La revista Transatlantic Studies Network (TSN) ha llançat una crida per a la recepció de manuscrits per al monogràfic «Comunicació de la salut i ciutadania en temps de la pandèmia de la COVID-19. Una mirada transatlàntica».
Editada pel Centre d'Estudis Iberoamericans i Transatlàntics FGUMA-UMA i pel grup d'investigació E-COM: Grup d'Estudis sobre Comunicació i Societat de la Informació. El monogràfic està coordinat per Carolina Moreno i acceptarà la recepció de manuscrits fins al 30 de juny de 2022.
Comunicació de la salut i ciutadania en temps de la pandèmia de la COVID-19. Una mirada transatlàntica
Aquest monogràfic de la revista TSN pretén connectar els sabers en salut de les societats atlàntiques, a través de la pandèmia de la COVID-19. A pesar que l'expansió del contagi va ser primer a Europa i posteriorment va arribar al continent americà, molts dels esdeveniments ocorreguts, no van ajudar a prendre decisions que foren més beneficioses per a les persones. En aquest monogràfic indagarem sobre com van ser rebudes les notícies sobre ciència i salut, en diferents països, i com va impactar en la ciutadania. Com es va gestionar la comunicació de les mesures adoptades pels diferents governs? En general, com es va gestionar la informació sobre la pandèmia, també destacant la desinformació i la força o debilitat dels arguments d'autoritat. La proposta contempla la presentació de treballs sobre com es va gestionar la informació sobre salut en les diferents regions i la seua projecció un any i mig després que començara tot el problema.
Els manuscrits hauran de ser enviats com a data límit el dia 30 de juny de 2022. L'extensió serà entre 6500 (mínim) i 10.000 (màxim) paraules.
Els principals temes tractats hauran de respondre a les següents qüestions:
- Confien més les persones en la informació que s'ha difós oficialment sobre la ciència després de la pandèmia de la COVID-19?
- Quines imatges van aparéixer en els mitjans de comunicació sobre els models de cures en salut cap a les persones malaltes?
- Com ha impactat la pandèmia en els sistemes d'informació sobre salut de les dues ribes?
- Ha estat la ciència a l'altura de la ciutadania? Quins mecanismes han utilitzat els científics per a comunicar-se amb la ciutadania?
- Quines fortaleses i oportunitats s'han difós a través de l'esfera pública sobre les cures en salut durant la pandèmia?
- Com han viscut la pandèmia diferents grups d'edat en les dues ribes: xiquets, adolescents i majors? Ús de xarxes socials, de canals privats de telefonia mòbil, i altra, per a accedir a continguts sobre la COVID-19.
- La circulació de desinformació ha tingut impacte sobre les actituds de les persones?
- Com va ser l'humor gràfic sobre la COVID-19 en els diferents països?
- La pandèmia de la COVID-19 va començar en un mercat. Quin va ser el paper que van exercir els aliments i la nutrició durant la pandèmia? Imatges dels supermercats, primers aliments que desapareixien dels supermercats, repartiment de menjars a les poblacions més vulnerables, i aparició sobre faules de superalimentos, o aliments màgics per a previndre o curar la COVID-19.
- El debat de les vacunes. Quin paper han exercit els mitjans de comunicació en la imatge que s'ha difós sobre les vacunes de la COVID-19? Diferències entre països i situació actual.
Què és TSN
Es tracta d'una revista multilingüe que publica textos en espanyol, anglés, francés i portugués. Està oberta a tots aquells investigadors que aborden les temàtiques assenyalades. Les normes per a la presentació de monogràfics estan disponibles en la web de la revista.
