Amb motiu del 85é aniversari de l’afusellament del doctor Juan Peset Aleixandre, la UV ret homenatge a una de les figures més destacades del valencianisme científic i humanista del segle XX. En aquest context, el professor Martí Domínguez, autor d’Ingrata Pàtria, reivindica la dimensió humana i moral de qui va ser rector de la Universitat de València.
La novel·la Ingrata pàtria recrea les tres últimes hores de vida del Dr. Joan Baptista Peset Aleixandre abans de ser afusellat pel règim franquista la vesprada del 24 de maig de 1941. A través d’un relat íntim i carregat de tensió emocional, Martí Domínguez s’endinsa en els pensaments, els records i les incerteses del protagonista en els seus últims moments, alhora que retrata el clima de repressió i venjança política de la postguerra espanyola.
Catedràtic del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València i director de la revista Mètode, Martí Domínguez aprofundeix en la figura del metge i rector republicà en una entrevista del format A fons, produïda per la Universitat de València i conduïda per la periodista de la UV Cristina Soriano.
Durant la conversa, l’autor reflexiona sobre el procés d’investigació que va donar origen a la novel·la, així com sobre els mecanismes de l’odi, la traïció i la repressió exercida durant la postguerra. També reivindica el llegat intel·lectual i ètic de Peset com a símbol de la defensa de la cultura, la ciència i el progrés davant la barbàrie.
“Gràcies a l’homenatge al doctor Juan Peset que la Universitat de València va impulsar l’any 2001 amb la publicació del sumaríssim, vaig descobrir que havia estat denunciat per dotze companys de facultat i que, posteriorment, quatre metges més insistiren fins a aconseguir un nou consell de guerra que acabà amb la pena capital. Aquell fet em va commoure profundament i, des d’aleshores, vaig començar a gestar la idea d’escriure una novel·la que explorara la naturalesa humana: les enveges, les rivalitats i els odis”, explica Domínguez.
En Ingrata pàtria, l’autor construeix un relat intens i commovedor sobre la por, l’esperança i els últims pensaments d’un home condemnat a mort. A través d’un mosaic de veus —des dels presos fins als mateixos botxins—, la novel·la ofereix una mirada profunda sobre la condició humana en un dels períodes més foscos de la història contemporània.