La tesi doctoral titulada "Estudi crític sobre la comunicació alimentària en entorns digitals: mitjans, influencers i fact-checkers" oferix un diagnòstic ampli sobre els desafiaments que afronta la comunicació nutricional en l’actualitat.
La línia d’investigació central ha sigut la comunicació científica de temes alimentaris, de salut i benestar enfocada a la nutrició. Este treball oferix una mirada integral des de la perspectiva de les ciències de la informació, analitzant com es construïxen i circulen els discursos sobre l’alimentació en els mitjans de comunicació, les xarxes socials i entre els mateixos consumidors. L’objectiu fonamental de la tesi de Paula von Polheim és comprendre com es genera, es difon i, finalment, s’interpreta la informació nutricional en l’ecosistema mediàtic actual.
Les conclusions de la tesi posen de relleu la persistència de deficiències informatives tant en els mitjans tradicionals com en les plataformes digitals, així com el paper central que exercixen els influencers en la construcció d’imaginaris socials sobre l’alimentació. A més, la investigació subratlla la creixent integració de continguts publicitaris en narratives sobre salut i benestar, una tendència que planteja importants reptes ètics i reguladors.
Estudi de la informació sobre els superaliments
La investigació arranca amb una anàlisi del tractament informatiu dels denominats superaliments en mitjans digitals iberoamericans en el període comprés entre l’inici de la pandèmia per COVID-19 i l’any 2022. A partir de l’anàlisi de quasi huit-cents documents periodístics, l’estudi es va centrar finalment en 64 notícies publicades per 34 mitjans de comunicació, cosa que va permetre examinar en profunditat l’enfocament informatiu aplicat a este tipus de productes.
Els resultats han revelat que una part important dels continguts analitzats presentava mancances quant al rigor científic. En nombrosos casos, la informació es sustentava en afirmacions generals, testimonis anecdòtics o declaracions d’experts sense referències clares a investigacions científiques verificables. Durant la pandèmia, els superaliments van ser presentats amb freqüència com a productes capaços de reforçar el sistema immunitari o previndre malalties, contribuint a reforçar la seua popularitat entre el públic. No obstant això, l’anàlisi va detectar un ús generalitzat del terme sense criteris científics homogenis, aplicant-se a productes molt diversos sense una base sòlida que justificara esta classificació.
En nombroses ocasions, la informació es sustentava en afirmacions generals, testimonis anecdòtics o declaracions d'experts sese referències clares a investigacions científiques verificables.
El paper d'Instagram en la promoció de la cultura alimentaria
A partir de les conclusions prèvies, la investigació va ampliar el seu focus cap a les xarxes socials, analitzant el paper d’Instagram com un dels principals espais de difusió d’estils de vida saludables. L’estudi va examinar les publicacions de 98 influencers especialitzats en nutrició en cinc països europeus —França, Alemanya, Itàlia, Espanya i el Regne Unit— amb l’objectiu d’identificar els patrons comunicatius predominants.
L’anàlisi va evidenciar una notable uniformitat en els missatges difosos per estos creadors de contingut, independentment del context nacional. Encara que els influencers incorporaven elements propis de les tradicions culinàries dels seus països, també integraven tendències alimentàries globalitzades que responen a la lògica visual de les xarxes socials. Entre estes destacaven els batuts elaborats amb vegetals verds, els àpats amb alt contingut proteic o els bols que combinen fruites, cereals i llavors, caracteritzats pel seu fort atractiu visual.
Encara que els influencers incorporaven elements propis de les tradicions culinàries dels seus països, també integraven tendències alimentàries globalitzades que responen a la lògica visual de les xarxes socials.
La investigació també va posar de manifest la forta presència de contingut comercial en estes publicacions. La visibilitat de marques i productes alimentaris apareix integrada en relats sobre benestar i hàbits saludables, difuminant la frontera entre informació nutricional i publicitat. Encara que l’estudi no va trobar evidències concloents que demostren una relació directa entre la promoció de determinats productes i canvis en les preferències de consum, sí que confirma l’existència d’un discurs híbrid en què benestar i màrqueting conviuen de manera constant.
Perfil professional dels influencers d'alimentació
Arran d’este article, el següent bloc de la tesi aprofundia en el perfil professional dels influencers, analitzant el grau de formació acadèmica que recolza les seues recomanacions alimentàries. Per a això, la investigació es va centrar en una mostra de 24 creadors de contingut espanyols especialitzats en alimentació a Instagram, combinant metodologies quantitatives i qualitatives per a avaluar la qualitat de la informació difosa. Els resultats reflectixen que únicament un 4 % dels perfils analitzats comptava amb formació universitària en nutrició, una dada que planteja interrogants sobre la fiabilitat de molts dels consells alimentaris difosos en les xarxes socials. L’estudi va detectar diferències significatives entre els continguts generats per professionals qualificats i aquells elaborats per creadors sense formació específica. Mentres que els primers solen basar les seues recomanacions en guies dietètiques oficials, promovent l’equilibri nutricional i l’adaptació a les necessitats individuals, els segons tendixen a difondre dietes restrictives, missatges detox o continguts centrats en la pèrdua de pes i l’estètica corporal.
La presència de contingut publicitari va tornar a aparéixer com un element transversal. Nombrosos influencers presenten productes patrocinats com a peces fonamentals per a aconseguir un estil de vida saludable, la qual cosa reforça la creixent mercantilització del discurs nutricional i evidència la influència d'interessos comercials i dinàmiques algorítmiques en la difusió d'aquests missatges.
Les audiències de la informació nutricional
La investigació es completa incorporant la perspectiva de les audiències, analitzant com els ciutadans avaluen la informació nutricional que reben. Aquest treball es va centrar en estudiants universitaris mitjançant una enquesta realitzada a 124 participants pertanyents a la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de València i la Universitat de Màlaga.
Els resultats mostren que l'interés personal per l'alimentació constitueix un factor clau en els hàbits de verificació informativa. Els estudiants més interessats en temes nutricionals tendeixen a contrastar amb major freqüència els continguts que consumeixen i a consultar fonts especialitzades o acadèmiques. Per contra, aquells amb menor implicació en la temàtica solen acceptar la informació sense aplicar filtres crítics. L'estudi també revela que les motivacions relacionades amb la cura de la salut afavoreixen comportaments de verificació més rigorosos, mentre que les experiències negatives prèvies, com a intoxicacions alimentàries, no necessàriament generen una actitud més crítica.
