El professor de la Facultat d'Economia, Roberto Luna, explica com els nous escenaris per la crisi mundial pel Covid-19 obliguen les empreses a avançar en la innovació i la competitivitat basada en estratègies de talent.
L'actual crisi provocada per la pandèmia mundial pel coronavirus planteja nous escenaris en el món laboral que necessiten un nou enfocament des de la perspectiva de la gestió del talent. Això és el que afirma el catedràtic de Direcció d'Empreses de la Facultat d'Economia, Roberto Luna, en el seu anàlisi sobre l'actual panorama ocasionat per la crisi del Covid-19. Luna afirma que la gestió del talent pretén que les organitzacions funcionen basades en el desenvolupament professional i la millora contínua professional i organitzativa donant importància al mèrit individual i col·lectiu per a aconseguir l'equilibri amb els objectius organitzatius.
‘La situació actual empresarial espanyola requereix avançar en la innovació i en la competitivitat empresarial basada en estratègies de talent. El Covid-19 ens posa davant del canvi i la incertesa, dues variables que portem gestionant en les empreses des de fa ja una dècada però que encara no s'han assumit del tot’, apunta Roberto Luna.
El catedràtic de la Facultat d'Economia assenyala cinc punts clau sota la perspectiva de la gestió del talent: el canvi cultural i organitzatiu, el nou lideratge, l'ocupabilitat i competències laborals, la nova economia del coneixement i l'estratègia de gestió del talent.
El canvi cultural i organitzatiu ve pel teletreball i la flexibilitat laboral gràcies a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Fa temps que s'intenta que les organitzacions opten per aquestes noves formes de treball, sense aconseguir-ho moltes vegades a causa d'organitzacions molt basades en el control estricte i la supervisió d'horaris excessius. L'actual situació demostra que sí que és possible i Luna apunta que les organitzacions que no qüestionen el seu estatus, ‘poden tindre els dies comptats’.
El lideratge en situació de crisi és el segon punt. El professor de la Facultat d'Economia assenyala que ‘en aquests moments, qui ha sembrat un bon equip de treball basat en el talent, recull el fruit d'empleats proactius, innovadors i units en situacions compromeses. El líder més basat en el seu poder s'ha quedat envoltat d'empleats reactius generant organitzacions d'alt estrés i burnout, a més d'un baix rendiment i innovació’.
El tercer objectiu està relacionat amb les noves situacions dels Expedients de Regulació Temporals d'Ocupació (ERTOs). Luna assegura que als empleats afectats per aquesta situació és un bon moment per a formar-se online en noves habilitats i competències que requereixen els mercats. No sols en les competències tecnològiques i digitals sinó en les famoses soft skills que continuaran sent molt demandades per les organitzacions i que no impactarà tant la Intel·ligència Artificial.
Una nova manera de veure el treball i la flexibilitat laboral on el professional autònom o les xicotetes empreses participen puntualment en projectes amb altres empreses, és el quart objectiu en la nova economia del coneixement.
Finalment, des de les estratègies de gestió del talent es promou que ‘tot professional tinga control del seu desenvolupament de carrera, buscant un continu aprendre (agilitat d'aprenentatge) i dirigint els seus objectius cap a metes que li permeten obtindre nous nivells competencials. 'La responsabilitat de la formació i desenvolupament de carrera recau hui dia en el professional’, assevera el professor Luna.