Fitxa persona

Mikel Labiano es va doctorar en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca l'any 1999 amb una tesi sobre les interjeccions a la comèdia aristofànica, sota la direcció d'Antonio López Eire, de qui va rebre una sòlida formació lingüística i rigor filològic. Després de diversos llocs acadèmics a les Universitats de la Rioja i Complutense de Madrid, l'any 2003 va obtenir per concurs oposició una plaça de professor titular a la Universitat de València, càrrec que ocupa des d'aquesta data fins al moment actual.

La seua tesi doctoral va vore un any més tard la llum en forma de llibre (Estudio de las interjecciones en las comedias de Aristófanes, Amsterdam 2000), les observacions i dades de les quals són habitualment emprats, per exemple, en la sèrie de comentaris aristofànics que S. Douglas Olson està publicant a Oxford University Press en aquests darrers anys (Acharnians, 2002; Thesmophoriazusae, 2004; Wasps, 2016). L'estudi de les interjeccions del grec antic s'emmarca en una línia de recerca més àmplia que concerneix la llengua conversacional de l'àtic, en la mesura que ens hi podem aproximar a través dels textos, fonamentalment dramàtics.

Al costat d'aquesta línia de recerca a la comèdia aristofànica, particularment en tot allò relacionat amb la llengua conversacional del grec antic, ha estudiat també la tragèdia euripidea, de la qual ha publicat algunes traduccions a l'Editorial Càtedra i Aliança Editorial (Eurípides. Tragedias II. Madrid: Cátedra, 1999; Eurípides. Tragedias III. Madrid: Cátedra, 2000; Eurípides. El Cíclope. Ión. Reso. Madrid: Alianza Editorial, 2010), a més d'alguns estudis de tall lingüístic i filològic. També ha tingut ocasió d'estudiar aspectes lingüístics del Corpus Hippocraticum, en termes d'història de la llengua, per intentar contribuir a la llarga llista d'estudis que s'ocupen de la formació complexa d'aquest ric i variat corpus. Aquests estudis l'han portat també a participar en els darrers anys en dos projectes de recerca sobre falsificacions, pseudoepígrafs literaris i problemes d'autoria, amb una atenció especial al conjunt de cartes i escrits pseudoepígrafs de la Col·lecció hipocràtica.

Actualment està integrat al GRATUV (Grup de Recerca i Acció Teatral de la Universitat de València: https://www.uv.es/gratuv/), on es proposa seguir estudiant els modes d'expressió lingüística de la violència política a la comèdia grega antiga, concretament a la comèdia aristofànica, segons els models d'estudi de l'anàlisi conversacional i la (des)cortesia verbal aplicats amb èxit a les llengües indoeuropees modernes i, també, al grec antic en els darrers anys.