Identifiquem que un de cada cinc faules sobre la COVID-19, enviat per WhatsApp, promovia l'ús i consum de substàncies d'origen natural

La pandèmia de la COVID-19 ha desencadenat una propagació de desinformació sense precedents

Una investigació publicada en Gaseta Sanitària per l'equip ScienceFlows constata la infodemia de COVID-19 a Espanya i conclou que un de cada cinc faules sobre la COVID-19 que s'han disseminat «una mitjana d'aproximadament quatre faules diaris sobre accions directes sobre la salut de les persones. Una de les possibles raons per les quals es van propagar estes faules va ser per la càrrega apelativa dels missatges, per les estratègies d'ús casolà i perquè es va utilitzar el criteri d'autoritat mèdica en la difusió de les faules”.

Infografia Covid — Moreno-Castro, C. et. al. (Gaseta Sanitària, 2020).

Sens dubte, la pandèmia de la COVID-19 ha desencadenat una propagació de desinformació sense precedents. De fet, els principals operadors de telefonia mòbil a Espanya van alertar durant les primeres setmanes d'Estat d'Alarma que el trànsit de dades en missatgeria instantània es va multiplicar per cinc.

Amb l'objectiu de conéixer les característiques de les faules que es difonien sobre la COVID-19, l'equip d'investigació de de ScienceFlows va habilitar el passat 18 de març un número de telèfon perquè els ciutadans i ciutadanes enviaren de manera voluntària les faules rebudes.

Així, l'estudi ha comprovat com el tema principal del 50,8% de les faules era la curació del coronavirus.

A més, la majoria de faules encoratjaven a consumir algun tipus de substància per a previndre o curar la COVID-19. D'entre estos rumors, més de la mitat (el 58,9%) proposaven el consum de substàncies d'origen natural (aigua amb llima, gingebre) i el 32,1% promovien el consum de substàncies d'origen sintètic (com a fàrmacs).

Respecte als remeis naturals promoguts a través de missatgeria, com prendre begudes calentes o llima consideren que, encara que no tindrien per què ser perillosos per se, poden arribar a ser-ho ja que promouen que es genere confiança en l'ús terapèutic d'una infusió o d'un preparat de maceració de determinats productes mentres la COVID-19 avança, i que quan s'acudira a un centre mèdic la situació poguera ser d'especial gravetat. Així mateix, les quatre investigadores asseguren que alguns de les faules difoses podrien provocar l'agreujament de la saturació dels sistemes sanitaris pels efectes col·laterals derivats de la posada en pràctica d'algunes de les seues recomanacions.

La majoria de faules encoratjaven a consumir algun tipus de substància per a previndre o curar la COVID-19. D'entre estos rumors, més de la mitat (el 58,9%) proposaven el consum de substàncies d'origen natural (aigua amb llima, gingebre) i el 32,1% promovien el consum de substàncies d'origen sintètic (com a fàrmacs).

Metodologia de l'estudi

Per a dur a terme l'estudi es va habilitar un número de telèfon mòbil espanyol perquè les persones pogueren participar en la investigació, enviant de manera voluntària les faules que estaven rebent en els seus dispositius. El número de telèfon es va disseminar a través d'una nota de premsa institucional de la Universitat de València. Així mateix, es va difondre a través del portal de l'agència de notícies científiques SINC, de l'Institut Salut Sense Faules i de la pàgina web de ScienceFlows. En total, des del 18 de març fins al 18 d'abril de 2020, 236 persones van enviar de manera voluntària un total de 2353 missatges (568 imatges, 678 cadenes de textos, 566 vídeos i 549 àudios). Cada missatge rebut va ser validat a través de la base de dades de Maldita.es, mitjà de comunicació sense ànim de lucre especialitzat en verificació de dades.