La rectora de la Universitat de València, María Vicenta Mestre, va inaugurar dilluns passat, 28 de febrer el Simposi Internacional Joan Fuster, organitzat per la institució acadèmica amb motiu del centenari de l’escriptor. El congrés s’ha desenvolupat, al llarg de la setmana, en les facultats de Filosofia, Història i Filologia, els tres àmbits acadèmics en els quals va exercir el seu magisteri intel·lectual.
En les seues paraules inaugurals, la rectora va fer una reivindicació de Fuster com a “valencià etern”, i va recordar que es va doctorar en aquesta universitat en 1992. La rectora va destacar també el treball la Càtedra Joan Fuster, organitzadora del Simposi Internacional, en la promoció i difusió de la seua obra. Així mateix, la professora Mestre, en la seua condició de màxima autoritat acadèmica, va aprofitar la intervenció per a condemnar la invasió de Putin a Ucraïna i reivindicar la pau a Europa.
Per al coordinador de la Càtedra Joan Fuster, el professor Ferran Carbó, l’intel·lectual de Sueca “és un autor que compartint o no les seues idees, ha motivat el debat, per la qual cosa té una obra vigent”. Una figura intel·lectual, que “ha motivat nombrosos estudis i reflexions sobre altres aspectes de la cultura en general, amb reflexions universals”. Carbó va destacar també “l’ampli ventall de temes tractats en el congrés, així com participació d’especialistes en la seua obra provinents d’Europa i els Estats Units”.
La primera conferència del simposi va ser a càrrec de la professora de la Università degli Studi di Torino Verónica Orazi. La professora italiana va reclamar una “operació Fuster” per a internacionalitzar més la seua producció literària. “Cal traduir més en Fuster”, va assenyalar A continuació va enumerar una sèrie d’accions que s’haurien de realitzar coincidint amb l’Any Fuster. Traduccions amb editorials solvents i tenint en compte el destinatari internacional, reedicions de l’obra fusteriana i la promoció de crítiques en els suplements culturals dels millors diaris europeus, perquè, va dir, “la crítica alimenta la crítica”.
L’ex rector de la Universitat de València i catedràtic d’Història Contemporània Pedro Ruiz Torres va impartir una conferència sobre els usos de la història en l’obra de Joan Fuster Nosaltres els Valencians. El professor Ruiz Torres va assenyalar que es tracta d’un llibre important pel seu impuls considerable per a monopolitzar el nacionalisme valencià, i que, malgrat la seua subjectivitat inherent, “la seua síntesi està plena d’encert, de contradiccions i obert a la crítica, com el mateix autor desitjava”. Malgrat el seu “excés d’ideologia”, l’historiador va defensar la “concepció moderna” de la història en Nosaltres els Valencians, tant per l’ús de la denominació de “societat valenciana”, com per les seues contradiccions ideològiques perquè com va escriure en el pròleg de la segona edició, Fuster no era un home dogmàtic. El professor Ruiz Torres va explicar que algunes de les consideracions que sosté Fuster “hui són rebutjades”, com el seu judici sobre l’expulsió dels moriscos a principis del segle XVII, així com va expressar els seus dubtes sobre que el relat de Nosaltres els valencias estiga concebut des d’una òptica exclusivament marxista. Perquè, segons va assenyalar, encara que Fuster coneixia els estudis de l’historiador marxista Pierre Vilar, la seua tesi sobre l’absència de minories dirigents entre la burgesia valenciana “és elitista i conservadora, com la de Vicens Vives i la d’Ortega y Gasset”.
Llista d'enllaços:
Imatges:
