Els titulars sobre el bacteri "menja-carn" (Vibrio vulnificus) són alarmistes: el risc al Mediterrani és mínim per a persones sanes.
Segurament t'has topat estos dies amb notícies alarmants sobre el famós "bacteri menja-carn" (Vibrio) i el suposat perill que correm en banyar-nos al Mediterrani. Posarem un poc de calma i rigor científic.
Este tipus de titulars sensacionalistes solen unflar un problema real però molt poc freqüent, transformant-lo en una por col·lectiva. Si bé este bacteri habita en medis marins, la probabilitat que cause una infecció greu en una persona sana és increïblement baixa. En la ciència, el context ho és tot, i ara com ara, este microorganisme no representa una amenaça real per a la salut de la majoria dels banyistes.
Per a començar, convé aclarir els conceptes, perquè ficar tot en el mateix sac només genera confusió. Parlar a la lleugera del "bacteri menja-carn" i de Vibrio no és del tot exacte. D'una banda, Vibrio és un gènere de bacteris aquàtics. D'altra banda, i ací ve el verdader quid de la qüestió, la que té la mala fama de "menja-carn" és una espècie molt concreta: Vibrio vulnificus.
Este bacteri afecte a peixos però a vegades pot fer el salt als éssers humans (el que en ciència diem un patogen zoonòtic). Com? Entrant a través de ferides obertes mentres ens banyem o en menjar marisc cru contaminat. Ara bé, encara que este bacteri té armes per a intentar atacar-nos, el nostre sistema immunitari és una fortalesa increïble: un cos sa és més que capaç de plantar-li cara.
Aleshores, qui ha d'anar amb compte? El panorama canvia quan parlem de persones amb un sistema immunitari debilitat. Ens referim a persones de molt avançada edat (més de 90 anys), pacients immunodeprimits o amb patologies greus, o persones amb malalties hepàtiques (com la cirrosi) o amb hemocromatosi (elevats nivells de ferro en sang que a este bacteri li encanta). Este grup de població sí que és molt vulnerable a Vibrio vulnificus. Però ull, no perquè este bacteri siga un "monstre" infal·lible, sinó perquè el cos d'estes persones està més feble; de fet, corren el mateix risc amb este microorganisme que amb pràcticament qualsevol altra infecció comuna.
El nostre grup d'investigació porta molts anys estudiant a Vibrio vulnificus i com actua, és a dir, els seus mecanismes de patogenicitat (1). És cert que en els últims anys este equip ha aconseguit detectar i aïllar el bacteri en entorns naturals com l'Albufera i les seues platges confrontants (2). Però, i això és el més important, la quantitat en la qual es troba és minúscula si la comparem amb la resta dels microorganismes beneficiosos que formen la microbiota normal de la nostra mar Mediterrània. És, literalment, una gota en l'oceà.
Posar el focus de manera alarmista en un microorganisme que representa una fracció insignificant de la vida marina només demostra un interés per aconseguir el clic fàcil en internet. La verdadera divulgació científica no busca espantar, sinó informar amb rigor perquè sapiem previndre sense necessitat de tindre-li por a la mar.
(1) Carmona-Salido H, Salvador-Clavell R, Jäckel C, Schulze I, Satchell KJF, Hammerl JA, Amaro C. Emergence, climate-driven expansion, and diversification of a European Vibrio vulnificus lineage (L4) with multi-host pathogenic potential. Emerg Microbes Infect. 2026 Dec;15(1):2601370. doi: 10.1080/22221751.2025.2601370.
(2) Salvador-Clavell R, Carmona-Salido H, Amaro C. Draft genomes of Vibrio vulnificus strains from the Albufera ecosystem in Valencia: isolates from summer 2022 to summer 2023. Microbiol Resour Announc. 2025 May 8;14(5):e0003525. doi: 10.1128/mra.00035-25.