al desenvolupament humà; la neuroètica i la neuroeducació moral; l'hermenèutica crítica i intercultural; i l'ètica cosmopolita i intercultural.