Fitxa persona

Mabel Richart-Marset és professora de la Universitat de València on imparteix classes d'Interpretació de conferències en el grau de Traducció i Mediació Interlingüïstica en la combinació lingüística anglés/espanyol-català. Participa en diversos màsters universitaris de la UV (màster en Traducció Creativa i Humanística, màster d'Escriptura Creativa, etc...), on imparteix les assignatures de Traducció audiovisual, Cinema i literatura  i Traducció literària, entre altres.

Ha sigut coordinadora del Grau de Traducció i Mediació Interlingüïstica (TMI) i coordina des de l'any 2008 l'àrea de Traducció i Interpretació del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. Així mateix és professora convidada en diferents universitats nord-americanes on imparteix seminaris sobre cinema i traducció. En 2017 va ser nomenada Distinguished Visiting Professor per la University of Virginia.

Doctora en Comunicació Audiovisual, és autora de set llibres i nombrosos articles sobre estudis fílmics, traducció audiovisual, interpretació de conferències i anàlisis del discurs. Ha impartit nombroses conferències plenàries en diferents universitats nacionals i estrangeres, entre elles: "Intersemiotic Translation and Intertextuality: From Texts to Films" (Victoria University of Wellington, New Zealand), "Translating Silence: From Philomela and Penelope to the Present" (Universitat de Virginia), "L'Angoixa davant la traducció de les UFS" (Universitat de Veracruz, Mèxic), "Manipulació i reescriptura en la traducció per al doblatge" (Universitat Jaume I), "Teoria de la traducció i pràctica del doblatge" (Universitat de Vic), "De pantuflas i pianos: la Tristana de Luis Buñuel. Claus d'una traducció intersemiótica "(Universitat de Virginia), etc...

Entre els seus llibres destaquen: Narración y Deformación en "Cielo Negro" de Mur Oti (Episteme, 2000), L'alegria de transformar: teories de la traducció i teoria del doblatge (Tirant lo Blanch 2009), Fraseologia i traducció: una semiòtica difusa (PUV, 2010) i Ideologia i Traducció. Per una anàlisi genètica del doblatge (Biblioteca Nueva, 2012).