Un estudi dels artefactes pintats de la Cova del Parpalló (Gandia) realitzat per personal investigador de la Universitat de València (UV) demostra que s’empraven plaquetes calcàries com a molins, matxacadors i paletes per al processament de colorants, la qual cosa destaca la complexitat i variabilitat de l’ús de materials colorants en el Paleolític Superior en el sud-est de la Península Ibèrica. L’article, la primera signant del qual és Daniela Rosso, investigadora Ramón y Cajal al Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV, s’ha publicat en la revista Journal of Archaeological Science: Reports.
Aquest nou estudi sobre els conjunts arqueològics de Parpalló revela que un gran nombre de plaquetes de pedra calcària van ser utilitzades com a eines per al processament d’òxids de ferro i altres materials colorants. Aquest jaciment ha proporcionat una de les col·leccions més importants d’art moble paleolític, amb 4116 artefactes pintats i/o gravats, en la seua majoria plaquetes calcàries, que es daten des del gravetià fins al magdalenià. A través d’una combinació d’anàlisi de marques d’ús i tècniques fisicoquímiques no destructives, l’estudi identifica una àmplia varietat de pràctiques tècniques, incloent la mòlta i el picat amb percutors i molins, i la preparació de mescles de colorants en paletes.
En l’estudi han participat, a més de Daniela Rosso, del Grup d’Investigació Prehistòria del Mediterrani Occidental (PREMEDOC); Clodoaldo Roldán i Sonia Murcia, tots dos investigadors de l’Institut de Ciència dels Materials (ICMUV) de la UV; i Valentín Villaverde, catedràtic emèrit del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.
Els resultats posen de manifest la diversitat i flexibilitat de la cadena operativa dels pigments, així com la freqüent reutilització i reciclatge dels objectes per a múltiples funcions. L’evidència del processament de pigments de diferents colors i composicions —principalment colorants rojos i grocs rics en ferro— suggereix un ús repetit i variat d’aquestes eines al llarg del temps.
En conjunt, l’estudi destaca la complexitat de l’ús de colorants en la Cova del Parpalló, implicant una gran diversitat d’eines, tècniques i matèries primeres. Aquesta variabilitat, juntament amb els canvis en la distribució estratigràfica dels artefactes pintats, suggereix una transformació a llarg termini en l’ús dels pigments, passant d’aplicacions principalment artístiques cap a un ventall més ampli de pràctiques funcionals i/o simbòliques.
La Cova del Parpalló, destacada tant per la seua extensa seqüència estratigràfica, que abasta des del gravetià fins al magdalenià, com pel seu excepcional conjunt d’art moble, i ofereix una oportunitat única per a comprendre millor el paper del color durant un període clau en el desenvolupament de les cultures complexes en el sud-est de la península ibèrica.
Referencia artículo: Rosso, D.E., Roldán García, C., Murcia Mascarós, S., Villaverde, V., 2026. Processing colouring materials during the Upper Palaeolithic: Evidence from Parpalló Cave, Gandía, Spain. Journal of Archaeological Science: Reports 72, 105754. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2026.105754
Link: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2352409X26001896
Peu de foto en l'annex:
- Instruments de processat de la Cova del Parpalló.
Imatges:
