Fitxa persona

Julia Sanmartín Sáez és Professora Titular de Llengua Espanyola del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València des de 2001. Posseïx quatre sexennis d'investigació i quatre quinquennis docents. Ha sigut directora del màster Estudis Hispànics Avançats (2010-2012), secretària de  l’ULMA (2015-2018) i coordinadora de Programes Internacionals gestionats pel vicerectorat de Relacions Internacionals (2003-2019).

Es va doctorar en Filologia Hispànica per la Universitat de València, amb premi extraordinari de doctorat, amb una tesi versada sobre l'argot de la delinqüència (atorgat el premi Fernández Abril de la RAE). Ha mantingut fins a l'actualitat esta primera línia d'investigació, centrada en la caracterització de l'argot de grup a partir de la seua detecció en fonts primàries (orals, medials i digitals) i des de diferents perspectives (així, l'ús de l'argot com a recurs estilístic). Ha combinat esta perspectiva lexicològica amb la lexicogràfica en publicar un Diccionari d'argot (Espasa, 1998-2006) i amb la metalexicogràfica en ocupar-se de la descripció dels diccionaris d'argot i de la marcació en lexicografia.

Des de 1993 forma part del Grup d'Investigació VALESCO, i ha desenvolupat una segona línia de treball amb una continuada labor en l'obtenció i anàlisi de tres corpus orals. Ha participat amb el Grup VALESCO en l'elaboració d'un corpus de converses col·loquials (Corpus de converses col·loquials (Arc, 2002), en el desenvolupament d'un sistema de reconeixement de la conversa col·loquial; en la delimitació de les unitats del discurs, Un sistema d'unitats per a l'estudi del llenguatge col·loquial (Estudis de Lingüística de l'Espanyol, 2014); i en la redacció del Diccionari de Partícules Discursives de l'espanyol (en línia, 2008). També ha col·laborat amb el projecte PRESEEA (Gómez Molina coord. 2001) en l'obtenció del corpus, L'espanyol parlat de València, i amb el GRUP PERLA (Gallardo Paúls 2005) en l'edició d'un corpus de llenguatge afàsic. La seua continuada dedicació a l'obtenció de corpus orals li ha permés dissenyar una proposta de transcripció de la llengua parlada i una valoració dels diferents sistemes de transcripció.

Des de l'any 2000 ha desenvolupat una tercera via d'especialització amb l'anàlisi pragmalingüístic del lèxic de l'espanyol col·loquial (argot comú o argot urbà). Ha estudiat els diferents procediments de creació lèxica i, especialment, ha revisat la metàfora, els prèstecs i la sufixació. També ha iniciat una anàlisi nova quan es procedisca a detectar i quantificar la productivitat dels procediments de formació de paraules, vinculats amb el col·loquial en tres corpus (orals, medials i digitals). Ha contribuït, doncs, al coneixement del lèxic col·loquial, a la detecció de les seues fonts primàries digitals (xarxes socials) i a la identificació de les novetats lèxiques d'este registre. A més, en l'actualitat ha sumat la perspectiva diacrònica a l'estudi del lèxic col·loquial, en considerar la seua evolució des del segle XX al XXI.

En 2004 ha iniciat una quarta línia d'investigació en neologia, en constituir i dirigir el Grup de Neologia de la Universitat de València, col·laborador del OBNEO en el projecte de la Xarxa d'Observatoris de Neologia de l'Espanyol Peninsular (NEOROC). Des d'esta orientació investigadora ha publicat diferents estudis sobre el neologisme, versats en l'anàlisi del neologisme en mitjans de comunicació des d'una perspectiva geolectal contrastiva i des de la revisió dels procediments més vinculats al registre informal, com els escurçaments.

Una quinta línia d'investigació ha sigut l'estudi i la caracterització dels gèneres digitals, línia iniciada en 2008 amb el llibre, El chat. La conversación tecnológica (Arc Llibre) i prosseguida en l'actualitat amb la delimitació d'una proposta teòrica per a descriure els cibergèneres del turisme 2.0 (pàgines web institucionals i xarxes socials), així com les respostes als comentaris digitals, considerat com a gènere encadenat.

Esta línia d'investigació enllaça amb la consideració que les respostes als comentaris responen a una sèrie d'estratègies d'atenuació i cortesia, entre les quals es troben les pròpies fórmules de tractament.

La sexta línia d'investigació es va iniciar en 2010 amb l'anàlisi del lèxic del turisme i la publicació d'un recurs lexicogràfic multilingüe de turisme: Cometval Group multilingual Dictionary of Tourism. (en línia, 2014). Ha desenvolupat l'anàlisi del lèxic del turisme tant des d'una orientació lexicològica com des d'una perspectiva més pròxima a la terminologia i a la regulació terminològica del sector, sempre des de la consideració que el lèxic ha d'inserir-se en unes coordenades discursives (gèneres discursius) concretes i en la seua variabilitat en el marc geolectal.

Finalment, s'ha integrat en el projecte ESPRINT que investiga les estratègies pragmàtic-retòriques en la interacció conversacional conflictiva entre íntims i coneguts; i ha publicat diferents articles sobre esta qüestió, com la manera de reproduir el discurs que empra el terapeuta en teràpies de parella.

Totes estes línies d'investigació han contribuït als resultats dels nou projectes d'investigació en els quals ha participat o dirigit, entre els quals cal destacar, Partícules discursives de l'espanyol, L'atenuació pragmàtica en l'espanyol parlat: la seua variació diafásica i diatópica, El mesurament de la neologicidad i la diccionariabilidad dels neologismes en espanyol i, especialment, Anàlisi lèxica i discursiva de corpus paral·lels i comparables (espanyol-anglés-francés) de pàgines electròniques de promoció turística, i els dos més recents, Estratègies pragmàtic-retòriques en la interacció conversacional conflictiva entre íntims i coneguts: intensificació, atenuació i gestió interaccional (ESPRINT) i Aportacions per a una caracterització diacrònica del segle XX.