El projecte CONCISE, coordinat pel grup ScienceFlows de la Universitat de València, ha presentat les principals conclusions de l'anàlisi de les dades arreplegades a partir de les consultes ciutadanes celebrades en 2019. Els resultats de la investigació mostren que la ciutadania reclama que universitats i centres públics d'investigació adquirisquen un paper més rellevant en la divulgació de la ciència.
Public consultations in numbers © CONCISE Project
L'objectiu del projecte ha sigut, com explica la coordinadora, Carolina Moreno, conéixer el paper que exercix la comunicació de la ciència en l'origen de les creences, les percepcions i el coneixement científic de la ciutadania europea. Per a això, es van dissenyar cinc consultes ciutadanes que van tindre lloc a València (Espanya), Vicenza (Itàlia), Lisboa (Portugal), Łódź (Polònia) i Trnava (Eslovàquia). En total van participar 497 persones.
L'anàlisi de les dades de les consultes mostra com la clau per a millorar la comunicació de la ciència passa per reforçar la confiança i la credibilitat de les fonts d'informació. Així, aquelles institucions que són percebudes com a independents, tant a nivell ideològic com econòmic, són les que gaudixen de major credibilitat per part de la ciutadania europea. En este sentit, les investigadores expliquen que la ciutadania demanda una presència més proactiva de les institucions públiques, així com de les universitats i organismes públics d'investigació. “A estes institucions –expliquen– se'ls pressuposa autonomia ideològica i política, així com finançament públic, aliena a qualsevol interés empresarial o comercial”.
El projecte CONCISE, que finalitza este pròxim 31 de gener, ha rebut un finançament de 1,2 milions d'euros per part de la Unió Europea. No obstant això, les dades recaptades a partir de les consultes ciutadanes permetran a l'equip continuar investigant més enllà de la fi del finançament europeu.
La construcció de la confiança: element clau per a la comunicació de la ciència
En el seminari en línia de clausura del projecte, celebrat divendres passat 22 de gener, els equips d'investigació van oferir algunes dels factors clau que contribuïxen a la confiança en la comunicació de la ciència.
Public consultations in numbers © CONCISE Project
Durant el seminari, Isabel Mendoza, investigadora de ScienceFlows, va explicar que, en el cas d'Espanya, malgrat la gran implantació de les xarxes socials a Espanya (el 62% de la població les utilitza), estes només van estar entre les fonts d'informació més citades per als dos temes mediambientals: canvi climàtic i organismes modificats genèticament. En este sentit, encara que la ciutadania es referix a les xarxes socials com a fonts d'informació de baixa qualitat en el cas concret dels organismes modificats genèticament, reconeix també que la fiabilitat no depén tant de la plataforma en la qual t'informes sinó amb quins usuaris interactues en cada plataforma.
En el cas dels temes sobre salut tractats (vacunes i medicines alternatives i complementàries), la ciutadania considera que les xarxes socials no són fonts de confiança. Encara que és rellevant com s'ha detectat que les persones que preferixen utilitzar Internet com a font d'informació sobre vacunes són aquelles que expressen més dubtes sobre els seus beneficis.
Els resultats de la consulta a Polònia, va explicar Malgorzata Dziminska, investigadora de la universitat de Łódź, mostren que els ciutadans tendixen a no concedir credibilitat a allò que no comprenen. Per això, una de les principals recomanacions és dur a terme una comunicació de la ciència adaptada a cada sector de la població. A més, va assenyalar, a pesar que les fonts d'informació més consultades no siguen les científiques, els ciutadans sí que expressen interés en estes i esperen que les institucions científiques adquirisquen un paper actiu en la comunicació.
Els ciutadans tendixen a no concedir credibilitat a allò que no comprenen. Per això, una de les principals recomanacions és dur a terme una comunicació de la ciència adaptada a cada sector de la població.
Per part seua, Giuseppe Pellegrini, investigador en Observa Science in Society (Itàlia), va assenyalar com els resultats de la consulta en Vicenza mostren que la confiança i la desconfiança són diferents per a cadascun dels temes debatuts durant les consultes. No obstant això, va assenyalar, és sorprenent com a pesar que la informació és hui dia predominantment digital, els mitjans tradicionals continuen tenint una gran influència en la ciutadania.
En línia amb això, Peter Gurán, investigador en la universitat de Trnava (Eslovàquia) i responsable de l'anàlisi de la consulta duta a terme en Trnava (Eslovàquia) va apuntar com, a pesar que els ciutadans tendixen a utilitzar amb major freqüència fonts d'informació digitals, els mitjans de comunicació tradicionals són els que gaudixen de major credibilitat.
Finalment, l'equip d'investigació de l'Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa ha comprovat, després d'analitzar els discursos ciutadans, com la major part de les propostes dels participants en les consultes van en la línia d'accions de comunicació de ciència unidireccionals. En este sentit, explica João Estevens, només els ciutadans que coneixen ja els projectes de ciència participativa proposen activitats en esta línia.
Incentius i barreres per a la comunicació de la ciència
Carolina Llorente va tancar la sessió amb les conclusions de l'estudi realitzat pel Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) l'objectiu de la qual era identificar les barreres i incentius per a la comunicació des de la perspectiva dels investigadors.
Per als científics que es dediquen a activitats de comunicació i divulgació, es van identificar com els principals incentius el compromís social, la identificació de la comunicació de la ciència com a estratègia per a obtindre beneficis personals o professionals i la idea que la divulgació forma part del treball investigador. Respecte a les barreres, les principals són la falta de reconeixement (formal i informal), la falta de temps, i de formació especialitzada. D'altra banda, els participants també van reconéixer la por de ser malinterpretats o desacreditats.
Metodologia d'investigació
Public consultations in numbers © CONCISE Project
Amb l'objectiu de garantir que la mostra de participants reflectira la diversitat social de cada país, els equips d'investigació van llançar una convocatòria de participació oberta a tota la ciutadania. D'entre totes les sol·licituds rebudes –entorn de 700 en el cas d'Espanya– es va seleccionar una mostra de 100 persones per a cada país, seguint quatre criteris fonamentals: gènere, edat, origen (rural o urbà) i formació acadèmica.
Les persones seleccionades es van integrar en taules de debat en les quals hi havia entre 8 i 10 participants. En cadascuna de les taules es va debatre entorn de quatre temes que generen una certa controvèrsia social: canvi climàtic, vacunes, organismes modificats genèticament i medicina complementària i alternativa.
Tots els debats van ser gravats i transcrits, la qual cosa va donar lloc a més de 500 hores de gravació i més de 3500 pàgines de discursos escrits. Posteriorment, l'equip d'investigació va codificar els documents per a poder realitzar una anàlisi quantitativa i qualitativa.
Recomanacions per a millorar la comunicació de la ciència
L'estudi dels discursos ha permés a l'equip publicar una sèrie de recomanacions destinades a millorar la comunicació de la ciència, tant a nivell europeu com per a cadascun dels països participants. Tot està publicat en Open Access.
Repercussió mediàtica
Ràdio Galega
Entrevista en a Carolina Moreno sobre la presentació de resultats del Projecte
Unitat de Cultura Científica UV
El projecte CONCISE presenta els resultats d'una investigació sobre percepció de la ciència entre la ciutadania europea
La Vanguardia
Els espanyols s'informen sobre temes científics en la TV i mitjans digitals
IB3
Entrevista Carolina Moreno i Carolina Llorente. Presentació resultats del projecte CONCISE
EITB
Entrevista Carolina Moreno. Presentació resultats del projecte CONCISE
