[Biografia, versió en valencià]
Nicolò Messina
Amb una formació filològica clàssica (Laurea in Lettere Classiche cum laude: tesi en Llatí medieval, Università degli Studi di Palermo; i Licenciatura en Filoloxía Clásica, Universidade de Santiago de Compostela), és Doctor Europeu cum laude en Filologia italiana per la Universidad Complutense de Madrid.
Ha exercit tasques docents i de recerca (Codi unesco: 6202) a les Universitats de Palerm, Santiago de Compostel·la, Complutense de Madrid i, a Xile, a les de Santiago (USACH), Catòlica (PUC) i UMCE. Des de 2001 fins a 2011 ha estat professor de Llengua i Literatura italianes a la Universitat de Girona, on ha estat també membre de la Junta de la Facultat de Lletres. Des de 2011-12 ha treballat a la Universitat de València (Departament de Filologia Francesa i Italiana), fins a ser-ne Professor Titular de Filologia Italiana, i el curs 2020-21 – amb decret rectoral ACGUV 118/2020 – ha estat nomenat Professor Honorari de la UVEG «amb caràcter indefinit».
Té reconeguts per la CNEAI-ANECA cinc sexennis de recerca i sis quinquennis de mèrits docents per la UVEG.
Ha impartit docència en estudis de Grau i Postgrau (Màster i Doctorat): Llengua italiana (nivells A, B, C), tan per a filòlegs com de campus (Arquitectura, Ciències, Economia, Enginyeria, Medicina, Ciències de l’Educació, Periodisme, Turisme, etc.); Literatura italiana (medieval, moderna, contemporània); Història d’Itàlia; Història de la llengua italiana, Traducció.
Com a professor invitat ha participat en molts congressos internacionals i nacionals, ha pronunciat conferències, impartit cursos i dirigit seminaris de recerca a Espanya i a l’estranger (Dublin, Cork, Oxford, Cambridge, Londres, Scuola Normale-Pisa, Milà, Halle-Saale, Buenos Aires).
Ha estat membre de projectes I+D i forma part del grup d’investigació Consorci Italianista d’Anàlisi i estudi d’Obres literàries (GIUV-139, CIAO).
Des de 2005 és membre del Consell de redacció de la revista acadèmica Quaderns d’Italià [Barcelona, Girona, València].
Ha realitzat activitat de recerca en dos àmbits filològics. S’ha acostat primerament a la cultura hispanollatina dels segles VII-IX, publicant també algunes edicions crítiques. Entre les seves aportacions: Le citazioni classiche nelle Etymologiae di Isidoro di Siviglia (1980); Pseudo-Eugenio di Toledo. Speculum per un nobile visigoto (1984); Lat. BN 10029 ‘squamosalosum’? (1989); Ecce Ymnus Bartholomei Apostoli Quem Fecit Leo Melfitanus (1992); Tol. ABC 35.6 Eterne prolis patris et inclite (1994).
Dins de la filologia italiana, els seus interessos són lingüístic-literaris i ecdòtics. Ha publicat assaigs sobre la llengua d’alguns autors italians contemporanis (E. Morante, L. Sciascia, V. Consolo, S. Vassalli, E. Brizzi, S. Vilardo), ha assessorat les traduccions al gallec de Marcovaldo i I nostri antenati d’Italo Calvino (1988-1992), al castellà de Nottetempo, casa per casa de V. Consolo (1993), al català de Le parole sono pietre de C. Levi (2011), Le lenticchie di Villalba de V. Consolo (2010) i Luce e lutto de G. Bufalino (2013). Ha editat la versió castellana d’una Antología de la poesía siciliana contemporánea (1989) i del relat Las lentejas de Villalba de V. Consolo (2000).
Del mateix autor ha enllestit la edició crítica-genètica de la novel·la Il sorriso dell’ignoto marinaio (2009), publicada en la col·lecció «E-Prints Complutense» (http://eprints.ucm.es/8090/), i abans l’altra, també crítica-genètica amb comentari, del relat La grande vacanza orientale-occidentale (Barcelona, 2005). A més a més, de Vincenzo Consolo ha editat dos volums pòstums: La mia isola è Las Vegas (Milà: Mondadori, 2012), que reuneix totes les narracions breus de l’autor; i Cosa loro. Mafie tra cronaca e riflessione (Milà: Bompiani, 2017), amb els escrits periodístics de tall històric, sociològic i de denuncia sobre el tema de les màfies. Ara per ara n’està preparant un tercer.