Un estudi elaborat per la Càtedra de Pensament Territorial Joan Noguera confirma el fort impacte econòmic, social i territorial de la festa fallera a la ciutat i la comarca.
Així ho posa de manifest l’estudi encapçalat per la Universitat de València. En total, l’impacte econòmic generat per les Falles a Gandia arriba als 40,38 milions d’euros. Així mateix, la seua aportació al PIB es situa en els 14,85 milions d’euros i sostenen 377 llocs de treball equivalents a temps complet.
L’Estudi d’impacte econòmic i social de les Falles de Gandia, elaborat per la Càtedra de Pensament Territorial Joan Noguera, en col·laboració amb la Junta Local Fallera de Gandia, es basa en la metodologia científica d’anàlisi Input-Output i en enquestes a fallers i falleres, comissions, residents i visitants. L’informe final confirma que les Falles no són només una manifestació cultural i patrimonial, sinó també un dels principals motors econòmics de la ciutat.
Un elevat retorn econòmic de la inversió pública
Un altre dels aspectes que ressalta l’estudi és l’alta rendibilitat de la inversió municipal: per cada 100.000 euros de despesa del consistori, la festa genera 5,8 milions d’euros en facturació empresarial, 2,1 milions d’euros de PIB i 54 llocs de treball equivalents a temps complet. Un resultat que evidencia la capacitat de les polítiques culturals per a dinamitzar l’economia local i l’ocupació.
De més de 40 milions d’euros d’impacte total, quasi el 70% procedeix d’efectes indirectes i induïts, fet que demostra la capacitat tractora de les Falles sobre el conjunt del sistema productiu valencià. L’expansió de la demanda final s’estima en 12,4 milions d’euros de despesa directa, que es multiplica al llarg de la cadena de valor.
Els fallers, principals generadors d’impacte
Els fallers i falleres concentren prop del 50% de l’impacte total, amb més de 19,7 milions d’euros en facturació, seguits per les comissions falleres (10,1 milions) i pel conjunt de visitants i residents, que aporten més del 20% de l’impacte econòmic total.
L’estudi destaca que el sector serveis concentra més del 80 % de l’impacte en PIB i el 75% de l’ocupació generada, especialment en comerç, hostaleria, activitats culturals i creatives, serveis professionals i activitats immobiliàries. La indústria també se’n beneficia de manera rellevant, amb un 12,3% de l’impacte en valor afegit i un 18% de l’ocupació, confirmant que l’efecte de les Falles va molt més enllà del turisme i la restauració.
A més de l’impacte econòmic, l’informe subratlla el valor social i territorial de les Falles de Gandia com a espai d’identitat col·lectiva, cohesió social i dinamització comunitària, alineat amb els principis de desenvolupament local sostenible que promou la Càtedra Joan Noguera.
Cultura, identitat i desenvolupament local
El director de l’estudi i de la Càtedra Joan Noguera, Adrián Ferrandis, ha assenyalat que les Falles de Gandia constitueixen un clar exemple de com una festa d’arrel popular pot actuar com a palanca de desenvolupament local, amb impactes que transcendeixen l’àmbit econòmic. Segons Ferrandis, l’estudi evidencia que la cultura, quan es gestiona amb visió estratègica, és capaç de generar cohesió social, identitat col·lectiva i activitat econòmica sostenible en el territori.
Per la seua banda, el president de la Federació de Falles de Gandia, Francisco Martínez, ha subratllat el paper clau de les comissions falleres que, amb el seu esforç col·lectiu, sostenen un model festiu que beneficia el conjunt de Gandia i reforça el teixit social i associatiu.
Dirigit per Adrián Ferrandis Martínez, l’estudi compta amb la coordinació de José Vicente Sánchez Cabrera i la participació d’un equip multidisciplinari de la Universitat de València especialitzat en economia, geografia i turisme, amb el treball destacat de l'economista d’Econcult UV, Fernando Álvarez.
