La Societat Espanyola d’Astronomia ha estrenat aquest dijous, 18 de juny, el projecte Un món d’eclipsis: un mapamundi interactiu que permet recórrer el món virtualment per a descobrir una àmplia selecció d’interpretacions dels eclipsis solars a través del ric patrimoni cultural en el qual aquest fenomen va quedar plasmat. El mapa és el resultat d’una col·laboració interdisciplinària d’una vintena d’especialistes, entre els quals Amèlia Ortiz, astrofísica de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
Des de fa milers d’anys, la desaparició sobtada del Sol va causar sorpresa entre els nostres avantpassats en cultures de totes les èpoques i llocs. El temor que això inspirava va fer que sovint els eclipsis s’associaren amb esdeveniments terribles, la qual cosa va impulsar la necessitat de comprendre’ls, registrar-los i predir-los.
En va sorgir així una gran riquesa d’interpretacions, en les quals s’entrecreuaven l’explicació natural del fenomen —segons l’astronomia pròpia de cada època i lloc— i la lectura sobrenatural vinculada a les creences de cada cultura. Lluites fratricides entre el Sol i la Lluna; dracs, gripaus o esquirols que devoraven el Sol, o la mort d’aquest són algunes de les interpretacions que reflecteixen la necessitat universal de donar sentit a un fenomen que era tan impactant com misteriós.
I ara, totes aquestes creences s’arrepleguen en una nova eina visual i interactiva disponible en línia: el mapa Un món d’eclipsis, un recurs educatiu d’accés obert.
En total, s’han recopilat més de 100 manifestacions culturals seleccionades pel seu interès històric, artístic o etnogràfic i per la seua diversitat geogràfica i temporal. Cada element compta amb una fitxa completa amb informació detallada. Poden trobar-s’hi murals d’Uganda, textos bíblics, jeroglífics egipcis, la primera fotografia d’un eclipsi solar, segells de correus commemoratius, un còmic de Tintín o un manga al Japó, així com mites i llegendes australians, cherokees o zulús.
A Espanya s’han identificat una dotzena d’elements diferents, que inclouen la peça ceràmica coneguda com el got d’Agüimes (Gran Canària), un poema medieval hebreu i un carreu a Sos del Rey Católico. Però no només són cròniques o restes arqueològiques de segles arrere: també hi apareixen obres pictòriques o cançons recents, fins i tot un capítol dels Simpson.
Projecte multidisciplinari
El mapa és resultat del treball conjunt d’un equip que integra més de 20 especialistes d’una vintena de centres de recerca, universitats i altres entitats, en camps com ara l’astrofísica, la història de l’art, l’etnologia, l’egiptologia i la sinologia, juntament amb creadors en àmbits com la literatura o la fotografia.
La Universitat de València forma part del projecte a través de la participació de l’astrofísica de l’Observatori Astronòmic UV, Amèlia Ortiz, que ha generat diverses de les fitxes que es poden visualitzar al mapa. Entre aquestes destaca l’entrada sobre una moneda de bronze commemorativa de l’eclipsi solar total de l’any 1900, dissenyada per l’artista valencià Francesc Pallás i Puig. “La moneda va servir com a homenatge a l’il·lustre astrònom francès Camille Flammarion, que va observar i estudiar l’eclipsi des de l’Hort del Cura, a Elx”, apunta la investigadora valenciana.
Ortiz assenyala que “probablement” li va ser lliurada al científic francès durant un sopar al Jardí Botànic de la Universitat de València, en el qual va participar també el famós poeta valencià Teodor Llorente.
Aquesta moneda –pertanyent a una col·lecció privada– es troba enregistrada en el volum Medallero Valenciano o sea Catálogo de Medallas, conservat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.
El projecte ha sigut coordinat per l’astrofísica Montserrat Villar, investigadora del CSIC al Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA), que destaca el caràcter transversal i innovador de la iniciativa en el panorama internacional: “El nostre objectiu és que Un món d’eclipsis ensenye, inspire i encuriosisca. Aspirem a ser una de les fonts d’informació en línia més completes sobre la influència dels eclipsis solars en les diferents cultures del món, a oferir continguts rigorosos i accessibles, presentats amb un clar enfocament divulgatiu”.
Es tracta d’un recurs educatiu gratuït per a docents, estudiantat i públic general. L’atles ha sigut traduït a l’anglès i adaptat per a persones amb discapacitat visual.
En paraules de la presidenta de la Societat Espanyola d’Astronomia, Minia Manteiga, “aquest projecte mostra, de manera amena i inspiradora, com els eclipsis han encuriosit els éssers humans en cultures molt diverses, com han donat lloc a interpretacions i expressions artístiques pròpies de cada societat. Encara que avui en comprenem l’origen, ens continuen meravellant i es converteixen en una celebració col·lectiva de la bellesa i la sorpresa que provoca observar-los”.
Divulgació científica i intel·ligència artificial
La interfície d’Un món d’eclipsis ha sigut dissenyada amb eines d’intel·ligència artificial generativa. “Aquest projecte demostra que la IA pot ser un catalitzador per a democratitzar la creació d’experiències digitals d’alta complexitat: la tecnologia deixa de ser una barrera per a esdevenir un amplificador del pensament i la divulgació”, afirma Sofía López, experta en IA de l’empresa tecnològica espanyola Magnific i creadora de la interfície.
Aquest projecte cobra especial rellevància en l’actualitat, atès que Espanya serà escenari d’un esdeveniment astronòmic excepcional: l’anomenat “trio d’eclipsis”, amb tres eclipsis solars visibles en 2026, 2027 i 2028. Aquest context reforça el valor d’Un món d’eclipsis com a eina per a acostar aquests fenòmens al públic general des d’una perspectiva multicultural, i per a mostrar com l’observació del cel ha influït en la construcció cultural de totes les societats.
Llista d'enllaços: