Està cursant 6é curs de Medicina, preparant el MIR i enguany participarà per primera vegada en el Campionat Autonòmic d'Esport Universitari en la modalitat d'escalada esportiva. Anabel García confessa que practicar escalada és una via d’escapada per a la seua ment.
Anabel García Navarro, de 23 anys, va descobrir l'escalada el curs passat gràcies als seus companys i companyes de Medicina que anaven a escola d'escalada de la Universitat de València. “Jo mai havia fet esport de manera professional, m'agradava molt el senderisme i la muntanya, però quan vaig descobrir l'escalada em vaig enganxar”, confessa la jove estudiant de Medicina, que va trobar en aquesta disciplina “una via d’escapada”, perquè requereix molta concentració i l'obliga a desconnectar la ment.
Anabel es va iniciar en la pràctica de l'escalada sota les ordres de Mónica Sánchez, l'entrenadora de la Universitat de València. “L'any passat anava 2 dies a la setmana a entrenar amb l'equip de la UV, enguany he pujat a 4 dies entre setmana i, quan puc, el cap de setmana també vaig a la muntanya a practicar corda”, explica l'escaladora.
La seua modalitat preferida d'escalada és la de blocs 'bulder', que consisteix a escalar blocs de pedra o parets de poca altura, sense necessitat de materials de protecció com a corda, arnés o elements de fixació. “És la que més m'agrada perquè és la primera que vaig descobrir, encara que ara estic més ficada en l'escalada de muntanya amb corda”, detalla Anabel.
“L'escalada és un gran desafiament a nivell psicològic, no és fàcil gestionar les caigudes, has de confiar molt en el teu assegurador, cal saber caure bé, necessites bona tècnica si vols pujar de grau. A més, és un esport amb un component social molt important, vas a escalar i no hi ha competitivitat tòxica, sinó que les teues conquestes són les conquestes de l'equip”. Anabel afig que l'escalada és un gran repte a nivell intel·lectual: “eres tu i la paret, i has d'anar resolent reptes i problemes per a ascendir, que requereixen planificació, cal pensar com ho soluciones, és un desafiament apassionant”.
Camaraderia, germanor, superació personal… l'escalada és un esport molt complet en el qual treballes força, resistència, agilitat… Anabel compagina els entrenaments 4 dies a la setmana amb les pràctiques de Medicina i la preparació del MIR, segons ella, la clau per a aconseguir-ho tot és una bona organització: “Sóc molt organitzada i disciplinada, i no pare, mai he parat, tinc l'agenda plena però si t'organitzes traus temps per a tot”, assegura la jove de 23 anys, “a més, l'horari de l'escola d'escalada en la UV està molt bé, és de 15 a 17 hores, no et parteix la vesprada, és fàcil adaptar-se”, afirma.
Fa només un any Anabel García estava bregant amb els calls de les seues mans, una molèstia per la qual han de passar tots els principiants en l'escalada, però ara, amb les mans endurides i la motivació pels núvols, competirà en el Campionat Autonòmic d'Esport Universitari.“És la meua primera competició, no m'ho prenc com una cosa molt professional, provaré i tractaré de gaudir. Els meus principals objectius són passar-ho bé, superar-me a mi mateixa i contribuir al fet que l'equip de la UV aconseguisca un bon resultat” conclou l'estudianta.
