Fitxa persona

El projecte 'Salvem les Fotos', posat en marxa per iniciativa de la Universitat de València dos dies després de la catàstrofe del 29 d’octubre, té com a objectiu contribuir a la reparació i restitució del patrimoni fotogràfic danyat i, per tant, a la conservació de la memòria històrica familiar i comunitària.

Es tracta d’un projecte de caràcter acadèmic, artístic, històric i patrimonial, però també altruista, que compta amb diverses fonts de finançament -entre les quals es troben el Ministeri de Cultura i la Diputació de València-, i amb l’ingent esforç de nombroses persones voluntàries dels àmbits de la investigació, la docència i la restauració, tant d’àmbit nacional com internacional. Un total de 18 entitats d’educació superior, entre universitats i escoles de conservació i restauració de tot l’Estat, han format part del projecte des dels seus inicis. A més, Salvem les Fotos ha rebut el suport d’especialistes de centres europeus altament especialitzats, com la Photography Conservation and Restoration, Academy of Fine Arts and Design in Bratislava, que tornaran al març de 2026 per continuar amb el seu compromís amb el projecte.

Salvem les Fotos continua rebent material i, actualment, es calcula un volum de quasi dos milions i mig de fotografies, a més d’objectes, dipositats per més de 1.500 famílies. La UV continua formant personal per als treballs de rescat i recuperació.

El desenvolupament operatiu del projecte s’ha basat en la creació de laboratoris de camp ubicats estratègicament en les zones afectades, una decisió que ha permés optimitzar recursos i garantir l’accés de les famílies als processos de salvaguarda. Per a això, s’ha comptat amb les institucions culturals locals de referència per a les comunitats afectades: ESART a Algemesí, el Museu Comarcal de l’Horta Sud a Torrent, l’Espai Jove d’Alfafar–Castell d’Alaquàs, la Casa de la Cultura Alamanzón a Utiel, i el Museu d’Història Natural de la Universitat de València, que va ser la primera de les seus.

Juntament amb les fotografies, els laboratoris de camp de Salvem les Fotos també intervenen en un ampli volum d’altres patrimonis domèstics afectats de gran valor per a les famílies: des de patrimoni industrial i epistolar, especialment cartes i postals que abracen períodes tan significatius com la Guerra Civil o el franquisme, fins a fons bibliogràfics de gran antiguitat, així com obres d’art contemporani d’artistes molt cotitzats. A tot això ha contribuït la col·laboració amb l’Associació de Conservadors i Restauradors d’Espanya (ACRE).

Més enllà de la seua dimensió tècnica, Salvem les Fotos es configura com un projecte d’alt impacte social i simbòlic, en abordar el patrimoni fotogràfic com a suport de la memòria individual, familiar i col·lectiva. La iniciativa ha mobilitzat fins ara un equip interdisciplinari de professionals, estudiantat i voluntariat —incloses persones directament afectades per la dana—, i ha teixit una àmplia xarxa institucional que integra universitats, museus, administracions locals, associacions professionals i entitats de l’àmbit audiovisual. La recuperació de les fotografies no es planteja com una restitució acrítica de l’estat previ al desastre, sinó com un procés conscient que assumeix les empremtes del dany com a part de la història material i vital dels objectes.

Laboratoris de camp a les zones afectades

Dos dies després de la tragèdia, la UV va llançar la campanya. La institució acadèmica va habilitar un correu electrònic (patrimoni.cultural@uv.es) i un número de telèfon perquè les famílies damnificades de qualsevol de les zones afectades pogueren contactar amb la Universitat de València per sol·licitar la recuperació de les seues fotografies. Al mateix temps, a través del professorat i de l’estudiantat de les zones afectades, va aconseguir crear durant els primers dies —en què els desplaçaments no eren possibles— una xarxa de col·laboradors sobre el territori. Es van desplaçar casa per casa a les poblacions afectades per informar del projecte impulsat per la Universitat de València per a la salvaguarda de la memòria fotogràfica danyada.

Des del primer moment, la UV va habilitar espais en les seues instal·lacions, a la Facultat de Geografia i Història i, sobretot, al laboratori del Museu de la Universitat de València d’Història Natural, per al rescat fotogràfic. A més, va prendre la decisió unànime d’habilitar laboratoris en les poblacions afectades per la dana, prop de les famílies, amb la finalitat de facilitar el lliurament dels materials. Tots van entrar en funcionament entre novembre i desembre de 2024.

A l’Horta Sud:

• Laboratori SLF-UV al Museu Comarcal de l’Horta Sud
• Laboratori SLF-UV a l’Espai Jove d’Alfafar
• Laboratori SLF-UV al Castell d’Alaquàs

A la Ribera:

• Laboratori SLF-UV al Centre ESART d’Art Contemporani, a la localitat d’Algemesí

A la comarca d’interior Utiel-Requena:

• Laboratori SLF-UV a la Casa-Museu Alamanzón

Tot això amb la col·laboració dels ajuntaments i de les instal·lacions implicades.

La UV va coordinar la col·laboració institucional per constituir conjuntament la Xarxa d’Universitats Públiques Valencianes per a la Cultura. El GE-IIC, ICOM i L’ETNO encapçalen el projecte Salvem les Fotos, inicialment impulsat per la Universitat de València i al qual s’han unit altres institucions tan essencials com la Mancomunitat de l’Horta Sud, la Fundació Horta Sud, la Xarxa de Museus Comarcals i els ajuntaments locals, així com empreses com CANON.

Aquesta campanya ha aconseguit la participació de més de 170 persones voluntàries de diferents escoles i universitats de tot l’Estat, amb impacte també internacional.